L’àrbitre trasbalsa al Vilanova i el Marianao el destrossa

Marianao Poblet 6 – CF Vilanova 0

Comentava als companys que anàvem cap a Sant Boi en cotxe que el partit contra el Marianao em preocupava molt no ja sols pel resultat sinó per la gestió futura d'una possible derrota d'un Vilanova poc acostumat a perdre, potser recordant aquell Vilanova al qual li van tremolar les cames en les darreres jornades en una temporada gloriosa amb Gimeno, Sarasa i Arbalat a la banqueta vilanovina. I continuo pensant que la derrota d'ahir és molt dolorosa de les que pot fer mal però una gran lliçó si més no, perquè no es torni a repetir.

Quan perds per sis gols a zero, la segona derrota més dolorosa després del 7-1 a Reus encara a tercera divisió amb Roberto Elvira, és difícil trobar arguments i menys encara excuses. Cert és que veníem d'una aturada, d´unes festes carnavalesques i en camp d'un rival rocós no exempt de qualitat i que podia fer mal, mai sang com en el partit d’ahir. Les aturades sempre perjudiquen als equips en més forma, com és lògic.

Es pot perdre. No es va fer el ridícul malgrat el resultat, però això no s'ho pot permetre el Vilanova i menys a la posició que actualment ocupa.

Van passar coses, circumstàncies imprevisibles fruit de la mala gestió vilanovina i fruit del mal arbitratge en el dia d'ahir sens dubte el pitjor amb escreix de la temporada el que tampoc  es excusa però si condicionant.

D'inici l’ex vilanoví "Espi" enganyava setze segons després de l'inici a l'àrbitre i forçava la targeta groga de Valldosera en una jugada que potser podria ser falta però mai targeta. Però Espi va fer el crit del Tarzan i l’àrbitre va "picar". No ja per la targeta sinó pel fet, es va posar el llistó molt alt, l'àrbitre no va mesurar per tots igual i va començar a col·laborar en la victòria local, que d´altra part, és indiscutible. No crec fos amb intencionalitat sinó per la poca capacitat que tenia el subjecte del xiulet.

Al m.5 una altra errada greu arbitral en una falta clara prèvia a Moha propiciava el primer gol, mentre els jugadors locals conscients de l´actitud negligent i permissiva de l'àrbitre que els permetia tot, aprofitaven per intentar a la contra avançar-se. Els jugadors del Vilanova eren frenats en no poques vegades amb accions quasi violentes que no eren sancionades ,mentre les del Vilanova més lleus, eren objecte de penalització.

Al m. 12 en un altra errada visitant, el Marianao feia el segon, i al m.19, en un altra errada global, el tercer. Valldosera al m.17 en una d'aquelles criaturades inadmissibles que ja sovintegen massa com en el seu dia Iker Pujol a camp del Can Trias en el debut a la lliga s'havia auto expulsat, deixava el seu equip encara més trencat, s´acabava el partit a la pràctica i s'autoexcloia d'un a tres partits de col·laborar amb l'equip per la sanció que li caurà. Inadmissible aquesta actitud, i algú li ha de dir.

És a dir, l'àrbitre desficiava al Vilanova i el Marianao molt just guanyador, el destrossava. Joel Paredes en un gran partit i gran jugador, aconseguia quatre gols i un equip que havia jugat un partit correcte i gairebé havia marcat cada vegada que xutava, es fregava els ulls, i els seus seguidors a la grada encara més segons vam verificar en acabar el matx. Increïble tot però cert.

A la segona part en queien 3 més, un d'ells el cinquè, en un errada d'Arnalot, el  mateix que també a deu minuts del final salvava dos gols més en dues grans intervencions. Ja estava tot de més, el partit havia acabat a la primera part i el Vilanova d'antuvi amb inferioritat no tenia cap opció a. Sols Codina al m.37 i Marcel acabant la primera part, van inquietar amb perill la porteria local en un Vilanova, trist, perdut i pràcticament desaparegut.

No és hora de fer sang, ni de bon tros. Aquest equip ni era tan bo abans ni ara és tan dolent però dels errors se n´ha d'aprendre i ahir se´n van cometre molts per tots.

EL MILLOR: La lluita de tot l'equip que malgrat perdre per sis gols continuava del primer al darrer jugador sense abaixar el cap, el que els honora i cal agrair. L'empat aquest matí entre el Rubí a zero contra el Sant Quirze a Can Roses, on la baixa del golejador Bermudez (14 gols) a l'equip rubinenc ha pesat, tot i acabar el Sant Quirze el partit amb nou jugadors.

EL PITJOR: L'actitud no provocadora però si negligent, d´un senyor amb un xiulet a la boca que està únicament capacitat per arbitrar a 4C, no més. Un equip endormiscat ,poc intens, amb unes errades defensives impròpies d'un líder i d'un equip de Segona Catalana. La necessitat d'entendre per part de l'entrenador, que entrem a la fase definitiva del campionat, i que el bon joc, els resultats i bona dosi de sort fins ara, no avalen indefinidament un equip on han de jugar no sols els que estan millor sinó els que més s'adeqüen a les posicions, el que ara mateix crec no passa, i on els canvis estan tan mecanitzats que es produeixen fins i tot cada partit al mateix minut. Entenc es reparteixin minuts perquè tots els jugadors estiguin contents, però ara mateix cal corregir-ho en funció dels interessos de l´equip per damunt dels jugadors, agradi més o menys.

Lebrero és un molt bon lateral dret però té mancances en una banda que no és la seva. Aquesta banda és d’Iloie. Marcel no és lateral i molt menys ara, amb un jugadoràs titularíssim, David Gómez ,que facilita molt avançar la posició de Marcel. Barragan molt tècnic no és per jugar en punta, no tenim ja  ho sabem, recanvi pur per Valldosera. Moha ara mateix no està en el millor moment i potser Iker Pujol estaria millor en el seu lloc. Aleix Vall i ja s'ha dit molt aquí, jugador, que té moltes prestacions jugant per davant de la defensa, molt poques de central on quan com ahir es troba un jugador ràpid i mòbil com Joel Paredes (4 gols) que li fa un descosit en cada jugada. Codina endarrerit perd moltes de les seves virtuts, etc., etc.

La baixa durant 1 a 3 jornades de Valldosera que l'ha de fer recapacitar i no poc, a ell, i als que porten l'equip. La necessitat urgent d'entendre i assumir que això és un accident i no han de tremolar les cames. La presència de Latre ahir no convocat, sense Valldosera és imprescindible en els pròxims partits.

Si el Vilanova no adequa el seu potencial i característiques dels seus jugadors que no són poques a les necessitats veritables de l'equip, difícilment es pot guanyar aquesta lliga. Un equip amb Ivan, Cuadra, Marcel, Vall, Gómez, Lebrero i Iloie a la defensa, ni pot tenir les dubtes i errades que ahir es van cometre, ni es poden posar tan desafortunadament sobre el terreny de joc confonen les bandes on han de jugar i rendeixen millor, i molt menys encara quan Marcel ara ja no pot jugar més a la defensa i si al mig camp o endavant per banda dreta clar, tampoc ens confonguem en això. Morillas mòbil, combinatiu i combatiu ahir, rendeix molt més per l'esquerra que per la dreta i ahir jugant per la dreta era un pèl millor que jo. Bé de fet, el plantejament ahir sobre el camp, errades dels jugadors a part, va ser lamentable. Jugadors mal col·locats, altres desaprofitats, titulars a la banqueta, canvis a minuts ja innecessaris.... Un autèntic desgavell. Malgrat ser possible evidentment, es fa difícil entendre que un equip que perd  6-0 pugui guanyar una competició, però com el nivell tampoc és gaire elevat en el grup, no cal amoïnar-se molt.

Fitxa tècnica

CF VILANOVA. Arnalot, Marcel ( m.78 Ferret)Ivan, Vall. Lebrero, Codina, Moha (m.46 Barragan),Pinilla, Delgado, (Morillas m. 46) Valldosera. Pascua (m.68 Gómez).

Targetes grogues al CF VILANOVA. Codina, Delgado, Valldosera, Ivan, Pinilla (m.68 Pujol). Vermella a Valldosera.

Valoració CF Vilanova: Deserta ahir

Estadístiques:

MARIANAO POBLET. Faltes 18. Ocasions de gol 9 (6 gols). Corners 5. Fores de Joc.2.

CF VILANOVA. Faltes 8. Ocasions de gol 2. Corners 4. Fores de Joc 1.

Àrbitre: Sr. Brahim Ben Khay Ait Kahyi. 3/10. Va permetre el joc dur dels locals, no va mesurar ja de principi per igual als dos equips. Es va deixar enganyar per "Espi" al cap de 16 segons de l0inici. Va cometre una greu errada en el primer gol. No va veure la jugada de l'expulsió de Valldosera (i sí l'àrbitre auxiliar) Va voler emular Mateo Lahoz i va treure la pitjor versió, en un col·legiat que és de quarta catalana no més. Si el partit es juga a Vilanova de ben segur la seva actitud hagués estat ben diferent. El seu arbitratge va ser més casolà que els menjars de la meva àvia.

100 espectadors. 15 graus de temperatura. Comportament del públic de màxima correcció.