Un empat amb gust a victòria

CF Montañesa 2 – CF Vilanova 2

Avui és un d’aquells dies en què un se sent cofoi de fer una crònica de futbol i no ja per resultat d’empat que sap a victòria, sinó perquè avui el futbol ha demostrat des de la seva part més generosa, la seva generositat en totes les més variades i emocionats vessants, i molt més si tenim en compte que el Vilanova fins al m.50 ha estat totalment grogui, contra les cordes, a punt d’encaixar un tres a zero en una pilota errada pels locals que era més fàcil introduir-la a la porteria que fallar-la, i a partir d’aquest instant, un equip agònic, s’ha refet, ha empatat i estic molt convençut que si el partit s’hagués prolongat cinc minuts més, el Vilanova l’hauria guanyat.

El partit ha començat segons el guió previst. Un equip com el local molt ferit per derrotes passades, ha sortit per totes des del xiulet inicial, i als set minuts amb un gol del jugador de color Lamin aprofitant una badada defensiva del Vilanova, ha estat molt llest i amb el cap, ha posat el primer en el marcador. El Vilanova en aquests instants no aconseguia, ni tocar, ni combinar, ni crear, ni arribar amb perill, perquè la Montañesa amb una molt millor lectura del partit s’anticipava a tot i a tots i era amo i senyor del partit, ofegant totalment amb un joc de qualitat i alhora, dur, als vilanovins.

Valldosera, especialment, no podia jugar cap pilota perquè rebia fins i tot abans de recollir la pilota cops a tort i a dret, conscients els locals de què podia fer mal. Amb aquesta dinàmica, els de Nou Barris se sentien molt còmodes, se’ls anul·laven justament dos gols amb gairebé idèntiques triangulacions, i els minuts no passaven pel Vilanova i se li feien eterns. Lamin per banda esquerra, l’ex vilanoví Maldonado per banda dreta, Charly Ruiz al mig del camp i un pèl més avançat Patxi portaven de cul a tot un Vilanova que treia aigua del vaixell com podia. Als minuts, 42 i 45 Javi Martínez feia dues molt bones aturades.

Per la seva part, el Vilanova en un xut murri d’una falta quan s’esperava la posada de la tanca i sense demanar distancia (la pilota no entrava) ha estat aturada pel porter, i ja en la darrera jugada de la primera part Antolinez en la seva única intervenció de mèrit en el partit, en una centrada-xut rasa que no ha trobat rematador, ha creat una bona ocasió. S’arribava a la fi de la primera part on el millor, és que el Vilanova que podia ja estar quasi sentenciat, era viu, i podia reaccionar a la segona part.

Els locals havien demostrat molta adaptació al camp, bona qualitat en alguns dels seus homes habituals a la tercera divisió, i un joc suficientment contundent i dur per impedir al Vilanova la més mínima maniobrabilitat, i un reguitzell de faltes tàctiques d’allò més estimable per evitar qualsevol reacció del Vilanova. Però el seu gran defecte per sort vilanovina, és que el partit no l’han sabut matar al primer temps quan el Vilanova era pràcticament una ombra sobre el camp sense cap possibilitat d’arribar amb perill a l’àrea local.

A la represa el Vilanova ha sortit amb més convicció i ha entès de què havia de jugar menys a futbol davant d’un rival i un camp que no ho permetia i ha posat més intensitat i sobretot profunditat, amb menys tocs i amb més rapidesa de circulació de pilota.

Però per aquelles coses que té el futbol i quan el Vilanova despertava, al m. 48 Patxi, en una errada monumental de Javi Martínez que ha sortit a caçar mosques en un rebuig per alt, ha possibilitat una rematada de cap absolutament plàcida pel jugador local que ha marcat un dels gols més fàcils de la seva carrera a porteria buida.

Semblava tot perdut, davant d’un rival amb molt ofici i qualitat. Però el Vilanova no s’ha rendit ni ha abaixat els braços, i a la jugada següent, el Vilanova amb una fuetada que ha rebutjat el porter local ha estat a punt de retallar, i curiosament a la següent jugada i en una passada de la mort, un jugador local ha fallat el tercer gol quan tots ens fregàvem els ulls per creure'ns que la rematada havia anat fora.

Era el 3-0 que no ha arribat i que ha canviat curiosament el decurs del partit. Perquè a partir d’aquest moment els dos equips han fet una extraordinària metamorfosi. El Vilanova lluny de tirar el partit i quasi mort, i ajudat pels canvis que avui si han aportat i han donat velocitat, verticalitat i múscul, ha començat a rutllar. Al m. 62 hi ha hagut un possible penal a Hernando quan dins l'àrea intentava colar-se entre dos jugadors. Al 68, Morillas que havia entrat feia poc, ha estat a punt de marcar, fet que s’ha produït al m. 74 quan Rubén Cuadra que debutava enguany, ha agafat una pilota mig morta escorada a banda dintre dins l'àrea i ha fet pujat el primer al marcador d’un xut creuat.

Por escènica a partir d’aquests instants en els locals que s’ha posat en defensa de cinc, el Vilanova que s’ho ha cregut i l’ex vilanoví ara en tasques d’entrenador de la Montañesa (sense titulació), Toni Pérez, ens ha fet un gran favor amb un carrusel de canvis a qui amb pitjor resultat, un d’ells l’ex Vilanova, Bauli, i amb un plantejament tàctic molt erroni. Cert és també que la Montañesa a la primera part ha fet molt desgast, feia molta calor, i alguns dels seus gran jugadors, que són homes de qualitat, han demostrat si més no avui, que potser ja estan un pèl de tornada i no ja per partits físicament molt exigents físicament. Amb aquesta dinàmica el Vilanova, era ja amo i senyor ara del control del partit, un equip, el local totalment erràtic i perdut, i el perseguidor-caçador era ara el que fugia esparverat. Marcel al m. 86 ha xutat ha porteria amb perill, al m.90 un altre jugada de moviola amb Iker dins l’àrea que no ha semblat penal, i al m.92 quan ja el porter local i la defensa passaven angoixes i neguits constants, Morillas ha xutat i ha aturat el porter a terra i també s’ha volgut sumar a la festa introduint la pilota ell mateix dins la porteria. Tothom, propis i estranys han mirat al linier perquè ningú s’acabava de creure que el regal ho fos realment. Una errada que feia molta justícia als 20 darrers minuts del Vilanova on li ha donat un bany als locals, si bé és cert que a la major part del partit els locals han estat dominadors, especialment a la primera part. Però avui no han sabut rematar al rival i el Vilanova no solament ho ha aprofitat sinó que amb 5 minuts més de joc, potser ni tants, hauria guanyat de ben segur un partir on podia estar primer a trenta minuts del final golejat. La grandesa del futbol a Nou Barris, on avui el Vilanova ha donat una lliçó de fe, amor propi, autoestima i esperança.

M’ha agradat: El resultat, que inclús ha pogut ser millor. La reacció d’un Vilanova quasi K.O., que ha ressuscitat. El debut de Lebrero i Cuadra, que han complert, Rubén amb gol inclòs. El canvi de xip d’un equip que a la primera part ha sobreviscut quasi de miracle sense saber llegir el partit, i el joc del rival, i amb una rectificació important a la segona on ha anat per feina, jugant a tot i més que el rival, cara a cara i sense arrugar-se. El bon partit de Valldosera que malgrat no marcar ha estat lluitador, incisiu i un mal de cap per la defensa contrària. La pressió a la sortida de la defensa local no ja sols de Valldosera sinó d’Hernando. Una jugada d’Ivan on se n’ha anat de 4 jugadors. El plantejament de l’entrenador local als darrers 25 minuts que ha contribuït decisivament a la reacció vilanovina. Un punt que permet donar confiança i moral de cara al difícil partit del diumenge contra el Manresa.

No m’ha agradat: El Vilanova de la primera part, que malgrat sobreviure no ha sabut llegir el joc i que ha fet témer el pitjor. L’errada de Javi Martínez que ha possibilitat el segon gol local, si bé ha estat molt correcte en línies generals. Antolinez, que tampoc avui ha assentat la seva personalitat al mig del camp ni ha creat cap factor positiu diferencial. L’escridassada de Valldosera a Agus Isabel al ser substituït (jo no hagués canviat Valldosera que considero ha de jugar fins i tot quan no juga bé) però que ha d’obeir les instruccions i decisions de l’entrenador, li agradin o no.

Fitxa tècnica

CF Vilanova: Javi, Marcel, Ivan, Aleix, Lebrero (m. 70 Rubén), Molina Codina, Pinilla (m.65, Morillas), Antolinez, ( Iker) Hernando, (m.73 Barragan), Valldosera, (m. 65,Pascua).

Valoració jugadors: Valldosera 5, Marcel 4, Morillas 3, Ivan 2, Hernando 1.

Àrbitre: Sr. Adrián Zuca (Lleida). 9/10. Molt bon arbitratge el seu en un partit de molt contacte.

Estadística Montañesa: Faltes 27. Ocasions de gol, 6 (2 gols). Fores de Joc, 8. Corners, 7.

Estadística Vilanova: Faltes 12. Ocasions de gol, 6 (2 gols). Fores de Joc, 2. Corners, 4.

26 graus xafogosos de calor. 350 espectadors. Estadi amb molta brutícia acumulada i sembla que important temps que ningú el neteja. La Penya "Al Hueco" ha animat sorollosa i esportivament durant tot el partit amb cançons i himnes coneguts, degudament adaptats a l’esdeveniment. S’ha guardat un minut de silenci per la mort de l’avi del porter de la Montañesa, Colchero interpretant no les melodies habituals sinó ‘My Way’ de Frank Sinatra, el que jo personalment aplaudeixo molt.