La manca de punteria evita la primera victòria d’un bon Vilanova

CF Vilanova 1 – UE Rubí 1

El CF Vilanova segueix la seva preparació per l’inici de la temporada vinent, la del retorn a la Primera categoria Catalana. I ho va fer de nou, amb un partit seriós, amb forces automatismes pel nivell de pretemporada i clarament coneixedor del patronatge al qual s’ha de jugar i que no és altre que el que tants èxits va donar la passada temporada.

El Vilanova va ser superior a un Rubí que com deia ja en dies enrere, és un equip en construcció, que va venir a Vilanova amb alguns jugadors a prova i que ara mateix està un esglaó per sota dels vilanovins. Res nou, era un tema prou conegut.

Malgrat tot el partit va ser prou disputat, entretingut, on els dos equips en ple rodatge van lluitar com si és tractes d’un partit de lliga on com és sabut no es trobaran perquè militen en dos grups diferents.

Els locals, però van palesar el que ja era evident en els partits anteriors. Tenen un bon joc de toc combinatiu, una idea molt clara de al que han de jugar, però li continua fallant la punteria. Ahir mateix, amb l’absència de Valldosera, l’equip va canviar les variants en atac per un sistema substancialment diferent, entrant molt més des de segona línia o bombant pilotes a l’àrea rival, però quan han de definir, costa força fer-ho amb criteri.

Els vilanovins gol a part, un gran gol de cap de Pinilla girant el cap a la perfecció en una rematada gens fàcil al m. 68, van tenir 4-5 ocasions clares de marcar, alguna de les quals si més no, hi hauria d’haver acabat en gol per la seva accessibilitat. A 9 minuts del final, un penal tant clar com innocent de la defensa vilanovina comés i transformat per un jugadoràs com Vicente Bermúdez, la "bèstia negra" del Vilanova (a la lliga passada un gol seu a Can Rosés ens derrotava) donava un empat injust perquè el Vilanova havia estat considerablement superior en tot, i perquè els visitants més enllà d’un gran xut d’Uroz al m. 37 al que va respondre genialment Javi Martínez, no van xutar a porteria ni crear perill.

Però el Vilanova no va estar fi als darrers metres i el gol i és paga tenir-lo i no tenir-lo, si bé com ja quedava dit en dies passats, ara mateix guanyar o no fer-ho, té una importància molt relativa. La temporada passada el Vilanova va marcar 75 gols dels quals Valldosera en va fer 27 i Victor Delgado que ja no és a l’equip, 14. Es a dir, un global de 41 gols tots dos solets.

La passada temporada l’equip que menys gols va marcar al Grup 2 de Primera Catalana (el grup que jugarà el Vilanova) que no va descendir (el Sant Ildefons) va marcar 44 gols, i en va encaixar 40. Enguany i amb la marxa de Delgado, el Vilanova deixant de banda gols de jugada d’estratègia, haurà de confiar de nou amb els gols de Valldosera i Hernando a hores d’ara els dos davanters més evidents que té el Vilanova i assegurar molt en defensa (a una mitjana màxima d'un gol per partit en contra). Requisits enguany més exigents potser encara, si tenim en compte que ja des de un inici baixaran no 4 equips sinó 5 (mínim), el que vol dir que s’hauran de marcar entre 50 i 55 gols i encaixar-ne uns 50 a molt estirar.

La conclusió és evident, més que carregar de responsabilitat a Hernando o Valldosera, convindrà assegurar ja el fitxatge d’un "9" addicional amb gol que sóc conscient és gairebé impossible, perquè ni ara mateix en queda cap al mercat, i menys que estigui a preu. Tirar doncs amb el que hi ha, defensa numantina, i esperar al fet que homes de segona línia, puguin marcar 20-25 gols. No serà fàcil però tampoc pels rivals. El Vilanova juga i bé, però falta punteria, pólvora i ajustar més la defensa en jugades d’estratègia i corners perquè més enllà de Casalot (que ara mateix està a prova i en fase d’adaptació a una categoria molt diferent on jugava) i Ivan, el Vilanova tampoc té homes excessivament alts per defensar en jugades d’alçada i perilloses.

Malgrat tot, bones sensacions novament, cada vegada millors, però cal reflexionar en el que he dit que és estadística, cert, però com quasi tot al món del futbol i de l’esport. Guanyar enguany a casa, és absolutament cabdal.

100 espectadors i escaig ahir, 27 graus de temperatura. L’estat del terreny de joc com exposa avui un diari esportiu català de gran tirada, és ja molt preocupant. Ahir un jugador rubinenc en un forat al camp es va produir un esquinç, i el sistema de rec a vegades rega més al públic que al mateix camp. Sembla que l’Ajuntament o l’empresa que fa o hauria de fer el manteniment, està de vacances o potser tots dos. I l’inici de la lliga ben a prop.