Tannia Quirós: “A cinc dies del Mundial tenia un trencament fibril·lar”

Al setembre del 2018, Tannia Quirós va decidir que volia debutar al Mundial Màster d’Atletisme i va començar a preparar-se per participar-hi a la competició que tenia lloc al nord de Polònia a finals de març. Només havia participat a dos Cross anteriorment: el de Catalunya i el circuit del Maresme, però comptava amb l’avantatge de tenir una bona preparació prèvia: és velocista i va començar amb l’atletisme als 8 anys. A menys d’una setmana per marxar cap a Torun, arribava una de les pitjors notícies des de la Unitat de Medicina Esportiva: tenia un trencament de fibres i poques hores per davant per poder posar-hi remei. Gràcies a les cures intensives en 96 hores del terapeuta de Medicina Tradicional Xinesa, David Sánchez, la Tannia va arribar a Torun i va córrer 8km en un temps de 35’35’’.

En quin moment t’adones que pateixes una lesió?
Dues setmanes abans del Mundial vaig participar a la Cursa de l’Aigua de Calafell, els entrenaments també eren cada vegada més explosius i a partir d’aquí vaig començar a notar molèsties. Em vaig posar gel i vaig fer repòs, tot i que no podia permetre’m el luxe de fer-ne molt perquè, clar, havia de complir amb els entrenaments que em marcava l’entrenador.

Quins són els passos que segueixes fins confirmar la lesió?
D’una banda, vaig anar a la mútua on allà el metge de la Unitat de Medicina Esportiva em va dir que tenia el trencament fibril·lar i que, probablement, no aniria a la competició. D’altra banda, vaig anar al meu terapeuta, David Sánchez, amb l’informe de la lesió i em va dir que un tractament d’aquest tipus requeria uns nou dies, però que intentaria fer tot el possible per poder arribar al mundial.

I finalment… vas aconseguir anar.
Sí. Vaig estar anant dimarts, dimecres, dijous i divendres seguit. Em va fer tot el que estava a la seva mà: acupuntura, fregues d’argila vermella, ventoses, drenatges… Va implicar-se al màxim i em va demostrar que la medicina tradicional xinesa té cabuda en el nostre dia a dia sempre que vingui de la mà d’una persona acreditada amb uns estudis professionals.

Al dia següent marxeu cap a Polònia. Amb quines sensacions arribes?
Sí, a les cinc del matí de dissabte vam marxar cap allà. Vam tenir un viatge dur, però jo cada vegada m’anava sentint millor. A l’arribar vam entrenar una mica per descarregar les cames, diumenge vam recollir les acreditacions i el dilluns ja corria. No feia ni una setmana que el David m’havia tractat a la seva clínica.

El dia de la competició: com et sents física i emocionalment?
Estava perfecta, en ambdós casos. Físicament, no tenia res, podia flexionar, vaig córrer sense mal. Durant els 8 quilòmetres no vaig sentir dolor. Anímicament, era el meu primer mundial, la meva primera competició internacional i estava emocionadíssima. Les condicions eren dures. El circuit eren 4 voltes a un parc de 2km, feia fred, estàvem a uns quatre graus i l’equipament semblava roba interior, però em vaig oblidar de tot i em vaig centrar en gaudir-ho, tot i que sempre surt una mica la vena competitiva.  

Acabes en desena posició del món i tornes aquí. Quin és el comunicat mèdic?
Em vaig quedar sorpresa quan el metge em visita i em diu que la meva lesió estava ja en estat de cicatrització. No m’ho creia. Sense dubte si no hagués estat per les cures intensives del David no hauria arribat fins on he arribat.

Quina és la previsió de final de temporada?
Encara ens queden algunes curses i carreres per acabar-la i el meu temps de recuperació ha estat rècord. Així que ara toca donar-ho tot, però amb compte, per arribar bé al final.

La Tannia va quedar en desena posició del món a nivell global. El Mundial Màster es divideix en tres categories i en la seva, de 70 noies va quedar en 22a posició. De les atletes espanyoles participants (7) va quedar en quarta posició.