Toni Ponce: “Em veig capaç de superar el méu récord del món dels 100 braça”

El vilafranquí Toni Ponce va ser un dels grans protagonistes del mundial de natació paralímpica que es va disputar la setmana passada a Ciutat de Mèxic. Amb tres medalles (una d'or, una de plata i una de bronze) i un récord del món, el nedador penedesenc del Club Natació Sitges ha fet història per a l'esport comarcal.

· Esperaves obtenir tan bons resultats quan vas marxar cap a Mèxic?

· La veritat és que ens havíem preparat molt bé durant molts mesos però tot era una mica incògnita perquè la competició es disputava amb el factor afegit de l'alçada de Ciutat de Mèxic i no teniem massa referències dels rivals. A l'hora de la veritat tota la preparació prèvia ens va servir per a rendir a un gran nivell.

· El campionat es va haver d'ajornar unes setmanes a causa del terratrèmol que va patir la capital mexicana a l'octubre i això va complicar els plans previs, no és així?

· Sí i molt. Després del terratrèmol es desconeixia si el campionat es podria acabar celebrant o no i piscologicament el cop va ser molt dur. Vàrem passar dues setmanes sense seguir un pla de treball massa concret fins que, finalment, es va confirmar que sí que hi hauria campionat.

· Valores més la medalla d'or o el récord del món que vas aconseguir a la prova dels 100 metres braça?

· Es difícil posar una cosa per damunt de l'altra, però estem parlant del primer or a nivell internacional i per mi això té una mica més de valor que no pas el récord del món.

· Quan vas arribar al final de la prova i vas veure el que havies aconseguit, què vas sentir?

· El cert és que els últims metres d'aquests 100 braça es van fer molt durs i no tenia bones sensacions. Era conscient que no tenia ningú a dreta i esquerra i que, per tant, anava primer, però ni per un instant vaig pensar que aconseguiria el récord. Quan ho vaig veure va ser una sensació molt especial

· Et veus capaç de superar la marca?

· Sí. Em veig capaç de superar-la.

· Quines coses t´ha donat la natació al llarg de la teva vida esportiva?

·  La natació m´ha donat molta motivació i moltes armes per encarar els reptes de la vida diària fora de la piscina. Gràcies a aquest esport he pogut superar tots els problemes que et vas trobant dia a dia. La natació és molt sacrificada i individualista i tot t'ho has de treballar  personalment amb el teu esforç.

· El teu club, el Club Natació Sitges, et vol convertir en un referent per als més petits

· A Sitges ja m'esperen des del primer dia que vaig aterrar a Barcelona. Volen que porti les tres medalles per a que els nens i nenes de l'entitat les vegin. Per ells és una motivació i si els ajuda en alguna cosa estaré content.

· Quin és el teu proper repte?

· L'estiu de l'any que ve es disputa l'Europeu de Dublín i allà miraré de tornar a obtenir bons resultats. Malgrat que és un Europeu, la major part dels rivals que he tingut en el Mundial també estaran allà i, per tant, serà una nova prova de foc.

· Els Paralímpics són, però, la gran meta final?

· Els Jocs Olímpics o els Paralímpics, com passa en moltes modalitats esportives, són el màxim aparador mundial per als esportistes d'elit i sí que és veritat que ser campió paralímpic és el màxim al que es pot aspirar.

· Com veus l'evolució de l'esport paralímpic?·      

· Està en constant evolució des de fa temps. Quan parlo amb companys que porten més anys que jo competint i m'expliquen com ha canviat tot des de que ells van començar, me n'adono amb més força d'aquest canvi. Encara queda molt camí per endavant, però estem posant fil a l'agulla.