El RC Sitges es proclama campió de Catalunya

RC Sitges 16 - Químic ER 8
Final Divisió Honor Catalana Sènior Masculí

El RC Sitges es va proclamar per primera vegada a la seva història Campió de Catalunya en imposar-se a la final al Químic de Barcelona, per un ajustat 16 a 8 al camp de rugbi de La Foixarda el dissabte al matí. Queden enrere, però encara presents, aquells llargs anys jugant lluny de casa nostra, concretament a un camp de terra al km11 de l'autovia de Castelldefels (Casanovas), seguits de la constància al camp de sorra de Sant Bàrbara durant gairebé 10 temporades, on ara amb gespa i gracies a l'esforç i sacrifici de tantes persones durant aquest més de 30 anys, s'ha obtingut el títol més alt que es pot aconseguir en una competició catalana, convertir-se en campió de la Divisió d'Honor.

La temporada del sènior masculí havia estat espectacular i comptava tots els seus enfrontaments com a victòries, però en el sistema de play off, tot es decideix en el darrer partit, en la Final. S'enfrontaven Sitges i Químic, sense cap mena de dubte els millors equips de la categoria, i el respecte fou evident des de el primer minut. Tot i això les errades definiren la primera mitja hora de joc. Mentre el Químic jugava uns 30 minuts perfectes en defensa i amb llargues possessions en atac, els sitgetans no trobaven el ritme de joc, amb pèrdues de pilota que cedien la iniciativa als barcelonins, així el joc es desenvolupava a camp sitgetà i finalment arribaren els punts del Químic que amb un cop de càstig i una marca es posaven 0 a 8 amb avantatge en el marcador. Però els minuts anaven passant i el Sitges anava trobant-se més sòlid en el control de l’oval i un Químic incapaç de mantenir el nivell físic de la primera mitja hora, cometia errades i cops de càstig que donaven aire a les opcions dels del Garraf. Els darrers minuts passaren a jugar-se a camp contrari, on el domini del Sitges va tenir el seu premi amb un cop de càstig i una marca, ambdues de Victor Povedano que igualaven el matx al descans.

El Sitges semblava més fresc físicament i aquest podia ser un factor clau per definir el guanyador. A la represa el Químic semblava sortia amb forces renovades i es va acostar ben a prop de marca sitgetana, però va ser efímer, ja que un cop recuperat l'oval per part del Sitges, va tancar als de la Teixonera al seu camp i sense arriscar varen controlar totalment el partit fins el xiulet final. No va ser un joc espectacular, però amb llargues possessions saberen esperar l'errada del rival, aquesta va arribar en forma de cop de càstig i la conseqüent transformació va permetre als de la Blanca Subur d'avançar-se 11 a 8 als vint minuts d'aquesta segona part. Tot i l'avantatge no arriscaren, ja que qualsevol errada donaria vida a un Químic, que esperava la seva oportunitat. Però aquesta no va arribar, els de Santa Bàrbara seguiren mantenint la pressió en defensa i bones possessions en atac que impedien al Químic de sortir del seu camp.

Finalment a falta de cinc minuts per el final, Nando Marimon anotava la marca sitgetana que definia el matx, establint el marcador final 16 a 8. Sols restava no perdre els nervis i esperar el final del partit, com va succeir i amb xiulet final l'esclat d'alegria fou enorme entre jugadors i la nombrosa afecció sitgetana desplaçada.

El RC Sitges s'havia proclamat campió de Catalunya de Divisió d'Honor.