Gran victòria i lideratge

Molins de Rei CF 1 – CF Vilanova 2

Dijous era un dia propici, un dia per guanyar i assolir el lideratge. Cert és que a hores d'ara no té pràcticament importància, però enforteix l’autoestima, dóna moral, premia la feina ben feta i a més el Vilanova està en estat de gràcia, perquè tots, absolutament tots els moments difícils o delicats que ha patit durant el que portem de campionat, els ha solucionat amb treball, sort i sempre amb màxima solvència.

Era un partit que a priori s’havia de guanyar. Un equip invicte que ha baixat de primera catalana s’enfrontava a un equip fort a casa però que venia de tercera catalana i tret dels minuts inicials on hi ha hagut igualtat, ben aviat s'ha vist que el Vilanova tècnica i tàcticament era molt superior al seu rival. Era un d’aquells partits com també el primer de la temporada jugat a l’estadi del Cant Trias, on es palesava que el Vilanova tard o d’hora es posaria pel davant i que si no hi havia una jugada de sort del rival o d’infortuni pel Vilanova, el quadre local molt difícilment guanyaria o empataria el partit.

I aquest ha estat precisament el guió de l’encontre, Codina avui immens i Moha dominaven de punta a punta el mig del camp, el Vilanova tocava, sortia sense rifar cap pilota i sols la manca d’arribada en atac, avui absent Valldosera, era el punt feble el que li faltava a un equip per un joc proper a la perfecció havia de golejar inclús a un rival molt llunyà en tot.

El Vilanova amb un plantejament i un joc intel·ligent, adequat i seriós per l'ocasió, no cometia errades i si l’equip local continuava viu no era per altra cosa per la manca de definició i de la suficient coordinació en atac vilanoví, on Latre ha fet de Valldosera, ha treballat molt i ha estat bé, però no és aquell jugador rocós i mossegador que és Valldosera en un partit on per les característiques del rival, Ignasi hagués pogut fer molt mal i la seva absència en el plantejament s’ha notat.

El Vilanova ha estat tan superior i dominador, tampoc es notava la no participació del sancionat Iker al mig del camp, un jugador que va a més però que ha de reflexionar i molt sobre certes actituds que perjudiquen l’equip en moments claus que podem comportar seriosos disgustos. Cal recuperar al millor Iker i és possible i necessari.

El Molins de Rei, es defensava com podia, era nul pràcticament de mig camp en endavant, tècnicament evidenciava importants limitacions i era al minut 9 quan Codina des de fora de l'àrea amb un xut impressionant que agafava un efecte molt estrany, ha inaugurat el marcador. L'equip local ha quedat tocat per aquest gol, però continuava dins el partit perquè el Vilanova en els minuts següents no era capaç de matar definitivament el partit.

En el minut 22 Pinilla que avui era titular per l’absència d’Iker (com Martí Ferret també entrava en el titular i Cuadra ho feia per Saldaña que havia jugat ahir amb el juvenil) davant sol el porter en un u contra u molt centrat, l’enganyava però la pilota s’estavellava al pal i aquí estava el partit. Un 0-2 en aquell moment vist com anava el matx tancava el partit definitivament. Curiosament a la jugada següent, en l'única jugada perillosa de la primera part, el Molins de Rei amb un cop de cap lleugerament desviat per sobre la porteria, ha estat a punt d’empatar. Arribàvem a la fi de la primera part, el Vilanova era molt superior en totes les vessants però el partit com a Can Trias, no l’havíem sabut liquidar quan era el moment.

A l’inici de la segona part les coses han seguit igual malgrat que els jugadors locals conscients de què eren encara en el partit hi han posat més intensitat, més la cama sense jugar brut en cap moment, i intentant cercar un partit d’anades i tornades on poder igualar més les armes i intentar fer mal al Vilanova.

Però el Vilanova conscient de l'estratègia del seu rival no ha caigut en el parany, ha continuat jugant amb tranquil·litat i sense variar en res el seu plantejament, aconseguia marcar el segon gol per obra de Pinilla en una contra on després del passi de la mort rematava a porteria buida. Semblava ara sí que tot el peix estava venut i que el Vilanova en qualsevol moment augmentaria la diferència en el marcador.

Però per aquelles coses que té el futbol i també en paral·lelisme al partit contra el Can Trias, el Vilanova no sols no feia forat en el marcador, sinó que a 6 minuts del final abans dels 5 minuts de descompte, en una errada d’Arnalot que entregava la pilota a un rival, aquest marcava. Començava un altre insospitat partit, un partit en què el Vilanova a la jugada següent d’encaixar el gol, ha tingut dues ocasions de gol consecutives, una rematada al travesser inclosa, però la pilota no ha entrat.

Eren aquells minuts darrers on l’equip local conscient de què un partit que l’hauria haver perdut per golejada estava a punt d’empatar-lo, ningú sap encara com. L’equip local combinava i conduïa com no ho havia fet durant tot el partit, creava perill i quan no optava per joc en curt llençava pilotades sobre la porteria malgrat que embarbollades eren molt perilloses. Al m. 88 un quasi miracle ha impedit l'empat, i el Vilanova com ja havia passat en una calca a Can Trias guanyava. El Vilanova patia i molt a Viladecavalls i a casa contra Marianao i Can Fatjó en partits que l’any passat dels tres no n’hauria guanyat cap.

Però sigui com sigui el Vilanova justament ha guanyat, ha jugat un bon partit, ha obtingut una gran victòria que li dóna el lideratge però la manca de definició en moments puntuals i errades en moments perillosos l’ha fet tan patir com saber sofrir per sortint-se’n. Diumenge a Rubí contra el a priori màxim favorit a, l’ascens, partidàs.

EL MILLOR. Un Codina avui immens. La millora partit a partit de Moha. Un equip sòlid i compacte però que ha de coordinar més i millor en atac. Marcel novament i sobretot a la primera part decisiu tallant pilotes i asserenant el joc. Un equip que defensivament rendeix a molt alt nivell i on Arnalot tret de l'errada del gol, està a un gran nivell. La seriositat d’un equip amb la lliçó ben apresa que jugui contra qui jugui no varia de plantejament sinó que no se sent inferior a ningun malgrat que tampoc superior i així afronta els partits. Un equip que juga del primer al darrer minut amb fam de victòria i molt bé físicament.

EL PITJOR: L'absència de Valldosera que no ha perjudicat en el resultat però que li ha fet perdre agressivitat a l’equip vilanoví al davant. La manca de definició en moments puntuals en què cal tancar el partit i que no sols no es fa, sinó que produeix patiment per un resultat innecessària i inexplicablement ajustat al final del partit quan quasi ni el mateix equip rival no entén com encara hi ha partit. L’excessiu patiment d´un equip que amb el joc desenvolupat durant el partit no hauria de témer en els minuts finals.

Estadistiques

Millor jugador del Vilanova. Codina 5, Marcel 4, Moha 3, Latre 2, Ivan 1.
Àrbitre Sr. David Rosa (Barcelona) 9 /10 Gran arbitratge el seu.

CF Vilanova: Arnalot, Lebrero, Ivan, Cuadra, Marcel, Codina, Moha, Martí Ferret, Pinilla, Victor Delgado, Latre.

Substitucions minut 66, Barragan per Martí Ferret, minut 74, Cols per Moha i Ximenes per Latre.

Targetes grogues al Vilanova. Rubèn Cuadra, Arnalot i Pinilla.

CF Vilanova. Primera part. Ocasions de gol 2. Faltes 7. Corners 4. Fores de Joc 0. Molins de Rei. Ocasions de gol 1. Faltes 8. Corners 0. Fores de Joc 4.

CF Vilanova. Segona Part. Ocasions de gol 4. Faltes 5 (la primera falta no ha arribat fins al m. 64). Corners 3. Fores de Joc 3. Molins de Rei. Ocasions de gol 5. Faltes 9. Corners 3. Fores de Joc 3.

500 espectadors. Gran entrada (gratuïta). El 70% dels mateixos amb 20 o menys anys, alguns d'ells amb un incessant consum durant tot el partit de substàncies estupefaents, que no causen greu dany a la salut i que ha obligat inclós a algun aficionat vilanoví a canviar d’ubicació donada la persistent olor. 23 graus de temperatura.