Tres punts més en el partit més fluix

CF Vilanova 1 – UD Can Trias 0

El Vilanova del partit contra el San Just i el Vilanova contra el Can Trias, tot jugant avui el partit més fluix de la lliga, ha estat superior a els seus rivals, en joc i en el marcador. Per tant de cap manera es pot dir que aquests dos resultats hagin estat injustos o producte de la sort. Està clar també, que quan estàs enratxat, totes et ponen i si el passat diumenge el regal venia d´un defensa, l'errada del porter del Can Trias en no blocar una pilota fàcil que se li ha escorregut de les mans, han ajudat al fet que un equip que va líder marqui gols fins i tot amb la punta d´allò que no vull escriure però que tots imaginem.

El Vilanova de la passada temporada en les mateixes circumstàncies que hem viscut ja en cinc o sis partits enguany, hauria empatat o perdut de ben segur aquests partits.

El Can Trias venia al Alumnes Obrers com un equip minvat per la marxa d´alguns jugadors, i amb cinc partits consecutius sense guanyar (sis amb el d´aquesta tarda), però també l´equip vilanoví amb rotacions avui deixava a la banqueta o fora de la convocatòria quatre jugadors habituals, més David Gómez, darrer fitxatge que encara no ha debutat. La baixa de Marcel es comença a notar, i sortosament avui tornava Iker Pujol després de la lesió, que no ha tingut excessives ocasions de lluir-se en un partit estrany.

Si alhora hi afegim que era un equip a priori molt assequible pels locals, corres el risc i així ha passat a bona part del partit, de què et relaxis, i et confiïs, i evidentment amb aquesta conjuntura és molt complicat guanyar a qualsevol rival, per gran o petit que sigui.

Al Vilanova de la primera part fonamentalment, i amb Codina excessiva i inhabitualment endarrerit, li ha mancat molt ritme i més profunditat encara.

I si alhora per acabar d´adobar-ho, el Can Trias que té moltes limitacions juga un molt bon partit defensiu i et tapa línies de passada i t´escurça els espais de circulació i a més té facilitada la tasca per les moltes imprecisions en les entregues i passades del Vilanova, doncs tot es torna molt complicat, tant que fins i tot en molts moments tot i refiar-hi, te n´adones que els primers punts de l´estadi podien volar avui.

Tampoc cal confondre situacions. El Vilanova malgrat el regal de l’errada d’un porter que aquesta setmana ha estat a punt de marxar a un equip de Primera Catalana, ha tingut ocasions més que suficients per guanyar folgadament i per tant malgrat el bon treball defensiu del rival, un empat tampoc hagués estat just si més no per ocasions dels uns i dels altres.

Amb aquestes premisses un Vilanova amb rotacions, possiblement no necessàries des d´un punta de vista físic per desgast, però sí per donar oportunitats a tots els jugadors i fer-los veure que tots són útils, (potser veurem Cages per Arnalot al camp del cuer i ja virtual descendit Gornal) el Vilanova a la primera part li ha mancat ritme, no ha trobat espais pel bon dispositiu tàctic del rival, línies de passada ni cap tipus de profunditat. Moha no estava del tot fi, Codina excessivament endarrerit i tot i que Ferret i Pasqua ho intentaven no trobàvem mai la millor opció i tot quedava en quasi res. Al m. 25 un rebot a la cama de Valldosera que no control, ha estat una bona ocasió que ha acabat mansament a les mans del porter, i al m. 40 una retallada de Pasqua ha pogut ser possiblement penal, però era un bagatge tant insuficient com insatisfactori. El Can Trias, prou feia i per cert molt bé en defensar-se, i mai ha gaudit a aquesta primera part de situacions de superioritat clares en atac tan sols al m. 43 un xut llunyà de Javi des de 40 metres ha originat cert problema per baix a Arnalot.

A la segona part, el Vilanova hi ha posat una marxa més, i el Can Trias ha començat a patir. Aleix Vall feia bones i mil·limètriques passades a banda, Codina avançava la seva posició donat més profunditat i Moha molt més encertat ara sí i diàfan, donava dues darreres passades als minuts 52 a Pinilla que en un 1x1 no ha sabut girar el peu ni regatejar el porter i al 54 a Codina que ha xutat amb poc angle quan havia d’obrir a un company molt millor centrat i franc de cara a porteria. Es veia ja en aquest moment que el rival escapolia aigua d’un vaixell que ja començava a surar però faltava el cop darrer de gràcia. Ningú sospitava però que al m. 73, quatre minuts després d’entrar al camp, Delgado es trobaria amb una pilota als peus a porteria buida per una greu errada del porter Jurado que sols l’hauria d'acaronar. Un amic, un gran amic involuntari, que quedi clar el Can Trias hagués pogut perdre per qualsevol altra jugada de no passar aquest accident.

El mateix Delgado al m.83 davant del porter sol de nou ha pogut incrementar la diferència però no ha estat fi i el porter ha pogut desviar.

El Can Trias amb més cor que cap ho ha intentat amb força convenciment en els darrers deu minuts i ha creat cert neguit als espectadors locals fonamentalment perquè amb situacions de superioritat per sort vilanovina no les ha sabut resoldre. No hagués estat just evidentment l'empat, però sí un bon premi per un equip molt inferior tècnica i tàcticament al Vilanova però que ha fet un molt bon partit defensiu i li ha tret en bastants moments els colors a un Vilanova espès, rutinari, sense idees i tristot com el d'avui.

Fitxa tècnica

El millor: Tres punts més casa, on ningú ha rascat res. Porteria de nou a zero. El convenciment a la segona part de què es podia i és devia jugar millor i que la victòria arribaria. Les rotacions que no han perjudicat el resultat però que si han demostrat que els que han jugat i no ho fan habitualment són necessaris i útils però que els que juguen habitualment lògicament tenen més ritme i més qualitat i que per aquest motiu son més titulars.

Les derrotes de Sant Just i Fontsanta Fatjó, i la marxa de 4-5 jugadors i de l’entrenador del Sant Quirze, bé a altres equips de superior categoria i que retribueixen amb diners als seus jugadors, (en aquest grup sols 3-4 equips paguen als jugadors), be per estudis. El bon partit de Moha a la segona part molt diferent del de la primera. Aleix Vall molt millor jugant sempre per davant de la defensa, controlant, tallant i distribuint que no de central on a les contres li costa molt corre enrere.

El pitjor: Les rotacions que no han acabat de funcionar. La manca de profunditat i ritme a la primera part contagiats del joc al qual el rival volia jugar. Un nou patiment fins al darrers minuts davant d’un equip que amb rotacions o sense, se l’havia de guanyar amb suficiència al marcador ja a la primera part.

Valoracions del CF Vilanova: Pasqua 5. Iloie 4. Moha 3. Lebrero 2. Codina 1.

Alineació del CF Vilanova: Arnalot, Iloie, Cuadra, Vall, Lebrero, Codina, Moha, Pinilla, Ferrer, Valldosera i Pasqua.

Substitucions: m.62 Sugranyes per Ivan, Iker per Moha i Latre per Ferret, m.71 Delgado per Pinilla i m.84 Brian per Valldosera.

Targetes CF Vilanova; Valldosera, Lebrero, Vall. Cap dels tres jugarà per acumulació al camp del cuer. Cages (per protestar des de la banqueta).

Àrbitre Sr. Adrià Valls (Baix Llobregat ) 6/10

Estadístiques del CF Vilanova: Faltes 10. Corners 4. Fores de Joc 7. Ocasions de gol 4 (1 gol).

Can Trias: Faltes 18. Corners 2. Fores de Joc 5. Ocasions de gol 1.

200 espectadors. Tarda quasi estiuenca 22 graus. 250 espectadors a la segona part.