Qualitat individual vilanovina i desencerts rivals faciliten una victòria plàcida

CF Vilanova 3 – CF Molins de Rei 1

Davant de tal fet podia com així ha estat, veure's un equip amb canvis respecte al darrer partit. I avui no hi eren a l’equip titular per motius diferents, Ivan, Codina, Valldosera (tots per sanció) Arnalot, Moha i Pinilla. Tenien la seva oportunitat Cages, Gómez, Cuadra, Morillas, Pujol i Iloie.

El rival, un equip que lluita per no baixar, era propici per la recuperació dels vilanovins i efectivament ho ha estat perquè els locals per qualitat individual i per errades en la definició dels visitants, ha tingut un partit absolutament plàcid a partir del minut 26 en què Victor Delgado, en una gran cavalcada després d'una magnífica passada de Pascua ha sabut superar la sortida del porter visitant i ha posat el primer en el lluminós.

El Vilanova fins a aquest instant havia trenat alguna que altra jugada de mèrit però el gran problema de l’equip local a la tarda d’avui al marge d'algunes imprecisions i sovint pèrdues a zona perillosa, ha estat la mancança de control i domini del joc a la parcel·la central. No hi eren ni Codina ni Moha, i l'equip s’ha ressentit notablement d’aquest factor, malgrat que Pujol ha fet un partit correcte, tot i no estar encara potser en el seu millor moment.

El Vilanova a diferència d'altres partit a casa no ha patit per guanyar i si no ho ha fet és just reconèixer també, que ha estat pel gran desencert que ha tingut el Molins de Rei. Al m. 37 una rematada de cap d’un defensor visitant sol davant de Cages no ha trobat porteria. Al m. 50 Cages ha tret una mà providencial també a un cop de cap quan el gol era ja un fet. Al m. 73 després del llançament d’una falta i varis rebots un jugador visitant davant del porter local, ha creuat excessivament una pilota amb Lucas batut. Al 80, també Lucas, amb una mà des del terra evitava el gol amb la punta dels dits, en una pilota mossegada. Eren quatre ocasions de gols claríssimes, que els jugadors visitants no han sabut materialitzar per la seva manca molt evident de qualitat.

El Vilanova molt superior tècnicament en tot instant, en tenia prou amb bons i esporàdics rampells combinatius amb jugades ocasionals però de molt mèrit, espectacle i per tant de bon veure i agraït pel públic que ha assistit a l'estadi aquesta tarda. Delgado, Pascua, Gómez i Morillas fonamentalment, portaven de corcoll a un equip que ha justificat plenament la seva posició a la taula, la manca de gol i el seu mal moment en definitiva, una victòria que de pas dona oxigen a un Suburense que també lluita per eludir el descens com el Molins de Rei.

Delgado al m. 26 deixava gairebé tot resolt amb un gran gol. Morillas amb el cap i en una postura gens fàcil on ha hagut de rectificar la posició del coll d'una manera inusual i ràpida feia el segon al 62, i Martí Ferret al 84, que feia pocs instants que havia entrat al camp, ha aprofitat una altra gran jugada de Delgado qui des de camp propi i més viu que la defensa s'ha endinsat a tres quarts de camp contrari en carrera ràpida ha cedit a Martí que venia des del darrera i ha sabut deixar el porter assegut a terra, l'ha retallat i ha marcat a porteria buida, en un altre gran gol.

El partit ha tingut en definitiva molt poca història, o si més no, un relat ben senzill i repetit, perquè els primer minuts han posat ja en evidència que més enllà del KO de la passada setmana, el Vilanova d’aquesta tarda guanyaria tard o d’hora sense neguits ni problemes perquè la lluita entre David i Goliat era terriblement desigual i si quan David podia fer mal a Goliat el perdonava, doncs estava ja tot el peix venut. Sols una errada de Cages que ha fet un bon partit al m. 88 en una pilota molt fàcil que se li ha escapolit entre les mans, ha possibilitat que els visitants anotessin un gol quan menys ho esperaven. Són les coses del futbol. Però per sort ja era al final i tot estava decidit.

El millor: Tres grans gols. Tres punts més i una jornada menys, en una jornada on el segon fins avui, el Begues, ha perdut a casa i el Vilanova per tant augmenta la diferència en un punt al segon. El bon partit a nivell individualitats avui, que no en l'àmbit conjunt. L'alineació de jugadors en els seus llocs naturals posicionals, en especial David Gómez, el jugador ara mateix amb més qualitat de l'equip i que bé de ser titular fins fa ben poc a Tercera Divisió amb el Vilafranca. El gran partit avui d'Aleix Vall el millor del conjunt vilanoví, no jugant de central òbviament i si per davant de la defensa. El partit de Pascua, el de Marcel en una posició més avançada i en definitiva, donant sortida a les qualitats pròpies i consubstancial a cada jugador. El fet constatat avui novament que amb la qualitat individual i global de l'equip malgrat les errades i imprecisions i el nivell de la resta d'equips, s'hauria de fer molt i molt malament perquè el Vilanova no fos campió de lliga. Enguany el nivell d'aquest grup de segona catalana, és molt baix.

El pitjor: La manca avui d'un mig camp sòlid mancat de distribució i de pausa, amb excessives transicions defensa-atac tan pròpies com contraries. Errades en l'entrega i imprecisions en zona perillosa que es van reiterant partit rere partit però que per sort no són aprofitades pels rivals. La mala defensa de jugades d'estratègia dels rivals i corners especialment on per sort, tampoc els rivals saben aprofitar. Però compte! que el proper rival a casa és el Rubí, i aquests regals difícilment els perdonarà.

Fitxa tècnica

CF Vilanova: Cages, Iloie, Lebrero, Cuadra, Gómez, Vall, Marcel (M. 81 Ferret) Pujol (m. 81 Brian) Morillas (M. 64 Barragan) Delgado (m. 84 Latre) Pascua (m. 70 Pinilla).

Targetes: Lebrero, Vall i Pinilla.

Valoració: Vall 5, Gómez 4, Delgado 3, Pascua 2, Marcel 1. 

Estadístiques: CF Vilanova: Faltes 13. Ocasions de gol 7 (3 gols). Corners 7. Fores de Joc 1. FC Molins de Rei: Faltes 14. Ocasions de gol 6 (1 gol). Corners 7. Fores de Joc 6.

300 espectadors.16 graus de temperatura. S’ha guardat un minut de silenci per la mort del soci històric, Josep Safont Gómez que ens deixava aquesta setmana quan encara estava molt lluny del moment natural, i pel policia mort a Bilbao aquesta setmana abans del partit Bilbao- Spartak de Moscú amb motiu dels greus incidents causats per un grup de delinqüents russos que assistien al partit.