El CF Vilanova regala 4 punts en dos partits consecutius

Fundació E. AT. Vilafranca 1 – CF Vilanova 1

Plantejament idèntic al de fa set dies del CF Vilanova ahir al magnífic estadi del Vilafranca i contra la Fundació el rival ahir dels vilanovins.

Aquest guió va tenir una part positiva com és el d’un equip amb personalitat, estil propi i un sistema de joc que sempre és el mateix es jugui contra qui es jugui. I això és en principi una gran virtut.

En la part dels deures pendents i per tant d’errors considerables, el principal, el de no saber rematar el rival com quan el Rubí estava contra les cordes, el líder no va saber trencar un rival moribund i alhora es va fer des de la banqueta novament una lectura errònia, es va defensar el resultat conservadorament a destemps i en els canvis no sols no es va encertar sinó que de nou es va errar i no pas perquè els substituts no fossin adients, sinó perquè no pots tancar un equip de nou al darrera a defensar el resultat molts minuts, i canviar als homes que com diumenge passat contra el Rubí eren o els que més rendien, o dels que més. Pascua i Iker Pujol, mai hagueren de ser substituïts quan ho van ser. Codina ahir enterbolit i un gran jugador també com Morillas que no cal descobrir, molt voluntariós i participatiu però excessivament precipitat i innecessàriament polivalent cobrint però alhora descobrint masses espais tenien molts més números per deixar el terreny de joc abans de la fi. La marxa de Pujol i Pascua va debilitar el migcamp novament i va facilitar un millor atac dels vilafranquins, amb un segon aire.

El partit però començava bé quan al m. 9 Iloie aprofitava una molt greu errada del porter local per rematar una pilota que ja havia entrat però que un linier molt inepte durant tot el partit i un àrbitre més gris i fred que el temps, no van veure, o no es van atrevir a donar el gol, quan la pilota clarament havia entrat abans de rematar-la el jugador vilanoví. Era una pilota centrada sense cap perill que el porter de la Fundació no va calcular bé el bot previ i se la va empassar i quan la va treure hi havia traspassat la línia de gol.

Era el moment de rematar a un equip que curiosament als 9 minuts i tocat pel gol ja feia aigües, és la tercera pitjor defensa del campionat però compte!, perquè és el millor atac i ahir ho va demostrar, no ja per l’empat, sinó pel gran futbol combinatiu, la passada entre línies i el sentit de la profunditat i verticalitat de mig camp cap endavant, senzillament encomiable. Cada pilota que travessava el mig camp vilanoví, era un nus a la gola, perquè la creativitat vilafranquina en zona atacant és molt important i quan els vilafranquins iniciaven l’atac neguitejaven als vilanovins.

Pascua al m. 19 no encertava en 1x1 perquè s’avançava la pilota un pam massa abans d´impactar. Valldosera al m. 21 estava també a punt amb un xut ras. Al m. 28 hi tornava però el porter ben col·locat desviava a corner. I Barragan al m. 29 en un xut marca de la casa, xutava un pel alt per sobre el travesser, en un xut duríssim. El Vilafranca per la seva part, sobrevivia en contres molt ben trenades, Arnalot al m. 12 feia una aturada prodigiosa a un cop de cap i al m. 23 una passada a un davanter local que no controlava és quedava gairebé sol davant Arnalot. El Vilanova tenia però més i millors ocasions, la pilota circulava fluidament i era el partit propici per trencar una defensa que s´esmerçava però era dèbil. L’àrbitre perdonava la groga a l´espigat central dretà (ex Sitges) Patrick Tremiño un central impropi d’aquesta categoria i inclús justet per jugar a Tercera Catalana a qui el Vilanova no solament no va saber treure del camp, sinó explotar les seves moltes llacunes defensives, una autèntica autopista de vulnerabilitat.

S´arribava a la mitja part. El Vilanova amb segell i estil propi era superior però un gol era poca renda per guanyar a un rival que marca i no pocs gols i no es veia clar o si més no jo.

A la represa, Pascua al m. 48 ho va provar però va trobar el porter. La Fundació acusava el desgast físic de la primera part i no era tan perillós però no exempt com és obvi de qualitat. El Vilanova seguia controlant el partit bé, però al m. 65 vagi com vagi el partit i com sempre, es van produir els primers canvis. El Vilanova de nou més reculat amb el mig camp més empobrit. La Fundació quasi sense aire va agafar-ne un de nou, i tot i que al m. 90 Latre sol davant el porter i potser creient que estava en fora de joc no va poder marcar el segon i sentenciar davant una gran aturada del porter local.

Era al m. 94 quan en una centrada que penso es perdia per la línia de fons, un mal rebuig d’Ivan Sugranyes dins l’àrea, possibilitava que un davanter local fes l’empat davant el deliri vilafranquí incrèdul. A la jugada següent la darrera del partit, encara va poder marcar l’equip vilanoví, però no va tenir la sort de cara.

El Vilanova havia tingut més i més clares ocasions de gol, però la lluita titànica dels locals els va premiar acompanyada una vegada més d’una mala gestió de la banqueta vilanovina, que en dos partits consecutius ha regalat als rivals 4 punts que podrien haver quedat perfectament al sarró vilanoví.

EL MILLOR. Un equip amb estil i personalitat pròpia. Una jornada menys on els rivals han fet més petites les febleses vilanovines. Al Vilanova no li tremolen com afirmen alguns les cames, si be ha perdut eficàcia per les ocasions que crea, i aquella certa "flor a cul "que ens ha estat molt favorable durant tota la temporada sembla s´ha esvaït un tant. El Vilanova era i és el millor equip amb diferència, el més solvent i les moltes errades dels rivals, no fan perillar el campionat sinó tot el contrari, però cal fer una millor gestió dels partits i estar més vigilant. El Vilanova ha perdut eficàcia, frescor, i no sap rematar als rivals moribunds, i la sort ja no és tant propicia.

EL PITJOR: Un equip que ha regalat 4 punts en les dues darreres jornades. Un equip que no sap rematar als rivals quan estan contra les cordes i els dóna vida. La mala lectura novament de les fases de partit on s´ha reculat defensivament en moments inadequats i en els canvis no s´ha encertat no per la qualitat dels jugadors, sinó per les necessitats puntuals de l´equip en un instant donat. El mal moment de Morillas, la irregularitat excessiva de Codina i la baixa forma de Moha, tres grandíssims jugadors que ara mateix han de fer un reset i tornar a posar en motor en funcionament per tornar al seu nivell habitual. La necessitat de què David Gómez torni de la seva lesió com més aviat millor.

ALINEACIONS CF VILANOVA. Arnalot, Iloie, Aleix, Sugranyes, Marcel, Codina, Pascua, (m.65 Latre) Pujol, (m.65 Pinilla), Barragan (m.74 Moha), Morillas, Valldosera (m. 77 Delgado).

Targetes grogues Vilanova: Codina, Iloie, Morillas, Vall.

Valoració Vilanova: Iker Pujol 5, Pascua 4, Arnalot 3, Barragan 2, Marcel 1.

Àrbitre: Sr Marcos Molina (BCN) 4/10. Va fer una mala interpretació del reglament en moltes fases del partit. Casolà, excessivament permissiu i sovint portat a errades per un inepte jutge de línia, el situat enfront de la tribuna, que no va veure el gol, va cometre errades considerables en fora de joc i  no va estar gens fi.

Estadístiques: Fundació Vilafranca: Faltes 13. Ocasions de gol 4 (1 gol). Corners 10. Fores de Joc 3.CF Vilanova; Faltes 15. Ocasions de gol 8 (1 gol). Corners 4. Fores de Joc 4.

250 espectadors. 8 graus, tarda molt freda i amb pluja i fred. Dels minuts 46 a 58 va ploure considerablement i dels m. 78 fins a la fi del partit va sortir un potent sol amb l’Arc de Sant Martí com el passat cap de setmana al Vilanova-Rubí.