Derrota per a la reflexió

Rubí UE 1- CF Vilanova 0

Vagi per endavant que avui no ha estat el millor partit. Tampoc un partit d’aquells que sigui per oblidar. El Vilanova ni era abans molt bo ni ara és dolent. El Rubí ja ho vaig anunciar abans de l’inici de la competició era el principal favorit per pressupost per guanyar la lliga. Un equip que té unes bones individualitats fetes en categories superiors però que ara mateix està lluny de jugar com un veritable conjunt.

El Vilanova malgrat perdre no ha decebut però si alguna cosa tenen de bo les derrotes és que han de fer reflexionar i fonamentalment corregir errors. El Vilanova avui no ha merescut sortir derrotat, ha estat dins el partit durant els 90 minuts, però també és cert que a mesura que avançava el mateix hi havia la sensació que la primera derrota estava ben a prop. Les circumstàncies, i els petits detalls favorables fins aquesta jornada avui no han estat del cantó dels vilanovins.

El partit de Rubí era un d’aquells que a priori es podia perdre, però potser queda cert mal gust de boca quan individualitats esporàdiques al marge, el joc del Rubí no ha estat superior pràcticament en cap moment del partit al del Vilanova. Però com ja he dit, d’aquest partit se n’ha d’aprendre perquè avui s'han comès errades que no es poden tornar a repetir, i que possiblement han quedat al descobert en jugar contra un equip amb jugadors que ja tenen moltes batalles acumulades al cos.

El Vilanova d'inici i com sempre ha sortit amb el seu futbol, sense canviar la manera de jugar amb funció del rival, i fins al minut 35 no sols ha controlat totalment el partit sinó que amb certes aproximacions ha creat un relatiu perill que donava entendre que la imbatibilitat es podria perllongar una jornada més. Però a partir d'aquest minut el Vilanova ha caigut en el seu joc, ha donat vida al rival i l’ha fet creure en les seves possibilitats. Arnalot en una greu i idèntica errada com a Molins de Rei, ha entregat una pilota a un jugador rival que tot sol davant la porteria ha xutat fregant el pal de la porteria, possiblement també perquè Arnalot tapava bé els possibles angles per on introduir la pilota.

A la segona part, el Rubí conscient del que havia passat al final de la primera part, ha continuat posant més intensitat i malgrat que en cap moment el joc d'equip per cert amb moltes similituds al del Vilanova, no era excels, el Vilanova ja patia molt i reculava, i es veia que els minuts costarien de passar perquè ens apropàvem més a una derrota que a un empat, perquè els millors moments el Vilanova ja feia temps havien passat, el Rubí en tenia dues de molt clares, i calia fixar-ho tot a una contra o jugada afortunada, però amb un Rubí molt pressionant el Vilanova havia de treballar a preu fet. El Rubí arribava, ho feia amb claredat, desbordava i per sort en els darrers metres no encertava.

Eren minuts molt complicats perquè l’equip local, molt endormiscat a la primera part, es veia a prop d'una important victòria. Al minut 82, amb un gran rematada de cap dels locals a una centrada per banda, s’avançaven i a la fi aquest gol ha estat el que ha decantat malgrat que el Vilanova no ha abaixat els braços i ha pogut encara empatar en algunes jugades aïllades més per fe i voluntat que no pas per intel·ligència. Un possible penal per unes mans d'un defensor local hauria pogut canviar el signe però fets a terra no eren gens fàcils de veure.

Però com deia abans cal reflexionar molt a fons del que avui ha passat i si bé ha estat una derrota ajustada que hagués pogut ser perfectament un empat, han succeït coses que cal corregir.

D'entrada, cal treure des de la porteria pilotes amb garanties. Arnalot amb dos partits ha comès encerts i no pocs a banda, dues errades idèntiques en serveis de porteria, una d’elles a Molins de Rei i una avui a Rubí d’una perillositat màxima.

En defensa, no es poden fer més passades en línia o triangulant de les necessàries perquè qualsevol errada pot costar un gol. Una cosa és jugar la pilota i un altre jugar-la tant que és creïn riscos innecessaris.

Les passades sempre han de ser rasses, mai pilotes altes perquè faciliten el descontrol i per tant l’errada i la contra del rival. Les línies de l’equip han de bascular i en tot cas jugar sense excessiva distància. No pot ser que l’equip com altres jornades, avui defensi a ritmes variats i sense replegar tots els jugadors en un mateix moment. Els espais que això ha creat avui a mig camp a la segona part han produït uns forats i unes maniobres del Rubí a mig camp totalment a plaer.

Les conduccions han de ser ràpides amb línies de passada clares, i cercant l’un contra u sols si es veu aquesta possibilitat. No cal fer experiments ni corredisses entre rivals fins a perdre la pilota i possibilitar una contra.

En atac de res serveix recepcionar un grapat de pilotes, moltes elles d'esquena a la porteria si no les recolza ningú i si no hi ha sentit de la profunditat. La pilota no pot circular a prop de l’àrea contraria per no posar-la dins o jugar-la ocasionalment sense cap situació favorable de perill enfront del rival.

En les jugades d’anticipació cal calcular bé l’arribada per no fer tard i evitar una targeta groga. Els jugadors han d'evitar més les targetes per protestes de tot punt innecessàries, o per entrades a destemps sense possibilitat de jugar la pilota.

En situacions d’atac Valldosera no ho pot resoldre tot, i jugar contra tota una defensa i més quan no juga amb pilota controlada és molt complicat que pugui sortir-se’n. Valldosera és un finalitzador de darrera jugada, si ha de marxar des de molt endarrere no arriba en situació de marcar i menys sense suports. Valldosera ara mateix no té un recanvi natural i amb un equip que aspiri a estar a dalt, això és una mancança important.

En les situacions d’atac a la contra, les passades són sempre en profunditat guanyen metres per trencar el rival, mai passades endarrere esperant que s’incorpori un company que ve des del darrera. És per temps i el contrari es reorganitza.

La baixa avui de Moha tot i no estar en el seu millor moment encara, s’ha notat per la manca de control i pausa en certs moments al mig del camp en què feia falta.

Iker Pujol ha de recuperar encara un marge que li manca per ser un jugador determinant. Està entrant, serveix pilotes a l’espai com ningú però les intermitències en el joc no l’acaben de fer arrodonir cap partit.

L'absència de Marcel en el mig del camp com ja vaig insistir des del primer dia, resta una capacitat ofensiva molt important a l’equip. Caldria valorar si hi ha un altra solució possible, (Lebrero, Saldaña o Cols ?¿). Marcel rendeix molt bé on jugui, però no se l’aprofita a nivell col·lectiu el que pot donar quan és necessari perquè l’equip no guanya.

Gerard Fernández ara mateix és el recanvi natural de Victor Delgado, inclús per ser titular. Martí Ferret en aquest moment no està al nivell suficient que l’equip reclama i necessita, el qual donada la seva recent arribada tampoc és estrany ni culpa d’ell.

Tant a Molins de Rei com avui el Vilanova ha jugat els darrers minuts sense referències ofensives. Valldosera i Latre ja no hi eren, i Pinilla o Barragan no poden jugar en punta si necessites marcar o remuntar un resultat. Això és gairebé impossible. El Vilanova necessita un segon rematador que jugui pel mig, no pas un que jugui per bandes i vagi cap al mig.

El Vilanova arribat un moment i en situació d’avantatge recula excessivament les seves posicions i marcadors clars en el marcador fan tema que l’equip contrari pugui remuntar el resultat.

Aquestes són les mancances més importants que vaig observant i òbviament quan jugues contra un rival que té veterania malgrat que no jugui com un bloc, aquestes deficiències s’accentuen.

El Vilanova però també és molt cert ha demostrat que no li perd la cara a ningú. No és inferior en joc a cap equip i pot aspirar a tot. Caldrà però corregir com dic les mancances per rendibilitzar el bon joc, ganes, voluntat i magnífica motivació d’aquest equip, doncs del contrari es perdran punts per no complir amb les màximes més elementals del món del futbol.

Continuo pensant que el Vilanova vist el d’avui a Rubí és l’equip que juga un millor futbol, però de poc servirà si les errades tàctiques que no pas tan tècniques d’avui sovintegen. El Rubí en certa forma m’ha decebut, n’esperava més. M’han agradat espurnes, detalls, de certs jugadors que han jugat a Tercera i Segona B, però no és un equip ni que espanti ni molt menys encara, resulta imbatible.

Cal, penso doncs, aprendre d’aquesta derrota. Si ho aconseguim, el Vilanova encara serà molt millor i molt més difícil de batre.

ESTADISTICA:

Alineació: Arnalot, Lebrero, Ivan, Cuadra, Marcel, Codina, Iker, Pinilla, Delgado, Valldosera i Latre.

Substitucions: Minut 65, Barragan per Delgado i Ximenes per Latre. M. 75 Ferret per Valldosera. M. 82 Cols per Cuadra i Álvarez que debutava per Iker.
Targetes grogues al Vilanova per Cuadra, Pinilla, Delgado, Álvaro e Ivan.

Vilanova. Primera Part. Ocasions de gol 1. Faltes 10. Fores de Joc 0. Corners 2.
Rubí. Ocasions de Gol 2. Faltes 7. Fores de Joc 2. Corners 1.

Vilanova. Segona part. Ocasions de gol 2. Faltes 7. Fores de Joc 2. Corners 0.
Rubí. Ocasions de gol 3. Faltes 13. Fores de Joc 1. Corners 2.

Valoració jugadors del Vilanova: 5 Lebrero, 4 Marcel, 3 Ximenes, 2 Valldosera, 1 Latre.

Àrbitre: Sr.Joan Llistar (BCN) 7/10.

200 espectadors. 26 graus de temperatura.