"Agus", quan el silenci son resultats

Agustín Isabel, conegut com "Agus", home de club, del CF Vilanova. Molts anys a la base del club, i també a l’Olivella filial en el passat del Vilanova al que va pujar de categoria. La temporada 16-17, va ascendir al juvenil del Vilanova a Preferent, i aquest passat estiu i malgrat no ser favorit a les travesses, ni la a la mateixa del president Lafitte, ocupava la banqueta del primer equip del CF Vilanova amb un futur a nivell de club molt incert. En una primera volta just acabada en que l’equip és líder en solitari practicant el millor futbol del grup de la categoria, Agus, s’ha guanyat el respecte de tots i continua cotitzant a l’alça. Ara però a ell i als seus, els queda una volta, 17 jornades per fer realitat el somni: Tornar a la categoria que mai el club havia de haver perdut. No serà gens fàcil. Sort!!

Al mes d´agost tenies 12 jugadors, era difícil fer un equip. Ara fins i tot al Vilanova se li ofereixen jugadors. Que ha canviat tant en 5 mesos?

El Vilanova és campió d´hivern líder en solitari. Ha aconseguit tots els punts jugats als Alumnes Obrers. T'esperaves aquesta resposta i aquest nivell de bon joc de l'equip i on rau el secret d´aquest èxit?

Que l’equip estigui actualment 1r classificat després de jugar tota la 1ª volta del campionat amb les grans dificultats que vam tenir al iniciar el projecte a l’estiu, fa que sentim una immensa alegria pel gran treball realitzat, sentiment d’orgull i una satisfacció per tots els que estimem al CF Vilanova i la Geltrú. Socis i simpatitzants d’aquest club mereixíem aquest inici esperançador i alhora il·lusionant. En quant al bon joc mostrat per l’equip, teníem clar que a mesura que s’anava confeccionant la plantilla amb el perfil de jugadors que van renovar, que fitxàvem al principi i a dia d’avui, afegit al gran camp de l’Estadi Alumnes Obrers, havíem de tractar instaurar un model de joc associatiu, de control, buscant ser protagonistes ja que els propis jugadors gaudirien i els facilitaríem el treball per les seves característiques. Tot el reconeixement a aquest equip i el mèrit que està tenint, els factors claus han sigut varis : la gran qualitat humana que hi ha al vestidor, molta part de la plantilla siguin jugadors de la ciutat o comarca, que hagin jugat al nostre futbol formatiu la majoria i que els coneixia molt bé personalment ja que també surto del planter ( Des de la temporada 04-05 que estic al futbol vilanoví, a molts els he entrenat a la base, els pocs que no, hem estat junts igualment a baix o altres jugadors que vaig entrenar al filial del Vilanova fa 3 anys ), fa que tinguem un gran sentiment de pertinença per aquest club tots els que ho representem i és un valor afegit que ens dóna una gran força. També destaquem el gran suport que estem sentint per part de la massa social, aficionats, mitjans de comunicació que ajuda moltíssim a l’equip, dóna goig jugar al nostre estadi tan ben acompanyats en número i ambient positiu que multiplica l’esforç i la confiança dels jugadors. A més des de la pretemporada sentim aquest recolzament.

En què pot o ha de millorar encara l'equip per ser més solvent.

Es tracta de seguir millorant la nostre proposta de joc i que els jugadors se senten identificats i forts al camp. L’aspecte de l’eficàcia en quant a ocasions de gol, és important pel nostre estil de generar joc, al dominar i reflectir-ho al marcador. Que puguem ser un equip que a més domini uns altres registres, com estar ben organitzats per defensar bé a moments del partit amb l’equip més baix al camp, i poder ser forts amb espais a les transicions al contracop també es una bona arma. Ser actualment l’equip menys golejat té molt de mèrit i treball, ja que som un equip ofensiu. Això diu del gran compromís que ha agafat tot l’equip del treball sense la pilota i ho fan els 10 jugadors que hi ha al camp perfectament i això es fantàstic.

Afrontem una segona volta gens fàcil on serem l'equip a vèncer. Es beneficiós ser el primer de la classificació cara a afrontar la segona volta  o preferiries ser menys el centre de referencia?

Tots haguéssim signat a principi de pretemporada estar liderant la classificació a aquestes alçades de campionat. Sempre és positiu i millor estar a dalt de tot, però no ho esperàvem tan aviat. Tenim clar que 17 equips de la nostra lliga es canviaríem per nosaltres. Sabem que el futbol és molt canviant, que ara mateix no es recullen els premis, i que ens espera una 2ona volta molt difícil, equilibrada i que costa més treure rendiment. Per tant ara mateix solament pensem a curt termini, i anar partit a partit.

Continua sent l'irregular Rubí el rival més perillós? O hi han altres equips dels que preocupar-nos més? Quin rival et preocupa més.

El Rubí abans de començar la lliga era el màxim candidat a l’ascens per la confecció de plantilla que havia fet (jugadors experts a categoria més alta com és 1ª Catalana i de rendiment immediat). Quedant tants punts per endavant, segueixo pensant que és un “monstre” d’equip que tan sols ha estat fins ara un pèl dormit, però despertarà i estarà a dalt de tot segur. St Quirze Vallés és un gran equip, sòlid i amb diversos jugadors molt interessants que competia l’any passat al grup 4 o 5, l’At St Just també té un gran bloc amb un  grup de jugadors de molta qualitat. Després Begues, Fontsanta Fatjó, Espluguenc, Marianao Poblet, Prat B segur que poden estar al bloc de dalt ja que són bons equips i estan a prop.

Han arribat amb la lliga començada grans jugadors. Aleix Vall, Alex Iloie, David Gómez, Alejandro Pasqua. T'agradaria incorporar o reforçar alguna posició que pensis que ara mateix no està suficient consolidada? Hi haurà alguna baixa a l'equip fins a final de temporada? Continuaran Fran Ferrer i Sergio Ximénez?

Responent a la primera qüestió, vam parlar a l’estiu amb tots ells per explicar-los juntament amb Xavi Laffitte el projecte i la línia que volíem pel club. Era un moment molt delicat i difícil al club, els hi va agradar, però van decidir iniciar un altre camí… el més important es que tal i com vaig dir a l’estiu seríem un equip que s’aniria reconstruint durant la temporada, necessitàvem temps per demostrar el moltíssim treball i la passió des del president fins als encarregats de material en moltíssims aspectes. I ara celebrem que hagin confiat tan aviat i defensin aquest escut.

Sempre estem atents a les oportunitats que vagin sortint, amb la filosofia que volem pel club. Forma part del meu treball analitzar constantment conjuntament amb tot el cos tècnic el desenvolupament de l’equip a nivell col·lectiu, individual, jugadors de Vilanova i comarca que juguen a diferents categories, seguiment del nostre juvenil A, etc. En quant a la possibilitat d’alguna baixa, ara mateix no hi penso, forma part del viatge d’una temporada a qualsevol equip de futbol, però confio amb els jugadors que hi són des del principi, que van apostar en aquell moment però tothom ens hem de guanyar cada dia amb treball ser valorats constantment, és la realitat més sincera i ho hem de tenir present. Fran Ferrer, ha estat varis mesos en una fase de readaptació al futbol federat després de no jugar 4 o 5 anys, estic segur de les seves qualitats però necessita temps i ara mateix laboralment no pot tenir continuïtat. Sobre Ximénez, hem confiat molt des del principi, però no ha tingut estabilitat i l’hàbit de ser constant als entrenaments, per horaris del treball… i malauradament s’ha anat distanciant poc a poc. Veurem a curt termini.

Es rumoreja que Victor Morillas es podria incorporar en breu i de nou a l'equip? Fitxarà?

Amb Victor Morillas vam parlar molt a l’estiu, ens hagués agradat de la seva renovació però havia donat la paraula per fitxar amb un equip de categoria superior abans de començar el nostre projecte.

A curt o mig termini el club i Victor s’han de trobar al mateix camí pel bé de les dues parts ja que estem parlant d’un gran jugador nascut a Vilanova, format al planter fins a arribar al primer equip i que té un fort sentiment per aquests colors.

Ignasi Valldosera, és el màxim golejador de l´equip i del grup 3 de Segona Catalana. Té recanvi ara mateix a l'equip ?

D’Ignasi podem estar molt feliços pel seu estat de forma i com ens representa des de la seva posició al camp  a més dels gols. És un jugador diferent a la plantilla, amb el gol entre cella i cella, el primer que inicia el treball sense pilota, tot esforç i fam competitiva que ens dóna tantíssimes coses a part de ser un golejador des de ben “petit”. Li tenim una gran estima des del club, i els que hem conviscut amb ell a les etapes inferiors. No tenim aquestes característiques iguals a l’equip però si falta ( esperem que quasi mai o sigui molt poc temps ) tenim jugadors d’un perfil i versàtils per actuar de davanter centre però amb matisos diferents.  

Arnalot està fent una gran temporada a la porteria. Tindrà més minuts Lucas Cajes si no es per absència forçada d´Albert i alguns dels juvenils com Saldaña o Gerard Fernández ?

Alberto ha realitzat una primera volta magnífica, i ha sigut fins ara una peça important dins l’onze. A partir d’aquí queda mitja lliga i també estem contents amb Lucas, el seu primer any de futbol amateur però que té qualitats per poder actuar a qualsevol moment. En quant als juvenils del club, des de ben inici hem demostrat que confiem en ells, els vaig entrenar la temporada passada, i s’han anat guanyant la possibilitat d’ajudar-nos quan  ho hem cregut oportú. Hem convocat i han debutat ja Àlex Saldaña, Gerard Liao, Marc Pérez, Raúl Perea, Gerard Fernández, Isaac Ximénez més Ivan Torres, que es va quedar des del principi a tots els efectes del primer equip. Seguim constantment la trajectòria del Juvenil A a divisió preferent aquesta temporada i assisteixen permanentment a les nostres sessions d’entrenament.

El Vilanova ha acreditat aquesta primera volta ser el millor equip amb diferencia del grup. Si al final l´equip no aconseguís via ascens directe, via promoció, seria un fracàs per l´equip o per l´afició ?

Parlar d’aquestes paraules considero que no són les més apropiades amb la situació actual. Ho hem de proposar per quan portem jugada més lliga. Un ascens sempre és molt difícil, és cert que ens hem guanyat després de la primera volta ser un equip aspirant a l’ascens com altres més i acceptem que liderar la taula ara fa que sembli que tinguem més probabilitats. És una gran sorpresa estar a dalt de tot a dia d’avui, en tan poc temps, i amb la humilitat que vam iniciar però reconeixem voler ser ambiciosos per seguir gaudint del creixement demostrat després d’aquest mig camí realitzat. 

Perquè a l´equip malgrat guanyar pateix tant en alguns finals de partit .

Penso que ens ha faltat encert en varis partits, som un equip que genera ocasions de gol, dir també que hem de saber portar els moments dels partit pel millor camí, i aquesta joventut fantàstica ( actualment amb una mitjana d’edat de 23.5 anys) que ens caracteritza per ser un equip ambiciós i valent que sempre vol anar endavant, a vegades al camp hem demostrar més seny i cautela, però realment demostrem  ser un equip que s’esforça amb una gran determinació, persistint fins a la xiulada final i això ens dóna molt rendiment. L’equilibri en aquestes categories sempre existeix, hem sigut un equip que ha hagut de reconstruint-se poc a poc, passant vàries fases fins a arribar a l’estabilitat actual. 

Si l´equip aconsegueix l´ascens, t´agradaria continuar amb ell a Primera Catalana, o prefereixes tornar al futbol-base o acceptaries una oferta d´una categoria superior.

A dia d’avui estic plenament concentrat a fer créixer l’equip partit a partit. Lògicament i és de sentit comú que l’opció de continuar la valoro totalment com  la meva primera opció. Sóc vilanoví, home de club, soci i arribar al primer equip des de baix et fa sentir una gran satisfacció i tot un honor, i des d’aquí torno a mostrar el meu total agraïment i reconeixement a Xavi Laffitte, que ha demostrat un esforç immens a molts nivells, inimaginable temps de treball dedicat i una passió amb una forta determinació i persistència per liderar aquest club en un dels pitjors moments de la seva historia, amb els seus companys de junta la seva confiança i aposta per mi.

El fet de que el club, l´any vinent anunciï que recupera la gestió del seu futbol-base, és positiu o creus que seria millor que la gestió continués en mans d´una empresa externa.

Sempre és important que el club sigui un. S’ha decidit emprendre aquest camí que s’entén i és lògic, a partir d’aquí, el futbol formatiu necessita continuar amb molt de treball posant bones bases i anys de construcció amb estabilitat ( Al planter sempre és necessita ). Aquesta ha faltat al club des de fa moltes temporades, ja que els molts problemes de dalt sempre esquitxen a baix i ara fa falta temps per recuperar la salut que fa bastants anys gaudia el nostre futbol formatiu, en quant a números d’equips, oferint propostes socials i de rendiment i sobretot, un aspecte clau a tenir en compte, que el futbol de la ciutat torni a ser un per fer-nos forts a les mateixes instal·lacions. 

El Vilanova, primer equip, pot viure exclusivament del futbol-base o dels jugadors comarcals ? I en cas positiu, quin seria el sostre d´un equip amb aquestes característiques.

El club ha d’aconseguir treballar molt bé el futbol formatiu i amb estabilitat per a que el primer equip pugui estar format amb un percentatge alt de jugadors de la casa i comarca. És una qüestió de sentiment, de crear una estructura de base, la situació és més sostenible i que actualment penso personalment que tenim molt bona salut en quant a nivell de jugadors sènior a la comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès… A partir d’aquí, la nostre realitat actual del primer equip és a 2ª Catalana, i això no falla i estàs col·locat on ha merescut malauradament el club, ara toca treballar moltíssim i amb il·lusió i ganes perquè a curt termini podem anar creixent però conjuntament amb el futbol formatiu, paciència i amb una línia coherent sense fer volar coloms. Això ens farà créixer més forts i amb garanties. Ara mateix el nostre sostre és la 1ª Catalana, divisió molt interessant i de certa qualitat.

On estarà la clau, per ser primers al mes de maig, i pujar de categoria ?

Sabem internament que la trajectòria i els punts guanyats fins ara serà difícil mantenir-ho constantment fins al final però ens identifiquem com un equip molt treballador, convençut de la nostra força amb el nostre estil de joc, i que busquem ser competitius amb determinació fins al final de cada partit. Que tinguem una plantilla equilibrada, unida i amb bon ambient , aquest sentiment de pertinença instaurat i una mentalitat competitiva i guanyadora segur que són eines que porten a qualsevol equip a lluitar per fer grans coses.  

A la resta de categories del futbol comarcal, a qui veus campió de 3C grup 12 i qui pot promocionar. Poden estar, Cubelles Sitges i Ribetana, dos o algun d´ells a 2C l´any vinent ?

A dia d’avui aquest grup està molt maco ja que hi ha una disputa molt interessant per parts dels tres equips de la comarca més el San Mauro per les posicions d’ascens directe i promoció d’ascens. Juntament amb San Mauro, equip amb bagatge a 2ª catalana, Cubelles també té un gran bloc amb jugadors destacats que han jugat més a dalt i amb passat al club, això sempre aporta una gran força. Joventut Ribetana que la composen jugadors amb moltíssima qualitat, més que contrastats i experimentats a divisions més altes i que ha de ser clar candidat a arribar a dalt de tot.

La UE Sitges cal destacar que és un equip amb totes les lletres, té un gran esperit competitiu,  que ja va quedar 3r classificat la temporada anterior, i ha demostrat clarament que pot estar lluitant amb els tres grans. Promet molt aquesta segona volta.

I a 4C grup 10, veus possibilitats d´ascens o promoció a l'AT. Vilanova o Penya Jove?

Tant de bo puguin tenir opcions d’ascens els dos equips de la comarca del Garraf. Actualment estan molt ben classificats. Seria molt agradable veure una 3ª Catalana ple d’equips d’aquí de la comarca del Garraf. Com veiem hi ha molts jugadors per la zona, amb nivell per jugar a la 3ª que és una divisió més atractiva, així que molta sort!