El barri de Can Benet de Sant Sadurní i els problemes de la llunyania del nucli urbà

Can Benet de la Prua és un dels nuclis de població depenents de Sant Sadurní d'Anoia que es troben allunyats del nucli urbà sadurninenc. Situat a 6 quilòmetres del municipi al costat de la carrereta que condueix a Sant Llorenç d'Hortons i Masquefa, Can Benet de la Prua és, juntament amb Espiells, el barri més distant del centre de Sant Sadurní. Aquest fet genera diferents tipus de problemes a la trentena llarga de persones que viuen permanentment en aquest nucli.

El transport és un dels aspectes més dificultosos doncs qualsevol necessitat s'ha de cobrir amb cotxe particular. Existeix la possibilitat de traslladar-se a Sant Sadurní d'Anoia amb autobús, però, tal i com expliquen els veïns, no es tracta d'una línia regular, sino que cal trucar a la companyia amb antelació per avisar de la necessitat de fer el desplaçament. Josep Pinyol, un dels residents més veterans del barri, explica que “estem acostumats a aquest funcionament i som conscients que amb les persones que vivim aquí, no podem demanar un autobús regular”.

Menys atencions

Els veïns del barri estan satisfets de viure-hi, si bé hi ha algunes queixes. En aquest sentit, Josep Pinyol assenyala que “la veritat és que des de l'Ajuntament estan bastant a sobre de les nostres necessitats, però sí que hem notat que en els últims temps, potser producte de la crisi, tenim menys atencions i serveis que fa uns anys. Abans, per exemple, es desbrossaven molt més sovint que ara els marges de la carretera d'accés o se solucionaven problemes amb major celeritat”.

Can Benet de la Prua no té cap comerç (hi havia hagut una botiga que va haver de tancar) i a nivell d'equipament públic només destaca una petita pista poliesportiva just a l'entrada del nucli que presenta algunes deficiències. El barri té poc més de mitja dotzena de carrers i carrerons amb cases de planta baixa i pis. Josep Pinyol indica que “durant la setmana estem tranquils, però els caps de setmana això s'omple de gent perquè molts dels propietaris tenen casa a Sant Sadurní d'Anoia i només venen aquí els diumenges”.

Sobre la vinculació amb Sant Sadurní, el veïnat es mostra “satisfet”, si bé hi ha algunes persones que consideren que, degut a la llunyania, a vegades hi ha un cert oblit. Sobre això, Josep Pinyol acaba dient que “quan anem a l'Ajuntament a nosaltres ens diuen barri, però de seguida se n'adonen que no ens agrada gaire el terme i acaben dient poble. Tenim la nostra pròpia identitat, però també reconeixem que som de Sant Sadurní i anem sempre allà a fer-ho tot, no pas a Sant Llorenç d'Hortons o Masquefa”.