L’àrbitre protagonista

CE Vendrell 2 – CF Vilanova 2

Intento en la mesura del possible no parlar dels àrbitres perquè sóc conscient de què la seva tasca no és fàcil. Molt menys en un partit suposadament amistós com el d’ahir, en què no estava auxiliat a les bandes per àrbitres assistents i per tant la seva tasca encara era molt més complicada.

Aquests partits de pretemporada s’ha de tenir ben clar, que estan per rodar l‘equip i fer proves, on el resultat és el de menys malgrat que tothom vol guanyar.

Ja es va veure de primer moment però que l’equip local s’ho havia pres com un partit de competició, amb màxima intensitat i alhora amb joc molt dur i inclús violent en algunes fases del partit, on un jugador va ser expulsat i varis més ho varen poder ser si l'àrbitre hagués actuat aplicant el reglament i amb un mínim de diligència.

El col·legiat, com sol passar a tots els partits amistosos i tampoc se el perquè, es va limitar en els compassos inicials a deixar jugar, estalviant vàries targetes totalment justes a jugadors vendrellencs i alguna també als jugadors del Vilanova, i quan va voler posar el fre, va arribar tard i el que era un partir diem de costellada, quasi s’acaba convertint en una lluita de carrer sense cap tipus de control.

Per sort l´àrbitre com sol passar en aquests casos no va tirar de prepotència i fatxenderia sinó que va actuar amb total humilitat, però quan un no en sap més, no s'hi pot fer més.

El Vilanova com sempre va fer un joc combinatiu de toc, i va superar àmpliament al Vendrell en el 80 % dels temps del partit, va inaugurar el marcador al m. 26, en una gran jugada de Pascua que reapareixia i que va donar un gol fet a Pinilla que sols va haver de posar el peu. El Vilanova era dominador absolut i estava ja immers en el seu joc de control i domini. Però en el m. 26, un regal del senyor de groc (no anava de negre com era tradicional abans) al senyalar un penal totalment inexistent, va possibilitar que l’ex vilanoví (de la base) Xavi Moreno, un bon jugador, empatés un partit que ja començava a enrarir-se .

A partir d’aquí, o amb aquesta decisió, va iniciar-se un partit totalment diferent, amb els vilanovins absolutament descentrats i fora del partit, i un Vendrell que continuava amb el seu joc defensiu i amb les contres com principal recurs. Un penal clar sobre Valldosera no es va assenyalar tampoc a la primera meitat.

A la segona, tot va ser més del mateix. El Vilanova encara desficiat per l’actuació arbitral, va errar defensant malament una contra i va permetre al m.47 una jugada fàcil i ben trenada dels locals que suposava el 2-1, absolutament increïble veient el joc i la qualitat d’uns i dels altres.

Ja a les acaballes, un penal claríssim sobre Morillas que estava a un metre del punt de penal, es va convertir en una falta per obra i art del col·legiat, a la frontal de l'àrea. Jugadors i públic es fregaven els ulls, fins i tot els locals que no donaven crèdit a la insòlita decisió arbitral. Els espectadors feia estona que s’havien desconnectat del partit i havien convertit l'àrbitre en el centre d’atenció i en la riota del mateix com si estiguéssim en un cinema veient una pel·lícula d’Eddie Murphy. Al m.81 un gran cop de cap de Morillas va posar la igualada final.

El Vilanova encara va tenir temps de marcar un tercer que no va arribar, quan ja tothom el que volia era marxar cap a casa i deixar aquest espectacle surrealista a un costat.

Molt lamentable en definitiva. Jo, que al cap de l’any veig uns quants partits de futbol, no recordo, una actuació tan lamentable i grotesca d’un senyor amb un xiulet a la boca i que per sort no va acabar amb mossos al camp i qui sap si amb detinguts si hagués estat un partit de competició. Sens dubte greus aldarulls.

Ho deixo ben clar també en el global, perquè el que no vagi estar al partit pot pensar que aquest Vilanova és de fireta i no guanya ni a un Segona Catalana (l’any passat el Vendrell sense duresa i amb un gran joc ens va guanyar a pretemporada a Vilanova i vam quedar campions de lliga de segona catalana).

Com deia un entrenador, cadascun juga i pot guanyar d’una manera diferent. El Vendrell té molt bons jugadors, (el seu porter ahir va fer un partidàs) és un equip que m’agrada molt, i que fa sempre un bon paper a la lliga. Però crec que ahir es va excedir en la seva intensitat i posar la cama. No era necessari certament. Era un partit de pretemporada.

El Vilanova bé. En la seva línia, però haurà de corregir coses sobretot al mig del camp, i amb la pèrdua de pilotes. Perquè diumenge vinent comença la lliga. Va a Viladecans i aquest equip és d’aquells que amb molt poc en teu prou, i fa mal.

150 espectadors. 24 graus de temperatura.