Forat obert a la quilla del vaixell

UE Rapitenca 2- CF Vilanova 1

No. Tampoc parlo això perquè la derrota malgrat hagi sigut contra un equip que de 6 partits a casa, no n´hi havia guanyat cap al seu estadi, sinó pel que vaig veure diumenge passat contra el Tàrrega, pel que he vist avui molt decebedor, i pel que ens queda de primera volta, que no és pas un "Tourmalet" però si neguiteja i no poc (Mollerussa, Igualada i Borges Blanques a l´estadi, i Lleida B i Gavà fora de Vilanova).

Cal una profunda reflexió, perquè avui en l'àmbit tàctic de mig camp en endavant, el Vilanova ha estat un autèntic desgavell, un nàufrag absolutament perdut en mig de l´oceà, sense rumb ni brúixola, amb un Oscar Hernando que s´autoexpulsat de nou, i que algú li haurà de cridar molt seriosament l´atenció per la seva segona targeta groga que ha trencat en molt bocins l´equip i el partit, quan està també clar no és excusa, el Vilanova ja havia començat a perdre els papers. Més trist és encara, que un Vilanova on Aleix Vall, gran temporada la seva, ha marcat un golàs de falta, ha tingut el rival contra les cordes els 12 minuts darrers de la primera part, molt tocat amb un seguit d´errades locals en defensa increïbles, no l´ha sabut ni rematar ni angoixar. És més, tret del gol, una vegada més, el Vilanova sols ha tingut una ocasió en tot al partit. Morillas en la darrera jugada de la primera part com a La Verneda, ha xutat desviat quan el joc de La Rapitenca havia patit un sotrac impressionant i els del Delta estaven a la vora del KO.

El Vilanova no ha sabut liquidar a un rival totalment entregat en el darrer quart d´hora de la primera part, després d´encaixar el gol d´Aleix que li ha fet molt mal i l´ha deixat estabornit.

La Rapitenca que ha iniciat el partit en zona de descens, ha acreditat que no materialitza les moltes ocasions que genera, però juga un bon futbol combinatiu, triangulant d´allò més bé, obrint el camp, i amb circulacions fluides i transicions  de pilota per totes les zones del rectangle que obliguen al rival a bascular molt, bé, i a gran ritme. Amb aquest plantejament, Xavi Marqués i Sabaté que han fet un gran partit, s´ha apoderaven del mig del camp amb gran facilitat on tan sols el vilanoví Iker era capaç de retenir la pilota en puntuals ocasions intentant fer mal en passades entre línies i a l´espai, el que tampoc ha donat resultat, i on Codina avui molt apagat, bregava amb escàs encert, on Morillas lluitava tot i més però amb poc criteri, on Antolinez tampoc tenia el cap clar i on David per més qualitat que tingui i més kilòmetres que faci, mai serà omnipresent, ni és Sergi Roberto per jugar en qualsevol posició. Hernando amarrat a banda no podia marxar gairebé en cap ocasió en diagonal.

Estranyament Valldosera no lesionat ,era suplent i sols sortia al quart d´hora final quan el Vilanova era ja una ombra sobre el camp i el peix estava venut més pel joc que no pas pel resultat. Els vilanovins ja per totes a la desesperada jugaven de tot, i quasi ningú a res.

Eren els minuts de l'ara o mai, on dóna el mateix perdre per un que per dos, i s´intenta el que calgui, però el vaixell ja no podia suturar les  vies d´aigua obertes.

Un equip, el Vilanova o el FC Barcelona, no pot cada deu minuts de mig camp en avall, canviar els seus homes de posició, i molt menys encara alternat com davanters centres, David, Hernando i Morillas. El Vilanova té un únic davanter centre pur, que és Valldosera, i jugui millor o pitjor si no està lesionat, agradi més o menys, ha de sortir a l´onze inicial. I aquest davanter centre ha d´estar acompanyat sempre per un home de qualitat, incisiu, amb gol i empenta, que es diu Oscar Hernando.

La resta d´ invents com avui, ja s´ha vist que no funcionen ni han funcionat altres dies i per tant o es fan a pretemporada però no a la lliga, i molt menys en aquests moments. El Vilanova ara és un equip erràtic, força perdut, amb el cap poc clar i amb un desgavell tàctic i organitzatiu si més no preocupant que sembla va in crescendo.

Si el Vilanova, no rectifica i molt profundament, tindrà seriosos problemes, perquè ni en la forma, ni en el fons dóna contingut ara mateix els mínims que fan falta i cal exigir.

Els partits són això, no pas entrenaments, i que el Vilanova experimenti en els entrenaments és necessari però mai més en els partits com fa dies succeeix. En un equip com el Vilanova, que no és pas de solters i casats, han de jugar els més aptes, els més idonis, i no fer alineacions ni invents perquè juguin tots els jugadors i fer canvis que no tenen cap sentit pel sol fet que tothom estigui content. Això no té cap virtualitat i pot acabar fent molt mal a l´equip, i als mateixos jugadors.

Veritablement lo d´Òscar Hernando avui, ha estat molt greu, impropi d´un jugador de tant nivell i més de Tercera Divisió que de Primera Catalana, quan amb una targeta groga remata amb tota voluntarietat amb la mà una jugada a la porteria contrària. Increïble ¡. No menys greu és lo de la suplència de Valldosera, quan veus que el teu equip fa invents variats per jugar de davanter centre amb jugadors que no són ni davanters, i no es compta amb ell o que si més no per un dia és la darrera opció. Està clar que no és pot continuar així cap jornada més. Iniciem un camí de possible i tant de bo m´equivoqui caiguda potser lliure. Aquest camí es un firat negre ,res més.

Però el d´avui ha estat un partit per fases interpretables. La primera uns minuts d´equilibri i tempteig aviat trencats per l´apoderament del mig del camp per part de La Rapitenca especialment Marques i Sabaté. Al m. 7 els locals amb un xut per sobre el travesser ja avisaven. Al m.14 Forés xutava amb perill a la dreta d´un Javi Martínez que avui ha recordat per primera vegada a aquell porteràs de l´etapa Gimeno. Al m. 17, Dila ha xutat al pal amb Javi batut i la pilota ha sortit fora. Al m. 20 Javi torna a sortir de porteria i treu una pilota dels peus d´un davanter local quan el gol ja era un fet. En 20 minuts el locals ja amos i senyors del partit havien tingut 4 ocasions per marcar en qualsevol d´elles, però Javi i la sort eren vilanovines.

El Vilanova no arribava tot intentant Iker fer passades intel·ligents entre línies a l´espai. El gol local era qüestió de temps, però coses del futbol al m. 33 i després d´una jugada anterior de penal sobre David però d´aquells que no és xiulen com una lleu empenta pel darrera avui no assenyalada, ha arribat el gran gol d´Aleix de falta superant la tanca i on el porter s´ha estirar un pel tard i no havia arribat a la pilota. Total, un Vilanova contra les cordes resistia, i marcava, i a partir d’aquí 12 minuts fins a la fi de la primera part de domini absolut vilanoví amb errades garrafals de la defensa local que ni han servit per marcar i rematar possiblement a la Rapitenca, ni tan sols han servit per xutar amb perill a porteria tret del xut de Morillas abans dit a la darrera jugada de la primera meitat. S’ha perdonat de manera imperdonable.

El Vilanova arribava al vestidor no sols no derrotat pels primers 20 minuts de La Rapitenca que l´ha pogut fulminar, sinó que ha marxat al descans amb un gol d´avantatge, el que costava creure, i amb opció de tancar el partit quan els locals han acusat moltíssim el gol encaixat.

A la represa la decoració ha canviat. Els locals conscients de què tot era un miratge i havien estat tret de 12 minuts, molt superiors al Vilanova, hi han posat una marxa més i amb un grau elevat d´intensitat. El Vilanova ha començat a recular, ha agafar la por escènica que diria Valdano, i al m.51 després d´un penal xiulat per una clara falta d´Iloie, Sabaté un dels jugadors locals importants avui al seu equip, ha batut enganyat a Javi Martínez i a empatat el partit. Han començat els nervis, no sol al camp davant l´envestida dels rapitencs, sinó a la grada vilanovina que veia clarament que estàvem a un altra fase del partit, i si això ja no fos per si important, Hernando al m.60 ha deixat el Vilanova als peus dels cavalls, i si amb un onze el Vilanova ha estat nul durant tot el partit , amb deu ho  ha estat tant o més. Quo Vadis, Oscar?

Els locals encara més convençuts i amb un Vilanova contra les cordes per mèrits propis i aliens, estava a l´espera tret d´un miracle del cop del k.o. definitiu, i aquest ha arribat al m.70, quan el lateral dretà Villa, ha centrat una pilota a mitja alçada que semblava que és perdria a la dreta de Javi, però Dila el màxim golejador de la 2C-6 l´any passat amb el Gandesa, ha tret una cama miraculosa venint del darrera i allà ha acabat tot.

El rosari de canvis de cada partit ha començat gairebé cap amb sentit ni necessitat i el de Valldosera, l´únic home avui capaç d´arreglar alguna cosa, ho ha fet al 76,però amb poques possibilitats amb un Vilanova trencat, endarrerit i jugant cada vegada amb més presa lògicament, però amb molt poc criteri. Alhora com sempre jugant Valldosera més sol que un mussol, i com ja vaig anunciar fa molts dies, jugant sense ningú al costat i contra tres o quatre defensors, no marca Ignasi i difícilment Messi. Res. Cada vegada més empanats a nivell banqueta i lògicament sobre el camp.

La Rapitenca lluny d´anar a defensar el resultat, als minuts,61 ha xutar al travesser, al m.85 un peu descomunal de Javi ha evitat un gol fet a xut de Nacho que havia entrat uns minuts abans, un jugador amb més físic de bàsquet que de futbol, i al m. 91 els locals han estavellat un altre pilota al travesser.

Malament, molt malament avui el Vilanova amb un posicionament tàctic sobre el camp molt deficient i sense reacció a les escomeses d'un rival molt superior i que sabia al que jugava de memòria.

El naufragi tàctic des de la banqueta ha estat clamorós, els canvis no han obeït a res, més enllà de situar a Valldosera on hi havia d´estar des del minut 1, i on els jugadors semblen molt confosos i perduts, cada vegada més. Paisatge llunàtic avui el del Vilanova. Primera preocupació important de la temporada per jugadors, cos tècnic, directiva, socis i aficionats, i no ja per la derrota i de la forma que s´ha produït sinó pel desgavell i pèrdua de tot control sobre les situacions, els temps i les fases del partit, per la pèssima lectura de quan i per on s´ha de fer mal al rival i el que més em preocupa a hores d´ara, si repetim partits com aquests, no guanyarem possiblement cap dels que resten per acabar la primera volta i de la il·lusió fins fa poc, passarem als nervis, al patiment i a l´emprenyament al vestidor i a la grada. Lo d´avui no es pot repetir mai més, i els invents són únicament pels entrenaments, mai pels partits.

No sóc entès en temes marítims, però si el capità del vaixell perd el rumb de navegació, el cuiner porta el timó, el timoner fa de cuiner i en lloc de veles o motors, han de bufar els mariners perquè el vaixell es mogui, o quedarem en mig del mar o anirem cap a les roques.

Ull! el vaixell obre vies d´aigua sota la quilla i això fa ara mateix que qualsevol rival d´aquesta primera catalana molt igualada, sigui un obstacle molt feixuc. Toca aixecar-se, però amb seny. El primer el comandant del vaixell, desprès els mariners.

I diumenge, suor freda a hores d´ara, un Mollerussa que malgrat sense el gran Edu Raya sancionat , porta any passat i aquest, quasi 60 partits sense perdre en competició oficial. 

ALINEACIONS CF VILANOVA : Javi, Iloie ( m.84 Lebrero)., Aleix, Rubèn, Semur, Antolinez ( m.84 Barragan), David ( m-73 Molina), Codina, Iker ( m.73 Pinilla ),Morillas ( m.76 Valldosera),Hernando.

Targetes grogues CF VILANOVA : Hernando ( 2 ).Antolinez. David. Lebrero. A la banqueta del Vilanova per Agus. Targeta vermella a Daniel Cardeñoso, auxiliar del Vilanova.

Valoració jugadors del Vilanova. 5 Aleix. 4 Javi Martínez. 3 David. 2 Iker, 1 Rubèn
Estadística: Rapitenca. Faltes.16. Fores de Joc. 2. Corners 4. Ocasions de gol, 9 (2 gols). CF VILANOVA. Faltes, 9. Fores de Joc, 2. Corners, 2. Ocasions de gols, 2 (1 gol).

Àrbitre Sr. German Carrasco ( Baix Llobregat ) 7 /10

15 graus de temperatura, 250 espectadors. Espurnes de pluja en pocs instants del partit. L’entrada pel públic 10 euros. Preneu nota directiva pel dia que vinguin a Vilanova.