El Bar Izan Tres Tombs, campió de la Copa de Fútbol Sala de Vilanova. Eix
Jaume Mariné Pijoan |
Vilanova i la Geltrú
06-06-2017 19:36
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Bar Izan Tres Tombs 7 – Cantera Roca 5
Diumenge passat a la tarda es va jugar la final de la Copa de futbol sala de Vilanova al pavelló de la Plaça de les Casernes. Els precedents del partit varen ser les semifinals disputades dissabte, en les que El Bar Izan Tres Tombs, brillant campió de Lliga, es va desfer amb molta facilitat d’un decebedor Canyelles La Parròquia per 10 gols a 2 i el Cantera Roca, per la seva part, va patir molt més del compte per imposar-se als penals a un combatiu Frankfurt Geniesen, amb el que tant sols va aconseguir empatar 2 a 2 en el temps reglamentari. Tot indicava doncs que el partit final de la competició, confirmaria la superioritat d’un gran favorit sobre un gran aspirant que per primer cop jugaria una final de Copa.
Rés més lluny del que s’esperava és el que va succeir a la final. Va ser un molt bon partit, dels millors que hem pogut gaudir aquesta temporada. Trepidant i elèctric, ràpid i emocionant, des del primer minut no hi va haver treva. El Cantera Roca suplia la seva inferioritat tècnica amb un esforç físic intens i generós. Així les coses, va tenir el premi d’obrir el marcador al minut 4 de la primera part amb gol de Carlos Partagas. El Bar Izan Tres Tombs no acabava d’estar del tot còmode a la pista i no va ser fins a la primera rotació de jugadors que no va poder començar a imposar el seu joc.
La entrada a pista del Nino López va ser determinant en aquest sentit. En un marge de 3 minuts va capgirar el marcador amb un gol de picardia el primer i en una gran jugada individual el segon, alhora que va donar més pausa i claredat d’idees a la seva línia d’atac. El Bar Izan Tres Tombs va començar a controlar clarament el joc i poc a poc va aparèixer la figura de Sergio Ximénez que va anotar dos gols més per posar en franc avantatge al seu equip. El Cantera Roca però, va entrar novament al partit als darrers 5 minuts de la primera part. Un gol de Juan Mora poc abans del descans els tornava a posar de ple en el matx, alhora que avisava seriosament de que encara no hi havia rés decidit. Amb el 4 a 2 es va arribar a la mitja part.
Fou aquest mateix jugador el que al minut tres de la represa va escurçar encara més les distàncies i va fer pujar al marcador, amb un gran xut amb l’esquerra que és la seva cama bona, el tercer gol del seu equip.
Vàrem assistir a partir de llavors als millors minuts del matx. Trencat completament el control del joc i amb alternatives i ocasions a una i altre porteria el resultat final s’intuïa molt incert. El Bar Izan Tres Tombs va gaudir de les ocasions més clares però els seus jugadors van estar poc encertats en aquells minuts. Tots dos equips pressionaven molt amunt la sortida de pilota de l’equip contrari i les alternatives en el joc eren constants. En aquest escenari d’anada i tornada, el 5 a 3 va pujar al marcador en un xut creuat de Quique Aranda que va rebotar en un defensor del Cantera Roca abans d’acabar tocant la xarxa.
Malgrat aquest contratemps, el Cantera Roca va continuar atacant i apretant valentament la sortida de pilota del Bar Izan Tres Tombs. Tornàvem a estar equivocats en les nostres sensacions. Després d’un temps mort, el partit es va reprendre amb la mateixa intensitat i Juan Mora va tornar a escurçar distàncies amb un gran xut.
Hi van haver tirs al pal en ambdues porteries fins que en una gran passada de Casas al espai va aparèixer (cóm no!) la immensa figura de Sergio Ximénez que amb un meravellós gest tècnic va asseure materialment al porter a terra i va anotar a porta buida un gran gol que semblava ja definitiu.
El Cantera Roca no es va rendir i a falta de 2 minuts i escaig, el jugador Carlos Partagas va fer pujar al marcador un incert 6 a 5 que garantia l’emoció fins al final. Poc després un claríssim penal a la sortida d’un corner, comés sobre Sergio Ximénez i transformat impecablement per ell mateix a l’escaire de la porteria del Cantera, va significar el definitiu 7 a 5 a falta de 58 segons. Ja no hi havia temps per a gaire coses més i amb aquest resultat es va arribar al final del partit.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!