“Santuaris de l’antifranquisme” és un documental que explica  una part oblidada de la nostra història. Recull el testimoni de    monges i capellans que van  participar en la lluita per recuperar  les llibertats i els drets arrabassats per la dictadura de Franco. 

Aquests religiosos van obrir les portes de les seves parròquies,  convents i monestirs per donar refugi a persones perseguides  per la policia franquista. Van  deixar reunir clandestinament els  partits i sindicats prohibits per la dictadura i artistes i  intel∙lectuals proscrits per defensar la cultura catalana. També hi va haver sacerdots que van sortir al carrer desafiant a  la dictadura, com la famosa manifestació de capellans de 1966  de la que el documental en presenta fotografies i documents  inèdits. 

Algunes monges i capellans es van organitzar políticament, la  majoria al PSUC, el partit dels comunistes catalans. Un d’ells va  ser l’ex alcalde de Santa Coloma de Gramenet, mossèn Lluís  Hernández, que va ser entrevistat per aquest documental just  abans de morir.

Durant el franquisme, quan a Espanya no hi havia ni drets  humans ni civils, aquests religiosos van aprofitar els privilegis que tenia l’església catòlica i els van posar al servei de tots aquells  que se la jugaven per  la llibertat i la democràcia.

"Santuaris de l’antifranquisme” explica qui eren aquestes  monges i capellans i què els va portar a actuar contra el  franquisme i  en favor dels drets nacionals de Catalunya.

Eren els  religiosos que van creure en la nova teologia que va inspirar el  Concili Vaticà II i que van pagar un preu molt alt per portar‐la a la pràctica.