El CB Ribes acaba la temporada en tercera posició

Amb el pavelló ple, una exhibició defensiva i tots els nervis del món (6/27 T3, 12/33 T1), el Bàsquet Ribes va aconseguir recuperar l'average al CB Santa Coloma i acabar la temporada regular en tercer lloc.

El bitllet per les fases no era precisament assequible. Derrotar el CB Santa Coloma, tercer classificat, i fer-ho per més de 18 punts era una tasca que requeria el millor del sènior ribetà i una mica més: l'equip només havia superat aquesta diferència a favor una vegada en tota la temporada i venia de perdre dos partits seguits. Calia, doncs, fer el millor partit de la temporada en un dels moments més delicats, i ni això assegurava l'objectiu. S'havia d'estar concentrat en defensa, però alliberar la tensió abans d'arribar a camp ofensiu, ja que calia anotar per sobre de la mitjana. Res d'això va aparèixer d'inici.

Dubtes en atac i feblesa en defensa. 4-11 de parcial en 6 minuts i l'alçada de la proesa que s'elevava a 26 punts enlloc de 19. El primer temps mort del partit recollia l'eufòria dels visitants, i deixava dubtes sobre si provocaria la reacció local. El parcial de 5-0 de sortida va ser refredat per un triple afortunat a l'últim segon de possessió. Va ser l'últim cop de sort dels visitants. A partir de llavors, jugadors, banqueta i públic van començar a guanyar-se-la junts. L'equip hi va posar el físic i el caràcter, i la gent li va agrair defensant els tirs lliures (9/20 visitant). A partir d'aquell triple, el Santa Coloma només va poder anotar 27 punts: 7 al segon quart, 4 al tercer. Part de la feina feta.

Tot i així, sense una mica d'encert, la gran tasca defensiva podia no valer per res. I això no va arribar de seguida. Després de l'ensurt del primer quart, el segon va servir perquè el Ribes comencés a manar al marcador i al ritme del partit, però els 12 punts anotats només escurçaven el camí cap als 19 en 4. El 27-23 de la mitja part semblava poca cosa encara, però convidava a seguir creient-hi.

El tercer quart va seguir el mateix guió: un Santa Coloma negat de cara a cistella feia el possible per evitar que la diferència comencés a jugar a favor del rival. Ho aconseguia? A mitges: tot i estar 4 minuts sense anotar, aturava el parcial inicial al 34-24, però no podia fer res per frenar la següent ratxa ribetana: dos bàsquets de Yeison Colón i el tercer triple d'Alexander Chifflier aixecaven a tota la grada (41-24) i fins i tot silenciaven el triple posterior visitant. Una bomba d'Adrià Miró tancava el quart amb l'objectiu a tocar: 43-27.

Dos equips jugant-se la temporada en 10 minuts. Tot i el mal partit, el Santa Coloma sabia que si encadenava 4 cistelles podia acabar amb el somni ribetà. I com si realment es tractés d'un somni ribetà, dos tirs lliures seguits de Yeison Colón empataven l'average i una continuació d'Adrià Villar sota l'anella li donava la volta a les coses per primer cop (49-29, minut 3).

Un altre partit que començava. Un altre partit on van tenir lloc els nervis (5/19 en tirs lliures el Ribes, 3/12 el Santa Coloma només en aquests 7 minuts), però també els bàsquets importants: un 2+1 de Rafel Rius seguit del quart triple d'Alexander Chifflier (54-32, minut 37), un altre triple d'Adrià Miró (57-36, minut 39) o dos tirs lliures del capità que posaven el 60-38 al marcador amb menys d'un minut per jugar-se. Amb 61-38, però, va caure el triple que tant desitjaven els visitants: 61-41. Falta a l'Adrià Miró i més tirs lliures desaprofitats. Onze segons per jugar-se i el Santa Coloma que tenia la pilota per tornar a tombar la truita, ja de manera definitiva.

Com no podia ser d'altra manera, el partit es guanyaria defensant. Van buscar l'únic exterior inspirat, l'autor del triple anterior, però aquest es va trobar davant el pitjor jugador possible en aquella circumstància: per ofici, per cor i perquè no podia ser de cap altra manera, el Rafel Rius va forçar un mal llançament i el Marc va estar atent al rebot. El pivot tampoc va encertar des del tir lliure, però llavors va aparèixer Yeison Colón per sobre de tothom per endur-se el rebot i cedir la pilota a l'Adrià Miró, que tot i fallar el primer, sentencia el partit anotant el darrer a manca d'un segon.

Aquest equip encara està per fer-se, no li agraden els tirs lliures i a vegades es despista, però quan hi posa l'ànima - i té el pavelló ple - és capaç de fer partits com el de dissabte passat. No se sap encara si els tercers tindran lloc a 1a Catalana, però el Bàsquet Ribes gaudirà de les fases d'ascens només un any després d'haver perdut la categoria.