De victòria clara a nova derrota

CF Vilanova 0 - CP Sant Cristòbal 1

La versió del Vilanova d'avui sense efectuar un bon partit en línies generals i sí un d’acceptable, no ha merescut sortir derrotada. Perquè en el global dels 90 minuts el Vilanova ha estat superior en joc i en oportunitats especialment en el segon temps.

Tampoc m'agrada parlar dels àrbitres i no ho he efectuat en cap partit dels jugats fins avui, però dec reconèixer que un jutge de línia amb una sèrie de decisions irracionals o com menys molt de moviola, ha pogut incidir molt negativament avui en la derrota del Vilanova, amb varis fores de joc inexistents en atac i un gol anul·lat que és necessari revisar.

Però no cal buscar excuses. I en el futbol és necessari complir una sèrie de màximes i si no es duen a terme resulta impossible guanyar un partit.

En primer lloc i en una de les dues jugades clares que ha disposat el Sant Cristòbal en tot el partit, en el minut 4, ha arribat fins a l'interior de l'àrea del Vilanova i ha marcat com i per on ha volgut.

En segon lloc perquè les línies de l'equip han de jugar juntes, sense grans espais i taponant tots els forats especialment en el replegament i en les contres a un mateix ritme i basculacions, sense deixar al rival espais substancials pels quals maniobrar. Això ha ocorregut en la primera part. No en la segona, on avui curiosament el que s'ha enfonsat físicament ha estat l'equip visitant i el Vilanova l´ha dominat a plaer però sense precisió en l'execució final. Les absències avui en el treball de Codina, sancionat, i de Marcel en el desequilibri, lesionat, han influït també poderosament en un partit de molt més múscul i lluita al mig camp que de qualitat.

En tercer lloc perquè és necessària concreció en la definició, sense predicibilitat que faciliti a defensa i porter la seva tasca. Carricondo, Valldosera, Contreras, Victor en diverses ocasions, han pogut igualar i donar la victòria al Vilanova.

I en quart lloc perquè Victor Morillas, avui el millor jugador sobre el camp en tots dos equips, i omnipresent i infatigable tant en atac com en defensa, ha fallat un gol en una jugada d'astúcia al llançament d'una falta en un, u contra u a tres metres de la porteria, que mai s'hauria de fallar. Per rematar, un jutge de línia pel que sembla amb una dosi d'artritis bloquejadora en un braç, ha contribuït amb la seva banderola al triomf visitant, en un partit on en el 80% del temps jugat, l'equip en cua semblava l'equip que està en quarta posició, i viceversa, un equip on el 70% dels seus homes són els que van ascendir de segona catalana, i els que no ho són, en cap cas són jugadors estrelles ni de fitxa elevada. Per aplaudir eternament sens dubte. Gran mèrit el seu.

Gens que objectar al Vilanova d'avui de nou quant a la seva actitud, excepte el ja esmentat, un Vilanova que ha tingut 8 ocasions de gol clares per 3 del seu rival. Un fora de joc que molt probablement no era i amb el qual arribava l'empat i un gol anul·lat que caldria repetir en moviola. Però un error en el minut 4 ha penalitzat en excessiu a un equip que avui ha merescut no només l'empat sinó la victòria per possessió, superioritat en el joc, i ocasions però que no obstant això no ha sabut noquejar al seu rival. I la pegada és fonamental en l'esport.

EL MILLOR. Un equip que no baixa els braços i que avui ha estat superior en tot al seu rival en el 80 % del global d'un partit que ha merescut guanyar. El partit de Victor Morillas omnipresent, amb més o menys encert però amb una aportació global en les diverses facetes del joc molt destacable. El partit de Castaño, possiblement el millor des que vesteix la samarreta del Vilanova. Els minuts d´Adri, que sense ser decisius, haurien de tenir continuïtat a Sant Boi, malgrat que jo no hauria substituït a Valldosera i sí hagués jugat amb els dos. Un equip el Sant Cristòbal, que sols jugant amb ordre i ben posat al camp i amb un dels 3 pressupostos més baixos del campionat, acabarà la lliga, tercer o quart .

Un Vilanova que momentàniament segueix fora del descens directe.

EL PITJOR. Un resultat molt injust. L'ocasió errada per V. Morillas que podria haver catapultat al Vilanova. L'actuació d'un inepte jutge de línia que hauria de passar uns partits a la nevera si hagués un mínim de justícia. Però com els mals entrenadors o jugadors, no és culpa del personatge sinó del que els fitxa o el posa amb un banderí a córrer sense cap sentit per una banda. Lo poc que un equip ha de fer per guanyar al Vilanova.

En el m.61 Adri Alonso ha substituït a Vallldosera, en el m. 69 Iker ha substituït a Delgado.

Targetes grogues pel Vilanova. Iker Pujol.

250 persones, 28 graus de temperatura. A la mitja part, Marcel Álvaro ha rebut el trofeu "Parlem del Vilanova" al millor jugador de la temporada en el seu debut al primer equip enguany.