Marc ‘la Guerra’ Vidal: "en tots els combats que faig, evoluciono" (VÍDEO)

El vilafranquí d’origen gelidenc Marc ‘La Guerra’ Vidal, de 29 anys, és des del passat mes de juliol el vigent campió d’Europa de boxa de pes ploma. Aquest dimecres ens va atendre des del Club de Lluita de Vilafranca per repassar la seva trajectòria i valorar els reptes futurs.

Tots els boxejadors tenen un mot que els defineix. En el seu cas és ‘la Guerra’, a què es deu?
Quan lluito sempre entro en els intercanvis, faig molta pressió i tiro molts cops, ‘la Guerra’ acompanya una mica el meu estil de combat.

Com van ser els inicis en el món de la boxa?
Vaig començar amb el muay thai i mica a mica em vaig començar a posar en el món de la boxa; i ja a prendre’m-ho de manera més seriosa des dels 20 anys aproximadament.

Què significa prendre’s-ho seriosament en aquest món?
Començar a mirar més per cuidar-se que per no fer-ho: bona alimentació, entrenar més hores de les que es fan normalment, desmarcar-te una mica del que sol fer la gent per norma, com anar una hora al gimnàs i marxar cap a casa. En definitiva, suposa implicar-te una mica més.

I la gestió dels horaris?
A dia d’avui treballo quatre hores diàries i tinc la sort de fer-ho en una empresa de gimnasos. Vaig a Castellbisbal, que és on entreno, torno, descanso, i segueixo treballant fins a la nit.

Ha passat ja més de mig any des del combat en què es vas proclamar campió d’Europa. Com el recorda ara amb la distància?
Em va servir de molta experiència, vaig sortir amb molta tensió perquè era un combat molt important i tot va ser molt ràpid. Em va passar factura i he entrenat molt per la revenja després d’un desenllaç tant just, però en l’últim moment el rival es va retirar i no va donar l'opció de repetir-ho. No obstant, acabo de fer un altre combat a sis ‘rounds’ i he vist totes les millores. En tots els combats que faig, evoluciono.

Com s’ho va prendre que Sergio Blanco finalment es retirés de repetir el combat que s’havia de celebrar aquest mes de gener?
M’ho vaig prendre com s’ho hagués pres qualsevol boxejador que s’hagués estat preparant: és una ‘putada’, parlant clar. Però ja és part del passat i segueixo endavant. No em va agradar el que van fer ell i el seu equip, que després de no deixar-me gaudir del títol dient que no era just i busquessin la revenja, a només tres setmanes del combat es retiressin.

Bé, properament posarà el títol europeu en joc contra tot un campió com Kiko Martínez. Com visualitza aquest combat?
El 5 de febrer es farà la subhasta per decidir on i quan es fa. Al Kiko no cal estudiar-lo perquè l’he seguit des de fa molts anys, és campió d’Europa i del món i sé perfectament com es mou al ring. Crec que serà un combat molt vistós i emocionant pel públic.

A banda d’aquest combat, com veu la seva carrera a mitjà termini?

Tant de bo que tot surti bé en la defensa de l’europeu i, per què no?, aspirar a alguna cosa més gran, només ens quedaria assaltar el títol mundial i seria més que un somni.

Parlant de la boxa en general, què li falta a aquest esport per tornar a ser mediàtic com dècades enrere?
Que la televisió vulgui apostar-hi posant diners i aleshores sortiran els patrocinadors i tot començarà a rodar. Si hi ha televisió però no posa diners no surt rentable perquè si emets un combat la gent no ve el pavelló i no cobren ni els boxejadors ni els promotors.

I el fet que els esports de lluita sovint no tinguin tan bona consideració, com ho valora?
És un esport més, comences pegant i t’acabes abraçant. Entrenes molt dur durant mesos per lluitar contra algú que també ho ha fet. No és cap salvatjada, són dos esportistes molt entrenats i si hi ha algun moment que es pot prendre mal l’àrbitre atura el combat, no hi ha cap abús. A més, cada cop hi ha més seguretat, tacs cranials i proves cada sis mesos.