Dues fuetades al primer quart, tres punts

CF Begues 1 – CF Vilanova 2

El partit d’ahir es presentava com a complicat, difícil, contra un equip que venia de guanyar cinc partits consecutius, i que ahir sortosament va donar en defensa més facilitats de les habituals, amb importants defectes posicionals, marques deficients, imprecisions nombroses en l’entrega, dues de les quals van ser molt ben aprofitades pel Vilanova per encarrilar primer el partit i en definitiva per guanyar-lo, ja de bones a primeres.

El Vilanova al m.13 ja guanyava per dos gols, dos gols pràcticament idèntics, el primer una assistència de Delgado sobre Valldosera que superava al porter per sota de les cames en la seva sortida, i un segon exactament la mateixa assistència del mateix jugador, amb xut esplèndid amb l’exterior de la cama de Valldosera novament, aquesta vegada ajustat al pal impossible per porter del Begues. Dues arribades, dos gols. L'equip d’Agus Agustin, tret el partit que es va jugar a camp del Prat B, té un percentatge força elevat de gols en referència a les ocasions creades i això conjuntament amb el bon joc, dóna ara mateix el primer lloc de la classificació.

Però quan es marquen dos gols en dues arribades al primer quart d'hora, és corre el risc de refiar-se i pensar que el partit es guanyarà per golejada o que ja no cal fer res més perquè tot està ja decidit. I en certa forma això és que va passar ahir. El Vilanova va ser al llarg i ample dels primers 25 minuts amo i senyor amb un joc d’elevat nivell i un control absolutament total del partit. Però a partir d'aquí el Begues, va començar a caminar i va fer certes aproximacions no perilloses certament tret la del m. 17 que va causar un ensurt a la defensa vilanovina, però que ja palesaven que les forces s'estaven igualant. Al m. 35 una jugada sense excessiu perill a l'àrea vilanovina va acabar amb una rematada d'esperó d'un davanter local fruit de la manca de tensió i de la concentració necessària en defensa, i el Begues feia el gol que ni els mateixos aficionats locals s´acabaven de creure, una pilota que entrava mansament a la porteria del Vilanova si bé molt ajustada a la base del pal dret de la porteria d'Arnalot també sorprès de tant relaxament defensiu.

Certament el fantasma dels camps del Sant Quirze i del Junior i de tants altres partits que s´havien de guanyar fàcil i es va acabar patint, ja planava sobre l´estadi. Però per sort de tots els vilanovins no va passar el primer, si bé el Vilanova va acabar patint i pagant la seva falta de punteria als minuts on calia rematar-lo.

Al m. 46 una pilota treta sota pals per un defensor, al 52, una rematada de Delgado sol davant el porter i xutant contra ell després d´una passada mil·limètrica de Vall des de 30 metres, una rematada de Martí Ferret al 75, una centrat xut enverinada al 76, cap d´aquestes jugades va servir per apuntalar i tancar el partit i està clar, això sempre dóna molt oxigen al contrari.

El Begues en cap instant va ser superior al Vilanova, ni tan sols en els moments en què el Vilanova ho va passar pitjor que no van ser molts, però a partir de marcar el seu gol i davant de la manca de contundència del Vilanova després dels gols, el va mantenir viu tot el partit, i això sempre és un risc molt important. Als minuts 69 i 74 Arnalot va fer dues parades prodigioses que van evitar un empat de tot punt injust però que de la mateixa manera que el Begues va facilitar la victòria vilanovina, el Vilanova semblava entestat a facilitar l'empat vegeti però per sort ahir, els locals tampoc tenien el seu dia i dos gols als primers 15 minuts l'hi van fer molt mal i van marcar decisivament l'esdevenir del partit. La baixa ahir per sanció de Codina al mig del camp, i la Iker per lesió (estarà encara uns dos mesos més de baixa malgrat no tenir sortosament cap trencament ) es van acusar, més per la qualitat en la distribució i en la remenada de la pilota, que no pas per la manca de lluita que els qui van jugar la van posar en tot moment.

Els darrers 20 minuts van ser gairebé de picabaralla interessada continua del Begues, on una acció d´Aleix Vall amb un jugador local, va acabar amb una targeta vermella per ambdós que veurem quina penalitat té, i tanmateix excessius frecs a frecs més amb jugadors locals, van originar sis targetes grogues més a jugadors vilanovins, que tard o d'hora ens poden acabar passat factura i més amb una plantilla cada vegada més curta, malgrat el debut ahir jugant els darrers minuts d´Iloie, però ara ja sense si més no momentàniament de Fran Ferrer ( que encara no ha debutat) Ximenes (que ja no és ni a les convocatòries), Iker per lesió, Cols baixa definitiva i amb la sola arribada a part de Vall, i molt important això sí, d´Iloie no ja per la seva vàlua sinó per les variants que pot aportar en canvis posicionals d'altres jugadors, com Lebrero de lateral dret i Marcel al mig del camp sense anar més lluny. Gran victòria en definitiva una vegada més però amb molt patiment de tot punt innecessari.

EL MILLOR: Una nova gran victòria. Les dues grans assistències i els dos grans gols de Valldosera, màxim golejador de la categoria amb 14 gols. Dues parades prodigioses d´Arnalot que està fent una gran temporada. El fitxatge i debut d’Iloie. La presència de nou en una convocatòria d´Alex Saldaña, malgrat no jugar, un jugador que quan ha jugat ho ha donat tot i ha complert com el que més, i que té un lloc en aquest equip, al titular o a la banqueta. El creixement dia a dia d´Ivan Sugranyes, un central si no es torça de gran futur. La serenor i temprança malgrat l´expulsió que dóna sempre Aleix Vall amb la seva veterania.

EL PITJOR: Un equip que es continua desconnectant en determinats instants dels partits. Un equip al qual li costa tancar definitivament un partit quan ho té tot al seu favor. Algunes targetes bé per faltes innecessàries o per protestes totalment prescindibles. Una plantilla cada vegada més curta. Ja no hi són, Cols, ni temporalment si més no, Ferrer, Ximenes, Iker. El Vilanova té poc fons d´armari per afrontar un final de temporada que es pot fer llarg i dur, i que tard o d'hora els nervis i sobre tot les targetes poden aparèixer. (un parell de jugadors, un al mig del camp i un altre a la davantera possiblement farien falta) . La manca de minuts per mi imprescindibles del juvenil Gerard Fernández per mi el recanvi essencial o inclús titular per donar minuts a Delgado en alguns moments de poca inspiració o en els que necessita descans. Fernàndez es bo i intents i té gol i....... Ho ha demostrat ja.
 

Fitxa tècnica

CF VILANOVA. Arnalot, Lebrero, Sugranyes, Cuadra, Marcel, Vall, Pinilla, Moha, Delgado (m87 Iloie), Latre, (m63 Ferret) Valldosera (m70 Alvarez).

Targetes grogues CF VILANOVA. Sugranyes, Lebrero, Vall, Marcel, Pinilla, Cuadra. T. Vermella per A. Vall .

Valoració jugadors del Vilanova. Valldosera 5. Arnalot.4, Marcel, 3.Delgado,2.Sugranyes1.

Estadístiques. Primera part. Begues. Faltes 4. Ocasions de gol 2 (1 gol ). Fores de Joc, 0. Corners 1. Segona Part. Faltes, 7. Ocasions de gol 2. Corners, 3, Fores de joc, 0.

CF VILANOVA. Primera part. Faltes. 4. Ocasions de gol, 4 (dos gols). Fores de Joc 1. Corners 2. Segona part. Faltes 7. Ocasions de gol, 4. Corners 3. Fores de Joc 3.

Arbitre. Sergio Martín Gallardo (Granollers ) 4/10. Mal assistit a una de les bandes. Va voler tolerar el joc dur que es va acabar convertit en violent, va tallar situacions d´avantatge incorrectament o va fer en general una aplicació bastant deficient no sols de les particularitats de cada jugada, sinó del reglament. Com diu un amic meu que sempre veu els partits al meus costat "Mateo Lahoz ha fet molt mal " .

150 persones al Municipal de Begues. 9 graus a l'inici del partit, 6 al final. Sensació gèlida pel fred vent.