Aquest no és el camí

UE Viladecans 3 – CF Vilanova 1

De ben segur que el Vilanova ni és tan dolent com ha semblat avui fonamentalment a la segona part, ni serà tan bo quan guanyi el primer partit. Avui més que mai el Vilanova ha d’aprendre d’aquesta derrota, perquè el succeït aquesta tarda a Viladecans al segon període no es pot tornar a repetir.

Deia fa uns dies que el Vilanova és un conjunt equilibrat, competitiu i no inferior a cap. Ara bé per guanyar partits també he vingut dient, que s’ha de jugar fàcil, no perdre pilotes cometen errades, i quan això es produeix, normalment, esculls les millors opcions, el que tampoc avui s’ha donat i si tot al contrari.

Si a més al davant et trobes un bon equip, que sap al que juga o vol jugar, que no dóna una pilota per perduda i que aprofita els regals de l’adversari, la tasca del Vilanova es tornava totalment impossible.

Això és a grans trets el que ha passat aquesta tarda al municipal de Viladecans on d’un bon inici el guió semblava ben diferent. Els vint primer minuts, el Vilanova ha controlat totalment el partit i fins i tot posicionalment tenia més la pilota que el seu adversari i tot i no crear cap ocasió de gol en aquests minuts, advertia amb aproximacions de cert respecte al Viladecans. Eren moments de poc control de pilota pels dos equips, imprecisions i joc força directe. Minuts de tempteig.

Però a partir d’aquests minuts i de manera inexplicable, el partit ha donat un tomb de mitjó. Els locals s’han anat assentat, controlant el joc i els espais al Vilanova i pràcticament sense capacitat de maniobra no tenia la resposta més adequada. El Vilanova començava a entrar en aquella fase de gairebé de desaparició i les errades es multiplicaven, fins i tot sense forçar-les el contrari. Imprecisions, errades, mals controls, passades errònies, sense arribada, sense crear ocasions, ni perill.

Al minut 22, Peralta sol davant Nito xutava molt desviat. Al 33, l’ex vilanoví Ivan Garcia, en un xut movent el cos en posició lateral sol també davant Nito no encertava. El gran mèrit del Vilanova en aquest primers 45 minuts havia estat no encaixar cap gol, davant un Viladecans que s’anava creixent. S’intuïa a la segona part i de no ser d’una jugada aïllada o un cop de sort, el Vilanova patiria molt per treure alguna cosa positiva. Però encara quedava marge a l’esperança. Al m. 48 Valldosera xutava en bona posició però el seu xut sortia desviat. Al m. 50 ha arribat el principi de la fi, quan Valldosera ha perdut una pilota que ha facilitat la recuperació de l’ex Vilanova, Javi Gallardo, qui en una cursa meteòrica de més de 50 metres i amb la col·laboració d’una errada de Nito, ha possibilitat un cop de cap d’Ivan Garcia que inaugurava el marcador. El Vilanova estava ja molt tocat víctima de les seves errades més que dels mèrits del rival.

Al m. 61, el golejador Peralta amb experiència a varis equips de Tercera Divisió ha aprofitat una rematada per tercera vegada en una mateixa jugada dins l’àrea vilanovina per sentenciar pràcticament el partit en una jugada de desgavell majúscul. Increïble! per fregar-se els ulls.

El Vilanova hi posava tantes ganes com desencert i això no era factible res positiu, sinó tot el contrari perquè Robert al m. 70 i a la sortida d’un corner rematava de cap sense que el porter del Vilanova pogués aturar la seva rematada. Era ja la sentència que s’ha pogut veure augmentada quan al m. 75, Dani sol davant Nito ha xutat alt. La nota positiva, ha estat el golàs de Oscar Hernando en el m. 79 que havia sortit uns minuts abans i que ha fet una diagonal, s’ha inventat una jugada i ha xutat des de fora de l'àrea una fuetada que ha tocat al pal i ha entrat com un míssil. Ha estat el gol del partit i un sens dubte de la lliga, digne d’un crack de la primera divisió de la millor lliga. Al minut següent, Valldosera ha estat a punt de fer el segon però el porter local ha fet una gran aturada, que hagués posat molta emoció, tot i que la victòria local ha estat tan justa com inapel·lable.

EL MILLOR: Els 20 primers minuts d’un Vilanova conscienciat i connectat jugant de tu a tu al rival. El golarro d’Oscar Hernando de traca i mocador, una obra d’art com poques.

EL PITJOR: Un equip que ha anat de més a menys ràpidament cometen tantes imprecisions i errades en un partit com en tota la pretemporada. La poca capacitat interpretativa o de lectura a l’hora de jugar fàcil i de triar les millors opcions. Una segona part per oblidar on s’han encaixat sortosament sols tres gols. La poca participació d’un jugador que ha d’aportar molt i ha de ser clau, Antolinez. La lluita novament aferrissada i en solitari de Valldosera que com en la famosa dita, "no pot xutar els corners i anar a rematar-los". No pot fabricar-se les jugades, córrer i anar a rematar, és impossible. Si no té ajut i col·laboracions pocs gols marcarà (ja no estem a la 2C). El bany de Paje i els seus jugadors als vilanovins a la segona part. La sensació i preocupació de veure avui que si no es deixen de cometre errades infantils jugant fàcil pot capgirar-se la cosa i començar a patir. Uns jugadors que s’han anat contagiant uns dels altres al Vilanova fins a un punt exasperant.

ALINEACIO CF VILANOVA: Nito, David, Ivan, Aleix, Iloie, (m. 71 Hernando) Codina (m.76 Sàrries), Pinilla, Antolinez, Morillas (m.63 Pascua), Marcel (m.71  Molina),Valldosera. Han estat absents, Semur, Barragan, Rubén (lesionats) i Iker. L’utiller Adri Sánchez sembla que sense fitxa ¿?, es trobava assegut a la grada.

VALORACIO JUGADORS CF VILANOVA: David, 5. Hernando pel seu gol, 4, Marcel, 3, Valldosera, 2, Morillas 1.

Targetes grogues al Vilanova: Aleix i Codina.

27 graus de temperatura, més de 400 persones a les graderies.