El joc i la sort dels campions

UE Sant Joan Despí 1 – CF Vilanova 3

Proper diumenge primer matx-ball. El CF Vilanova serà campió del grup tercer de la Segona Catalana si guanya el pròxim partit a casa, potser també si l'empata i tampoc seria impossible fins i tot si el perd. I no ho seria perquè al bon joc vilanoví i encert en la definició, cal reconèixer una conjura dels equips perseguidors precisament entestats en no crear excessius problemes al Vilanova.

Avui a Sant Joan Despí en horari poc habitual, 18.45 h. davant d'un rival ja descendit de fa bastants jornades però que mai ha abaixat els braços i per moments ha fet jugades de molt mèrit com diumenge passat el Junior a l'Alumnes Obrers, s'ha demostrat sense cap mena de dubtes el perquè el conjunt vilanoví la temporada vinent jugarà de nou a la Primera Catalana.

És a dir, el Vilanova ha acreditat avui a terres quasi barcelonines, que és el millor equip, la millor plantilla, la més regular, la que millor ataca i alhora millor defensa, però un fet per sobre de tots cabdal: el d'un altíssim percentatge d'eficàcia realitzadora, molt superior al d'altres en situacions semblants. Això explica doncs, el que avui a un estadi tan estret com el del Suburense però més llarg, i amb una gespa de molt millor qualitat, el Vilanova hagi guanyat un partit sense patir, en dues parts de futbol diferenciades, la primera d'elles recolzada en allò tan conegut anomenat la sort dels campions.

Perquè en aquesta primera meitat i fonamentalment en els primers trenta minuts, el Sant Joan Despí ha tingut no el control del partit que era altern, però si una millor i més pràctica adaptació a un terreny de joc reduït. Al Vilanova li ha costat fer-se amb un terreny de joc petit i això ha propiciat que l'equip local a la primera part hagi tingut cinc ocasions clares de marcar, dues d'elles resoltes amb grans intervencions de Lucas Cages que avui ocupava de nou la porteria vilanovina i que ha quallat el millor partit d'ençà que és al club. En el futbol, val, es paga, el gol i si no tens gol, pots jugar molt i bé però mai arribaràs a port i molt menys encara faràs història.

El Sant Joan Despí jugant al límit del reglament, dur però no brut, no ha sabut ni pogut avançar-se en el marcador que vist el vist era el normal, i quan perdones ho pagues. Barragan en el m.32 quan el vendaval dels locals era ja molt amortigüat i el Vilanova entenia a què s'havia de jugar en un camp diminut, ha engaltat un gran xut a la frontal de l'àrea, que ha batut per la dreta a Cabezas, fins fa poc, porter aquesta mateixa temporada del Sitges. I ja per acabar de destrossar als locals, Valldosera en una gran rematada en el darrer minut de la primera, aquell que sempre fa molt mal, ha posat el segon en el marcador i tot gairebé tret d'una davallada volia dir, que "tot el 'peix estava quasi venut".

Però per si no fos suficient a la represa, en una gran cavalcada de Valldosera al 47, tot just sortir dels vestidors, ha xutat amb encert creuat, i ha posat el definitiu tercer gol que trencava definitivament el partit. Son d'aquelles situacions que quan estàs en positiu, totes et ponen, i si no ho estàs, sembla hagis entrat en una maledicció o forat fosc. No marques ni a la de tres.

Valldosera al m. 45 tallava les aspiracions locals i en el 47 impedia al Sant Joan Despí, creure en una remuntada. Més oportú i dolorós pel rival, impossible.

Aquesta segona part però ha estat ja molt diferent. Amb el 0-3 en el marcador i malgrat que els locals com he apuntat mai han deixat de lluitar, el desgast de la primera s'ha notat molt. El Vilanova millor físicament i amb molt més fons d'armari, ja controlava totalment el partit i tret d'algunes fuetades dels locals amb més cor que cap i facilitades per un camp reduït, no ha patit en cap moment pel resultat, malgrat el gol local que ha arribat ja al m.83 i que una rematada al pal i un altre gran intervenció de Cages prèvies haguessin pogut neguitejar als vilanovins. Al m.80 Latre que havia sortit minuts abans, en una gran jugada dins l'àrea, ha estat objecte d'un clar penal, però com que no s'ha deixat caure i ha xutat, l'àrbitre no l'ha assenyalat. La pilota ha sortit a corner, un llançament des de la cantonada, on Morillas amb un gran cop de cap ha estat a punt de marcar el quart en la jugada següent.

M'ha agradat novament el sentit avui pràctic del Vilanova a partir d'un determinat moment i la gran vàlua d'un equip inicial que si bé no m'atreveixo a anomenar pla B, estava format per homes no del tot inicialment habituals i que no han desmerescut sinó al contrari al més diem titulars que no hi eren a l'onze de sortida.

El Vilanova segueix en ratxa, porta els darrers partits incontestable i semblen ja plenament adaptat als fitxatges que quan van arribar encara els faltava acoblament. Aquest equip està que se surt i evidentment davant de tot això i de com estan els altres rivals també, cada partit es una exhibició quasi d'escàndol. Realment com es gaudeix quan les coses surten bé i quan gairebé sols hi ha quasi el dubte cada jornada per quants guanyarem o quants en marcarà Valldosera. Poques vegades una plantilla guanyarà una lliga amb tanta suficiència i tan merescudament.

Felicitar també al Sant Joan Despí, que ha lluitat de principi a fi, potser ha merescut alguna cosa més, malgrat que no cap punt davant del futur campió, però les seves limitacions i la manca de benzina que li ha durat una part i escaig, han impedit quelcom millor. Bon partit també mentre li han aguantat les forces d'Ivo Luque, ex del Suburense, que el mateix Suburense aquesta temporada no el va deixar fitxar pel Vilanova començada la lliga, va recalar al Moja i d'aquí al Sant Joan Despí. Un Ivo que malgrat tot i quan està en plena forma, i la seva forma aquesta temporada per aquests sotracs no és la millor ni de bon tros, és un gran jugador, d'aquells determinants, (li farà un favor el Vilanova al Suburense si necessita els punts? gran dubte perquè a més de la professionalitat del Vilanova, ha cedit un punt a l’Alumnes Obrers i voldrà acabar imbatut).

EL MILLOR: Un equip, una plantilla llançada, on jugui qui jugui no es nota cap disminució del rendiment. Els nous fitxatges de fa setmanes estan ja totalment acoblats al grup. El partit avui de Lucas Cages, amb tres o quatre intervencions de moltíssim mèrit. Valldosera, de nou de dos en dos gols avui. La sensació de superioritat d'un equip que no sols no te fissures ostensibles sinó que té una superioritat insultant vers els altres. L'eficàcia realitzadora que en termes percentuals és extraordinària, mesurada en tants per cents, és superior fins i tot a la del Barça de primera divisió.

EL PITJOR: Uns primers 30 minuts no dolents però si dubitatius de manca d'adaptació a un terreny petit, on els locals han tingut 3 ocasions clares per marcar abans del primer gol del Vilanova.

ALINEACIONS CF VILANOVA. Cages, Iloie, (m.70 Delgado) Ivan, Vall, Gómez, Pinilla (m. 57), Martí Ferret, Barragan (m.57 Moha), Pujol, (m.57 Codina) Pascua (m.70 Latre), Morillas i Valldosera.

ESTADISTICA CF VILANOVA: Pujol 5, Valldosera 4, Cages 3, Barragan 2, Ivan 1.

TARGETES CF VILANOVA: Moha, Pujol.

ARBITRE: Sr. Marc Perelló (BCN) 7 /10.

ESTADISTIQUES: SANT JOAN DESPÍ. Faltes 13, Corners 5. Fores de Joc 4. Ocasions de gol 8 (1 gol). CF VILANOVA. Faltes 9. Corners 7. Fores de Joc 5.Ocasions de gol 6 (3 gols).

23 graus de temperatura, 250 espectadors. El Vilanova ha jugat avui amb una samarreta groga, crec que per primera vegada, el que ha donat pas a comentaris variats esportius i no esportius.