El poeta Jordi Llavina (Gelida, 1968) presentarà dimarts, dia 14 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Auditori de Vinseum (Plaça de Jaume I, 1, de Vilafranca del Penedès) el poemari Un llum que crema (Editorial Proa, 2023) amb el qual es va proclamar guanyador de la 64 edició del Premi Carles Riba, el més prestigiós de les lletres catalanes en l’àmbit de la poesia. A la vetllada, organitzada per Proa, Vinseum i La Cultural llibreria, intervindrà, en primer lloc, el poeta i gestor cultural, Àlex Susanna, que farà una glossa del poemari.
Amb Un llum que crema, Jordi Llavina deixa el poema llarg que havia marcat les seves darreres i elogiades creacions –com ara Vetlla, Contrada o El magraner- que esdevenien com una mena de monòleg de caire dramàtic i torna a un poemari fet de peces breus que s’interrelacionen. No endebades, darrere cada poema hi ha la veu i l’experiència i la mirada del seu autor. El poemari, doncs, està dividit en set parts i en cadascuna d’elles hi trobem diversos poemes que tenen com a denominador comú la memòria, una memòria que recrea o evoca fets, situacions o realitats de caire amorós i intimista, com ara Una pàgina aranesa o que interpel·la directament el lector amb referències explícites a la guerra d’Ucraïna que treuen el nas, aquí i allà, a Endurance, els sis pomes que obren el llibre.
Natura i memòria vives
Un altre element destacat d’Un llum que crema és la natura –la pluja, els arbres, el riu i, per descomptat i d’una manera especial, la vinya- no com a simple decorat sinó com a un escenari evocat que embolcalla i, en certa manera, condiciona el record de la veu poètica. I de la natura viva que determina la mirada i la vida del protagonista a la mirada més irònica sobre la natura (aparentment) morta exemplificada per la part intitulada Secció de papereria. Es tracta, doncs, d’un poemari íntim, però que, alhora, manifesta una preocupació pel món en el qual vivim.
Poeta, escriptor, crític literari, periodista cultural i docent, la trajectòria literària de Jordi Llavina està plena de reconeixements públics en forma de premis als diferents poemaris que ha publicat a les darreres dues dècades. Així, l’any 2006 va guanyar el Ciutat de Mallorca amb La corda del gronxador, al qual va seguir, un any després, l’Alfons el Magnànim per Diari d’un setembrista. Al 2011 va obtenir el premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Entrada de fosc i al 2013 el premi de la Crítica que distingeix el millor poemari de l’any per Vetlla. Al seu darrere vindrien el Lletra d’or, al 2018, per Ermita i el Marià Manent, al 2019, per El magraner. Es tracta, doncs, d’una trajectòria poètica salpebrada de premis i reconeixements públics que culmina, de moment, almenys, amb el premi Carles Riba que consagra Jordi Llavina com a un dels grans poetes vius de la llengua catalana.