El sènior masculí del CNB Vilanova derrota al Vilabasquet

CNB Vilanova 69 –Vilabasquet 54

L’atzar ha volgut que el darrer partit de la primera volta (i també ho serà de la lliga) enfrontés el sènior masculí vilanoví i, possiblement, l’equip més potent del grup. Un equip format per jugadors amb passat a categories molt superiors, amb interiors molt experimentats i determinants. Prova de foc pels vilanovins que volien tancar la volta com a líders i presentar la seva seriosa candidatura a l’ascens.

El conjunt groc era plenament conscient del que es jugava, així com una afició que va omplir la grada per donar suport als seus.

Sortida amb Javi, Carlos, Miki, Sugri i Burcet. La intensitat defensiva era la necessària, però els nervis no permetien veure el joc fluid i alegre que practiquen els grocs. Després d’uns primers cinc minuts de tanteig, els vilanovins es van deixar anar en atac, i amb uns inspiradíssims Burcet i Carlos s’aconseguien els primers avantatges. Defensivament uns sublims Sugri i Miki rebotejaven una i altra vegada permetent que Javi fes córrer els seus. Final del primer quart 22-13, millor guió impossible.

Al segon quart van començar les rotacions, i els canvis de peces a l’equip vilanoví no feien baixar la intensitat, concentració absoluta. Els vilafranquins no donaven ni molt menys el partit per perdut, però la defensa dels grocs era asfixiant. Ni una línia de pesada sense defensar, ni un tir còmode, dos contra u a totes les pilotes interiors…els visitants no trobaven la manera de superar la defensa local. Només una sèrie de tirs lliures als darrers dos minuts va permetre al Vilabasquet retallar diferències al lluminós i marxar al descans amb un 31-24 que donava opcions als del Penedès.

El taló d’aquil·les dels del Garraf acostuma a ser el tercer quart, així que amb tota la prudència i les alarmes activades els nois de Salva van sortir a guanyar el partit. Si la defensa col·lectiva va ser bona a la primera meitat, a la segona va ser encara millor. Els joves jugadors vilanovins es deixaven portar per un públic totalment entregat, tot sortia bé, la cistella es veia enorme i els vilafranquins començaven a veure com una utopia guanyar el partit. El demolidor parcial del quart (25-13) deixava pràcticament el partit sentenciat amb un 56-37 per encarar amb tranquil·litat els darrers deu minuts.

La millora de l’equip ara és evident, el CNB Vilanova va saber gestionar perfectament la diferència al marcador, va mantenir el cap fred i va donar una mostra clara del potencial d’aquest equip. Tots, absolutament tots, els jugadors van aportar el seu granet de sorra al bon devenir del partit. Fins i tot en Lluis, lesionat, va ser importantíssim, en Jordi, l’Alex, l’Aleix, el Rubèn, l’Andreu, en Nil, tots i cadascun d’ells va ser imprescindible per aconseguir la victòria, 69-54. Gran partit de bàsquet i ambient espectacular a l’Isaac Gálvez per acabar com a líders la primera volta amb tan sols una derrota. Queda molt camí, no serà fàcil, però divendres el sènior vilanoví  va deixar molt clar que vol jugar a 3ª catalana.

CNB Vilanova: Sugri (2), Navarro, Nil (3), Guillaumes, Collados, Javi (11), Burcet (18), Aleix (4),Carlos (20), Alex (5), Mateo (4) i Miki (2).

Salva Pastó

CB Esparreguera 52 - 46 CNB Vilanova

Derrota del sènior femení contra un bon rival en una pista molt complicada.

El partit es preveia igualat donada la classificació d'ambdós equips. Abans del nostre partit, partit masculí  de Copa Catalunya amb el pavelló ple i un ambient només equiparable al que es va viure divendres passat al CEM Isaac Gálvez en la victòria del nostre sènior masculí.

Primers minuts. Suficients per adonar-se que l'equip rival havia fet una ullada a les nostres estadístiques i sabien que el nostre joc interior els podia fer mal. Defenses molt dures a la pintura, constants ajudes... el partit no era atractiu però, aquests, també s'han de saber jugar. I les vilanovines ho van entendre a les mil meravelles. Intensitat defensiva per igualar les forces i 20 a 20 a la mitja part.

A la represa, més del mateix. L'encert des de la línia exterior de les locals i el poc encert de les nostres des de 6'25 feia que l'Esparreguera marxés en e marcador a manca de 4 minuts (49 a 43). Tot i així, les grogues van lluitar fins el darrer alè. Fins i tot quan la victòria ja no era possible.

Derrota que, no obstant, serveix per confirmar que som un EQUIP també quan perdem.

Àdam Bòria