Futbol

Sense cap ni sort, no hi ha victòries, ni per la Fira

CF Vilanova – UE Tàrrega. Fede Carrasco

CF Vilanova – UE Tàrrega. Fede Carrasco

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

CF Vilanova 0 – UE Tàrrega 2

Avui com el dia de la derrota front l’Andorra podríem recórrer a molts tòpics, entre ells que si Valldosera xuta a gol i no al pal hauríem empatat el partit contra els del Principat, i que si avui la pilota de David Gómez no s’estavella al pal, el partit no anava tampoc al 0-2 i si de nou a l’empat a 1.

Però no ens podem enganyar, ni l’Andorra, ni el Tàrrega son cap dels dos equips superiors al CF Vilanova, però tant l’un com l’altre n’han tingut prou en estar molt ben col·locats sobre el camp i jugar amb cap, tàcticament molt conscients de què cal fer en cada instant. Si a això li afegim aquella sort que sempre es necessita, dona com a resultat, que els dos han guanyat el partit de manera solvent, còmode i sobrada, i això es vulgui o no, fa mal al rival. Més quan veus que el teu equip té qualitat, ho intenta, però no està ben situat sobre el camp. Sorprèn també que l’equip fes una exhibició diumenge passat, i avui ha estat desconegut bona part del partit. S’hauria de reflexionar i molt a fons.

Tot d'un plegat com el dia de l’Andorra, ja hem pogut veure que seria complicat. El Tàrrega molt més seriós i molt millor situat sobre el terreny de joc que els vilanovins, controlava el partit sense grans esforços i menys neguits, tancàvem totes les possibles vies d’aigua del vaixell, s’enduien totes les pilotes dividides, entraven a la pilota amb més convicció, i tenien força més intensitat en totes les seves accions.

El Vilanova, un pèl de nou adormit o poc despert, es veia auto-travat, limitat en les seves accions, poc clar, i amb molt poc marge de maniobra per doblegar el seu rival molt més clarivident. Per si no n'hi hagués prou, la sort i l’encert tampoc ha ajudat perquè al m.11, en una falta molt ben executada la pilota ha tocat al travesser vilanoví, i malgrat que la pilota s’ha elevat un grapat de metres després del rebot, cap jugador del Vilanova ha estat el suficientment viu ni previsor, per evitar que un altre jugador targarí rematés l’alta caiguda de la pilota i rematés de cap a plaer.

Era el 0-1 i la constància novament als Alumnes Obrers que avui no era en el dia. Oscar Hernando que avui tornava a l’equip, no sortiria fins a la segona part, ja amb 0-2,quan per mi és un jugador que no sols és titular indiscutible en aquest equip, sinó que fins i tot espanta el rival mig lesionat, i s’ha vist de nou en bona mesura quan ha sortit la al primer minut de la represa.

La jugada clau, si volem mirar-ho d’una manera tan realista com optimista, una gran jugada de David Gómez al m. 18, trencant un fora de joc, ha acabat en un 1 contra1, on la pilota s’ha estavellat al pal i el rebuig empalmat per un altre jugador del Vilanova, salvat per un jugador visitat sota pals. Era l’empat. Potser un altre partit, però com dic el Tàrrega amb aquest possible gol o no, qui sap?, avui ha estat bastant millor i on tàcticament no ens ha donat un bany però si ha apropat de nou com contra els andorrans. El Vilanova ho ha continuat intentant amb més fe que cap, que avui n’hi ha hagut poc, però sense altra ocasió de gol a la primera part.

I com que avui no era tampoc el dia com dic, al m.25, Lebrero en un error en un rebuig, ha marcat en pròpia porteria i aquí ha acabat pràcticament tot. Prèviament al m. 21, en un altre greu errada de la defensa vilanovina, deixant morta una pilota, ha obligat Javi Martínez salvar un 1 contra 1 que ja era quasi gol. El 0-3, que per sort vilanovina ara sí, no ha arribat

Tampoc la segona part, amb més mobilitat i velocitat, i avui això si amb més profunditat, ha servit de gran cosa, perquè les idees no fluïen, el Tàrrega continuava igual o més de seriós i el 0-3, era molt més primer que l’1-2. Al m.51 en una badada defensiva del Vilanova i amb cert passotisme una pilota sense cap perill, ha arribat a un davanter targarí, que ha xutat des de la frontal de l'àrea gran i la pilota s’ha estavellat al pal dret de la porteria de Javi Martínez que avui ha tornat a l’equip.

Amb el Vilanova conscient de què s’havia de bolcar sobre la porteria visitant al m. 63 la pilota s’ha passejat prop de la porteria sense trobar rematador, al 70 Iker ha xutat per sobre del travesser de manera relativament perillosa, i al m. 80, Hernando en una tisora que signaria el mateix Messi, ha estavellat la pilota a la base del pal esquerre de la porteria del Tàrrega, en una pilota que si entra dona la volta a tota Catalunya. Però ha faltat aquella espurna de sort.

Ja en temps de descompte una rematada a boca de canó de Morillas, se l’ha trobat el porter però era ja tard per canviar res. Gran decepció en definitiva avui per un equip que venia d’una gran exhibició i que ha punxat de nou estrepitosament a casa, per mèrits en primer lloc del rival, i per demèrits propis i per manca de la necessària sort de tot partit. La victòria del Tàrrega és del tot justa i no hi ha res a objectar, malgrat les pèrdues de temps reiterades i constants les picabaralles i les provocacions ja habituals d’Edu Berrocal en els moments adients, està clar. Berrocal però ha estat el més llest de la classe i ha sabut endur-se un partit que segur havia estudiat i dissenyat abans sobre un paper de manera molt detallada. I això té mèrit.

M’HA AGRADAT: Un equip que amb més fe que cap lluita fins a la darrera pilota i avui amb menys tocs i tics, i més sentit d’on es pot fer mal quan vas perdent a final del partit, és a dir amb pilotes a l'àrea. El retorn de Hernando que no ha marcat, però al que tocant dues boles se li veu que és un jugador d’un altre nivell, molt més fet de quan va marxar del Vilanova fa uns anys. David Gómez qui malgrat algunes errades és en aquest equip com Hernando titularissim.

NO M’HA AGRADAT: El posicionament de l’equip sobre el camp ja des de d’un inici. Valldosera de nou pressionat a dalt més sol que un mussol (el Tàrrega amb un 4-4-2 pressionava amb dos homes sempre la sortida de la pilota). Pressionar amb un home sol, continua sent un greu error. Les facilitats defensives, en bona part potenciades per un mig del camp avui inexistent amb la baixa de Codina lesionat. La pèrdua d’una magnífica oportunitat avui davant dels resultats produïts de fer un salt de qualitat. Els canvis d’una jornada a l’altre d’alineacions que ja semblen marejar o despistar als jugadors, més que un altra cosa. La constatació sembla de la irregularitat, el que impossibilita estar en una zona superior. Sense estabilitat no hi haurà ni progrés ni excessiva complicitat amb l’aficionat.

Fitxa tècnica

CF Vilanova: Javi, Semur (m.46 Hernando), Aleix, Ivan, Lebrero (m.56 Pinilla) Molina (m.73 Iloie) Antolinez (m.83 Rubén), Iker (avui rapat de cabell), David, Pascua (m.56 Morillas), Valldosera.

Valoració jugadors CF Vilanova: David, 5. Hernando 4. Ivan, 3. Morillas, 2. Javi Martínez, 1.

Targetes CF Vilanova: Ivan, Molina, Iker.

Àrbitre: Sr. Enric Mensa (Tarragona) 6/10.

Estadístiques CF Vilanova: Faltes, 10, Corners, 2. Fores de Joc, 1. Ocasions de gol 4 (0 gols).

Estadístiques UE Tàrrega: Faltes, 15. Corners, 5. Fores de Joc, 2. Ocasions de gol, 5 (2 gols).

18 Graus de temperatura. Prop de 500 espectadors en el dia de la presentació del futbol-base. Tan avui com el dia del Balaguer l’entrada ha estat gratuïta.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!



SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local