Regal de reis anticipat del CF Vilanova

FC Sant Quirze del Vallès 3 – CF Vilanova 1

Comentava durant la setmana que aquest no era un partit trampa sinó un partit realitat perquè malgrat que el rival venia de la Tercera Catalana és un equip intens, dels que posa la cama, juga al llindar del reglament, inferior al Vilanova cert, però que les poques coses que fa les executa molt bé i fonamentalment, i tret de l’únic partit que havia perdut a casa (contra el Rubí 1-2) ha marcat sempre un mínim de dos gols, i aquest fet el feia perillós.

Semblava malgrat tot lo dit, que ahir era el dia, el dia del canvi de guió, perquè els primers trenta minuts el Vilanova dominava totalment el partit, es mostrava molt més incisiu que el rival i dominava gairebé totes les vessants del partit. El rival jugava al que sap fer, que no és altra cosa, que posar-hi molta intensitat, fer combinacions senzilles i ràpides i un considerable joc directe. Era poc, però calia estar molt atent.

Arribava el minut 25, i Barragan en una jugada magistral per banda esquerra on se n’anava del seu rival centrava a l'àrea on Valldosera amb un gran gir de cap posava el gol del Vilanova en el marcador. Un gran gol. El Vilanova ja no sols dominava sinó que estava per davant al partit. El rival estava tocat, gairebé ferit de mort, contra les cordes, i el Vilanova dominava ja a plaer.

Als minuts 31 i 33, Delgado es plantava sol davant del porter però en cap de les dues podia marcar i molt probablement sentenciar el partit, més encara quan el Sant Quirze jugava amb dos centrals molt alts però que deixen un autèntica autopista entre ells a l’hora de defensar, un fet que jo ja vaig observar quan vaig tenir ocasió e veure aquest equip en el seu partit a Vilafranca, (2-2).

Res però feia patir a l’equip vilanoví fins al m41, inici de la davallada, inici d’un Vilanova desconegut. El Sant Quirze a la sortida d’un corner mal defensant, marcava de cap el seu primer gol on Arnalot malgrat que tocar la pilota no va poder evitar entres. A partir d’aquest instant i ja fins al final del partit cada corner que va executar l’equip local era mig gol, davant l’alçada d’alguns jugadors i el malament que es defensaven aquests llançaments.

Arribàvem al descans amb una injusta igualada perquè el Vilanova havia estat millor equip, però el rival en una de les seves urpades havia fet mal, malgrat fer un futbol rutinari i elemental. Donava doncs la sensació que a la segona part, el Vilanova, molt millor equip, guanyaria sense massa problemes.

Fet reforçat quan el Vilanova al m. 48, amb una rematada d'Ignasi va estar a punt de fer el segon i augmentava la sensació de domini. Però res més lluny de la realitat. A partit d’aquí el Vilanova va entrar en una dimensió tant obscura com desconeguda i va començar a  desaparèixer del terreny de joc. La intensitat exhibida fins aleshores mancava, ja no es jugaven pilotes en condicions, l’equip es veia més cansat que de costum a aquelles alçades de partit, costava recular a les contres del rival i cada llançament del Sant Quirze des de la cantonada, era un drama, un quasi gol. El rival estava ja molt més posat, molt més intens, ràpid i òbviament crescut.

Continuava jugant rutinària i primitivament com des de d’un inici, feia el just, que era ben poc, però de la mà d’Adrián Arenas que fins l'instant havia marcat 8 gols (un més ahir) creava molt perill, un jugador que podria jugar amb una cama a primera catalana. Fruit d’aquests fets, al m63 els locals s´avançaven i malgrat que el Vilanova al m74, va tenir en peus de Valldosera i Pinilla en una doble ocasió en una mateixa jugada l´ocasió d´empatar, va ser un miratge. El Vilanova havia fugit ja del partit inexplicablement com no havia passat en cap partit anterior.

Al m80 Arenas en una contra de llibre, i on mig Vilanova no va córrer en tasques de replegament i defensant posava el resultat final. Un gol que no hauria d’haver sigut validat perquè parteix d’una falta que el rival posa la pilota en joc encara amb moviment. Però ningú ho va protestar. El Vilanova feia estona que no estava ja per la feina ni dins el partit.

EL MILLOR. El golàs de Valldosera una vegada més, amb un moviment magistral amb el cap en una gran jugada i centrada de Barragan. Els primers minuts d’un Vilanova intens i conscienciat molt superior al seu rival.

EL PITJOR. Una derrota que diferentment a Rubí si fa mal, contra un rival força inferior i previsible que no es va saber aturar. Les pèrdues de pilotes o imprecisions novament en zones perilloses. L’oblit novament en algunes fases, de què en aquest joc guanya el que més gols fa no el que més toca la pilota, i que a vegades cal ser més vertical fins i tot amb moments de joc directe. La necessitat ja de trobar i jugar amb laterals purs, si més no per alliberar Marcel de tasques defensives que permetin jugui en posició avançada. Els rivals ja han descobert la situació, i el rendiment de Marcel en aquesta posició ha baixat molt. La necessitat de posar Aleix Vall per davant de la defensa i no de central, fonamentalment quan el rival atacant és molt mòbil i/o ràpid. La necessitat d'imprimir al joc molta més verticalitat i rapidesa, amb lentitud és molt complicat desbordar un rival intens. La necessitat de trobar més variables en atac i algun jugador més sense necessitat de refiar-ho tot a què Valldosera caci alguna pilota. La baixa de Cols que a la segona volta, i quan encara ens queden 21 jornades per disputar pot fer mal per la seva polivalència. La baixa per segon desplaçament consecutiu de Ximenes, de qui trobo a faltar el seus 20 minuts elèctrics. La manca ahir a la banqueta d’un davanter pur. Redefinir si Fran Ferrer, està o no per jugar o si arribarà a jugar algun dia. Un gran jugador en el seu moment però que ara encara no l’hem vist. Els canvis novament en moment estratificats i tres canvis en el m82 ahir, que ningú sap a quin motiu obeïen amb el partit totalment liquidat. El poc que va fer el rival per guanyar.

I el pitjor, un Vilanova que des de fa tres partits dona símptomes evidents d’esgotament més mental que físic, menys fresc, menys clar i més travat. En els darrers 30 m d’ahir també se’ls va veure més cansats del que era normal fins ara. Si el Vilanova vol continuar tenir aspiracions per lluitar per pujar, necessita ja dos (mínim un), lateral pur i un atacant (potser Saldaña i Gerard Fernández podrien ser els noms si el mercat no permet uns altres).

CF Vilanova: Arnalot, Lebrero, (m82, Álvarez) Ivan, Vall, Marcel, Codina (m82 Cuadra) Moha, Barragan (Iker m65) Latre (Pinilla m65), Delgado (m.82 Ferret), Valldosera.

Targetes al CF Vilanova: Codina i Cuadra.

Puntuacions CF Vilanova: No es poden fer per motius de insuficiència.

Àrbitre: Sr. Anael Ruiz (BCN) 5/10. Arbitratge estil Mateo Lahoz però amb importants deficiències i desigualtat de criteris en algunes jugades.

150 espectadors, 16 graus de temperatura.