Molta feina encara per fer

CF Vilanova 1 - CE Vendrell 3

Comentava en dies passats en el meu facebook, que el partit contra el Vendrell marcaria l'estat real de situació del Vilanova. Un equip el del Baix Penedès de Segona Catalana també, de nivell mitjà-alt.

Les pretemporades amb equips d'inferior categoria i juvenils com ja va succeir l'any passat, et permeten rodar el conjunt però de cap manera conèixer l'estat real de progressió, i concretament l'estat abans del primer partit de lliga.

El Vilanova s'enfrontava ahir davant el seu test més exigent de pretemporada, i va succeir el que la lògica feia presumir. Un equip nou que juga al que pot i li deixen, enfront d'un altre amb certes dosis de qualitat que juga de memòria, fruit de les seves vàries temporades repetint plantejaments i jugadors.

Davant d'això i en una primera part de molt evident superioritat visitant i de cert embús i bloqueig dels locals, el Vendrell va passar per sobre del Vilanova i com col·loquialment es manifesta, li va donar un bany tècnic, tàctic i de gols 0-3, que podrien haver estat alguns més.

El Vilanova fos en aquesta primera meitat en idees es va limitar a intentar passades en llarg per aprofitar alguna arribada d'algun punta i materialitzar algun gol. Ho va intentar, però certament i excepte una gran ocasió només començar el partit de Latre, no va disposar ni d'ocasions ni d'arribada.

A la segona meitat, amb un Vendrell tocat físicament, jugadors lesionats durant el primer i segon parcial, amb excessives dosis de relaxament a veure-les venir, cap rematada a porteria i la major força, pressió i fluïdesa atacant del Vilanova, Gerard Fernández aconseguia un gol calcat a l'aconseguit davant del Roda (ha marcat en els tres amistosos) i el Vilanova rentava la mala imatge oferta a la primera, i mereixia més si bé en el global el conjunt visitant va ser millor equip, tant en el marcador com sobre el terreny de joc.

Però amb victòries o derrotes cal aprendre del que ha passat i progressar. Per això són aquests partits. A Agus Isabel se li gira molta feina. En els laterals hi ha dues autopistes a disposició del contrari (Victor Lebrero podria renovar en breu). Al mig de la defensa, la tornada incògnita pel que fa a rendiment i estat de Fran Ferrer, ha d'aportar un plus molt valuós.

Oriol Codina un cop més, ha acreditat que no està en la seva posició, que ha de ser més avançada i distribuïdora, amb amplitud de moviments en zona central, i que en l'actual defensiva resta molt més que suma.

Marcel Àlvaro ha de redefinir ja definitivament la seva posició, i assumir la funció determinant que d´ell s'espera enguany per la seva capacitat , i que no es limita a la d'oferir dos driblings i perdre la pilota en el tercer o no tenir a qui enviar la `pilota, i Valldosera que ahir no va jugar, conjuntament amb Latre aquest més endarrerit ha de ser el killer de l'equip.

Mentrestant, caldrà sanejar les moltes imprecisions, corregir els nombrosos errors tàctics de la primera part d'ahir, i recapitular a fons del que convé fer en cada instant amb l'elecció més procliu a cada moment. Tampoc en la parcel·la central hi ha el suficient criteri i decisió per impulsar el joc, i amb Iker Pujol amb Moha (encara al Marroc) amb Barragan i fonamentalment Codina, aquest vessant hauria d'estar molt sanejada de present i sobre tot de futur.

No crec hagi de condir com ja va succeir ahir a certa part de l'afició per la mala imatge de l'equip a la primera meitat, l´ alarmisme ni els comentaris decadents a la sortida de l’estadi. El vaixell no s'enfonsa perquè senzillament el vaixell encara no està sobre el aigua.

Queda temps, possibilitat de remodelació de l'equip en tot instant i espai per a una profunda reflexió que ha d'arribar ja. L'equip té clar al que vol jugar,( l´any passat ni abans ni després ) però en aquest instant pel seu caràcter de conjunt en formació, alberga molts dubtes, i la possibilitat de millora que encara és molta, ha d'arribar sí o sí ,ser una realitat.

Ens esperen, JM Gené (juvenil de Nacional), Calafell, i Sitges, tres partits que jo no hi hauria escollit en cap cas, perquè permeten com ja he indicat, jugar i fer quilòmetres, però sigui quin sigui el resultat del joc i de les sensacions, no permetran valorar fefaentment al conjunt com ja va succeir la passada temporada amb uns partits de preparació erronis.

Tampoc el de Sitges em sembla gens adequat disputar-lo.. Ni per la rivalitat, ni fonamentalment per disputar-se en una ratonera on de futbol i de lliçó per a la lliga, poc. Tot això a una setmana de l'inici de la lliga.

Ni alarmisme, ni desesperació. Només dubtes i un fil de preocupació.

150 espectadors a les grades.25 graus de temperatura. Un sol àrbitre avui sense assistents (a la lliga sempre els tres ) .

Abans de l'inici del partit es va guardar un minut de silenci per la mort de l'exjugador local Pepín Pérez, traspassat aquesta setmana.