La dimensió desconeguda

Conclosa la pretemporada el CF Vilanova i amb el primer partit de lliga ja a tocar, entrem a la dimensió desconeguda. I ho és per dues raons.

La primera i amb una pretemporada poc exigent, desconeixem l'estat real de l'equip, tal com va passar l'any passat, si bé en aquesta pretemporada s'ha exhibit un estil de joc més sòlid que si més no, esbossa a què es pretén jugar.

En segon lloc perquè desconeixem l'estat situacional dels nostres rivals i per tant on ens trobem enfront d'ells. Les categories en el futbol, no són meres denominacions, sinó manifestacions acreditades de nivell i per tant estan i són per alguna cosa.

A la passada temporada vaig tenir ocasió d'assistir a 12-13 partits de Segona Catalana (F.AT. Vilafranca, Segur i Vendrell) i puc testificar que hi ha una diferència notable amb la Primera Catalana, per això com ja es veurà no té res de especial doncs ja de per si és de pura lògica insisteixo.

Però el CF Vilanova afronta una temporada tant o més difícil que la passada. Per circumstàncies variades.

En primer lloc perquè l'economia no és prou poderosa com per a fitxatges diferencials, malgrat que en aquesta plantilla existien i existeixen jugadors que podrien jugar a Primera Catalana, i per tant ningú amb dos dits de front, pot dir que l'equip és deficient, si bé pot ser deficitari en algunes posicions on efectivament cal un major nivell, jugadors referència, i especialment veterania. Les aportacions de Moha i Fran Ferrer poden i han de ser decisives al vell mig de la temporada.

En segon lloc, la plantilla és una combinació de jugadors renovats de la temporada passada, altres que vénen d'equips on llevat Latre al Roda, no havien brillat especialment, i de jugadors que o bé no estaven en actiu o que fins i tot jugaven en altres modalitats esportives semblants al futbol 11. Tots ells amb el denominador comú d'haver jugat ja abans al club, haver estat formats al club, o senzillament com en el supòsit de Lucas Cages, residir des de fa poc a la nostra ciutat. Amb aquests vímets, cal construir bons cistells. I fins a cert punt d'exigència, cal i és pot.

En tercer lloc, perquè la fundació del At. Vilanova i encara sense competir ni en categoria ni en qualitat de jugadors amb el CF VILANOVA, no afavoreix, ja que aquest nou club capitanejat per tres directius del Vilanova de la temporada passada, ha originat un transvasament de recursos econòmics d'un club a l'altre a nivell publicitari, i òbviament encara que no agradi i perjudiqui, és totalment legítim.

En quart lloc perquè el nivell d'exigència formal a jugadors, a mesura que baixes categories descendeix, i encara que ningú dubta de la professionalitat de jugadors si més no en un inici, i poc o molt es perceben unes remuneracions, la veritat és que l'hivern és dur i la Champions sol també fer mal i els jugadors es relaxen, sobretot si en la classificació es juga ja a poc.

En cinquè lloc, les exigències d'un pressupost gens fàcil de complir per tal com ni els socis fins a l'instant han respost a les importants previsions marcades (optimistes) per la junta directiva i publicitàriament el club tampoc passa el seu millor moment. Tampoc cal oblidar que normalment els jugadors han de primer animar el públic i no a l'inrevés amb actes de fe.

De qualsevol manera que els jugadors estiguin vinculats o compromesos amb Vilanova i el Vilanova resultarà clau, i de moment aquest és ara mateix el gran actiu a dia d'avui del club, i això agrada al soci i aficionat. Però serà suficient perquè la pilota entri?

I en sisè definitiu i més transcendent lloc, els objectius esportius marcats. I concretament, la lluita per estar en els llocs de cap amb projecció i aspiracions d'ascendir o com a mínim promocionar fins al final del campionat.

Cas contrari ens trobarem amb el desànim, la indiferència i el passotisme per descomptat de l'afició i ja veurem si també dels jugadors, o com a mínim d'alguns a risc que o bé no acabin la temporada i marxin a altres clubs, o bé la temporada 18-19 tot i la seva vàlua decideixin no continuar al club i escollir destinacions més preuades que obligaran de nou a recompondre l'equip i mai tindrem continuïtat, la manca de la qual, és una de les pitjors coses en el món del futbol .

Tampoc comparteixo necessàriament encara que certament l'estadística ho acredita, que per ascendir de categoria s'hagi de posseir un equip molt superior a la resta, ja que el Sant Cristòbal de fa dos temporada va ascendir sense estrelles rutilants i aquesta temporada passada a la Primera Catalana ha brillat amb semblant plantilla a la de l'ascens.

Estem doncs davant d'una temporada  més complicada que l'anterior, per que si bé és cert en la passada és va naufragar  gairebé tots els vessants, existia en aquella una plantilla de luxe, diners suficients, patrocinadors amb acreditada solvència i solidesa, un nombre de socis no importants però fidels i unes perspectives engrescadores.

A la temporada actual i de moment, hi ha un bon planter de jugadors compromesos amb Vilanova i el Vilanova que no és poc, i no exempts de certa qualitat i poc més, perquè el club s'està refundant i oblidant les seqüeles d'una temporada esportivament tràgica .

Esperem doncs a que rodi la pilota, òbviament el benefici del dubte concedit, i amb qualitat que la hi ha i actitud, molts obstacles són menors.

Pròxim diumenge contra un recent ascendit de Tercera, Can Trias, que conserva al màxim golejador del grup, la columna vertebral i s'ha reforçat amb jugadors de Segona de la zona (Terrassa) no podem tornar de buit.

Diumenge dia 3 a les 12 a Viladecavalls.