Capaços de tot

Un any després d’un agònic descens i uns mesos després d’un brillantíssim ascens, el CF Vilanova retorna diumenge la primera divisió del futbol català. I ho fa amb la màxima il·lusió, i encara que ningú de l’interior del club ho dirà, com tampoc molts dels socis i aficionats, amb les màximes aspiracions.

No, no és fer volar coloms, ni tampoc deixar-se endur per la passió. El CF Vilanova que iniciarà el diumenge vinent a la tarda la lliga a Viladecans, un dels gallets de la competició, aspirant a una de les dues primeres places, és un equip sòlid, equilibrat, molt motivat i amb considerable qualitat. Tanmateix també com el Sant Cristóbal (ja a la Tercera Divisió) en el seu dia, un bloc fet de l’any passat i millorat, que juga de memòria, i que pot ser, no en tinc cap dubte, conjuntament amb el Borges Blanques (a la meva manera de veure), la revelació del campionat.

La Primera Catalana d’enguany serà molt competida, oberta i complicada. Possiblement la que més en anys. Manresa, Almacelles, Viladecans, Muntanyesa, Júpiter i Balaguer (malgrat els dubtes generats per aquest darrer) parteixen com a favorits, a la plaça d’ascens directe i a la de promoció, (el 29 de gener a Andorra amb tres abrics i una bufanda, la del CF Vilanova clar).

Però serà el Vilanova inferior a ells? Sincerament estic convençut de què no. He vist tots els partits de pretemporada i resultats i rivals al marge, m’ha agradat. Aquest equip sap al que juga. Potser i ja ho vaig comentar fa temps, manca un central corpulent i un davanter centre (n’hi ha un a prova que no ho fa malament), però hi ha marge a l’esperança, que no és poca. Possiblement i costa potser d’entendre, el pitjor rival del Vilanova, és el mateix Vilanova, i si aconseguim entendre que hem de deixar en fases del joc les aventures peregrines amb la pilota de banda, i que el camí més curt entre dos punts és la línia recta, ens adonarem que aquest equip té bon potencial i no té ara per ara fondària.

Queden ja doncs poques hores perquè l’esfèrica comenci a rodar, i cal una vegada més conscienciar-se que un club, qualsevol entitat, no funciona per si sola, ni s’alimenta de l’aire del cel.

Un club precisa d’un futbol-base consistent i sembla estem en el bon camí, un públic que assisteixi a l’estadi que no dubto ho farà, uns patrocinadors que apostin pel projecte com ho han fet directius, tècnics i jugadors, que també treballen en l’objectiu, i una massa social que cal no sols conservar sinó augmentar.

No em val l’opinió de què el carnet de soci és car (ha augmentat cert, de 60 a 100 euros, a part de dues jornades on el soci també pagarà) perquè aquest augment distribuït entre 17 partits a l’estadi, equival al preu de pagar o prendre’s dues cerveses més al mes, i per tant aquesta conversa no se sosté per cap lloc. Si un vol, pot. No cal cercar excuses de pati d’escola.

Vinga nois que ja és a tocar!. L’any passat vam gaudir molt i enguany estic segur que també. Diumenge els que pugueu cap a Viladecans a fer saltar la banca, i el següent tots a l’estadi a veure el partit contra l’Andorra (no està confirmada encara la celebració per la disputa de partits internacionals de seleccions).

You´ll never walk alone.