Finalitza Hell Canyon Run (Extended Play) al Barranc de l'Infern per sensibilitzar la societat sobre l'Alzheimer

El periodista radiofònic Carles Aguilar ha aconseguit, en el segon intent, completar una nova experiència d'ultra distància anomenada "Hell Canyon Run (Extended Play)" per sensibilitzar la societat sobre l'Alzheimer, el seu diagnòstic i tractament i atenció a les persones afectades i entorn directe, tant familiar com professional.

A Espanya hi ha actualment més de 800.000 persones afectades per l'Alzheimer, encara que la prevalença i incidència d'aquesta malaltia s'incrementa a partir dels 65 anys de manera exponencial i afecta el 5% de la població major de 60 anys, a el 20% dels majors de 80 anys i el 30% dels majors de 90. el deteriorament cognitiu va provocant de manera progressiva canvis en el comportament de la persona afectada fins arribar a una dependència total.

Actualment no existeix cap tractament reconegut i eficaç que pugui curar la malaltia o revertir la seva progressiva evolució. És una malaltia incurable, degenerativa i terminal, encara que una detecció precoç i un correcte acompanyament, ajuden a millorar l'evolució i retardar la mort de les neurones.

Finalment, el 30 i 31 d'octubre, l'atleta es va desplaçar fins a la província d'Alacant on va poder completar el recorregut d'ultra distància al llarg de 30 hores a la Vall de Laguar (Alacant).

Aquest projecte va haver de cancel·lar-se el passat mes de març degut precisament al decret d'estat d'alarma a causa de la pandèmia del coronavirus i, en aquesta ocasió, ha estat molt complicat arriscar-se a portar-lo a efecte ja que estem de nou en ple estat d'alarma amb toc de queda inclòs. Tot i això, Carles Aguilar va decidir llançar-se a l'aventura per no haver de ajornar de nou el projecte i deixar-ho resolt de forma definitiva.

El decret del toc de queda a Alacant va impedir que el projecte es realitzés tal com, en principi, estava previst i aquesta mesura va impossibilitar realitzar les 30 hores "non stop". Donades les circumstàncies es va decidir iniciar l'aventura realitzant dues etapes consecutives de 15 h + 15 h per així respectar la norma decretada i la durada inicial del projecte.

La primera etapa va començar el 30 d'octubre i va consistir en realitzar un recorregut previ per la Vall de Laguar per finalitzar al Barranc de l'infern amb un total de 67 km i un desnivell acumulat de 1.744 m.

L'experiència en el Barranc de l'Infern, en paraules del propi atleta, és d’allò més brutal que mai ha fet només comparable a la pujada al Teide i encara més si hi afegim els quilòmetres previs recorreguts abans d'entrar en el Barranc de l'Infern.

La segona etapa, que es va realitzar l'endemà, va consistir en un ampli recorregut per les carreteres de la Vall de Laguar amb un total de 85 km i un desnivell acumulat de 2.193 m. íntegrament per asfalt, amb una temperatura estiuenca i una calor sufocant en molts moments del recorregut.

En total, en el còmput final de les 30 hores, el balanç és de 152 km amb un desnivell acumulat de 3.937 m. El recorregut ha consistit en un mix de muntanya i asfalt el que ha suposat una duresa afegida pel canvi de terreny i la variació de temperatures. L'atleta ha realitzat el recorregut valent-se dels seus propis recursos durant el trajecte, comprant aigua i aliments en els establiments ubicats en els diferents pobles al costat de la carretera.

Segons les seves pròpies paraules, Carles Aguilar està molt satisfet per haver aconseguit finalment completar el recorregut tot i la situació d'alarma sanitària que estem vivint i, en l'aspecte esportiu, reconeix que ha patit en excés, especialment a la zona del Barranc de l'Infern i, en el segon dia, per les carreteres plenes de desnivells continus en l'asfalt pur i dur. L'atleta va intentar realitzar la seva preparació física de la millor manera possible però reconeix que és molt complicat entrenar per pujar i baixar més de 6.800 graons de pedra ... De manera que assumeix que, un cop completada l'experiència sobre el terreny, estava encara mancat de preparació física per afrontar-lo amb menys duresa.

Carles Aguilar ja ha dut a terme altres reptes esportius importants en anys anteriors com ara a l'illa de Formentera on va estar corrent ininterrompudament durant 48 hores amb una distància assolida de més de 212 km; a la província de Sòria amb Templars Xtrem Trail, corrent 190 km en 3 etapes i 3.500 m de desnivell per les mucopolisacaridosi; travessant el desert dels Monegres (Osca) durant 120 km per la salut mental o recorrent tota la costa catalana des de Port Bou a Alcanar durant 6 dies i més de 400 km per la paràlisi cerebral, entre d'altres.

Aquest cop l'acció ha estat canalitzada a través d'Alzheimer Catalunya Fundació, amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre aquesta cruel malaltia i donar suport no tan sols als malalts  sinó també als cuidadors i a les families.

Conviure amb la malaltia és dur, però els malalts han de seguir vivint la vida i seguir formant part de la societat. L'equip d'Alzheimer Catalunya Fundació treballa incansablement des de 1988 perquè cada pacient diagnosticat continuï decidint durant tot el procés de la seva malaltia per si mateix mentre pugui i que de cara a el futur sigui conscient de la seva perspectiva.

L'activitat d'Alzheimer Catalunya Fundació està fortament lligada a iniciatives per al benestar social i als projectes europeus sobre salut i demència.

Un recorregut extrem amb una història plena de llegendes

Tot comença al segle XIII, on després de la Conquesta de Jaume I, els moriscos que poblaven la zona de llevant i les rodalies, van ser despullats de les seves terres, discriminats i fins i tot esclavitzats. Per tant, aquells que durant segles havien estat amos i senyors de terres, o els seus descendents, en alguna de les tres Taifes de Balansiya, no van tenir més remei que refugiar-se en les muntanyes de les valls de Guadalest, Laguar, Alcalà, Ebo i Gallinera per a poder, així, viure més tranquils i crear el seu propi refugi apartats del cristianisme. El fet que el desplaçament fora cap al sud i no cap al nord no era altre que l'empenta de la Corona d'Aragó (des del nord) i, potser, de les rodalies o proximitats a l'anhelat a el-Andalus, que començava ja la seva davallada per les consegüents conquestes cristianes.

I és aquí quan entra en joc la muntanya alacantina, que va ser sens dubte una illa envoltada d'un mar de cristianisme. Un paratge bell però dur a la vegada, rocós però ple de vegetació, que sens dubte no deixa de sorprendre a qui el visita. Els senyors feudals de llavors anhelaven posseir-la, però aquella muntanya era un dels últims reductes d'aquells orgullosos moriscos. Van ser anys durs, de pactes breus, d'emboscades i escaramusses entre dos bàndols: d'una banda, les tropes de Jaume I; de l'altra, els partidaris del visir Al-Azraq, més conegut com el "Blau".

La ruta dels 6.873 graons construïts segles enrere en el "Barranc de l'Infern"

A nord de la província d'Alacant, en l'evocador Vall de Laguar, trobem el Barranc de l'Infern, un espectacular i estret canó, esculpit per les aigües del Riu Girona al llarg de milers d'anys.

Aquest tortuós congost, és el protagonista d'una de les rutes de senderisme més singulars i concorregudes de la geografia alacantina amb una fama molt merescuda. D'alt interès geològic i arqueològic. En el barranc es poden trobar nombrosos abrics amb diferents estils de pintures rupestres (art llevantí, art esquemàtic i art macroesquemàtic)

Es tracta d'una ruta circular d'exigència física considerable que, a través de sorprenents paisatges, ofereix un patrimoni cultural excel·lent, enclavat en un escenari natural de gran valor ecològic. Un llegat que ha de ser conservat.

Possiblement sigui a causa dels seus més de 6.800 graons de pedra, que es coneix a aquesta ruta amb el sobrenom de "La Catedral del Senderisme".

El projecte té un web propi que es va actualitzant periòdicament amb tots els detalls que han protagonitzat aquest esdeveniment:
bit.ly/hellcanyonrun a més d'un hastag propi que agrupa totes les publicacions a les xarxes socials #kmcontraelolvidoolvido