El día de mañana

No hi ha dubte que la transició democràtica és una etapa de la Nostra història que pot ser molt atractiva per la literatura per la quantitat d’esdeveniments que hi van succeir, pel procés de la maduració democràtica d’un país amb la importància que això té, per l’entusiasme amb que la majoria de la ciutadania va acceptar els canvis i el protagonisme que van voler tenir una munió de ciutadans i ciutadanes anònimes que van constituir l’eix dels canvis i també el despertar al joc polític tant prohibit a l’Espanya del franquisme. Tot plegat constitueix una font d’inspiració important pels autors que en aquells moments començaven a ser conscients de que vivien un temps apassionant que desprès seria un material literari de primera magnitud.

Martínez de Pisón ja té una trajectòria nítida en les explicacions d’aquesta època. Ha escrit diverses novel•les que tenen la base sobre l’època i les inestabilitats de tot tipus que en aquells moments es van viure , la violència que es va produir (prop de sis cents morts) i també els moviments socials diversos que van impulsar noves maneres de fer i finalment les diverses temptatives de cops d’estat que van portar, altre cop, la por a una inestabilitat política i el retrocés en els avenços democràtics que s’havien produït.

Martínez de Pisón va estudiar a Saragossa però des de l’any 1982 va fixar la seva residència Barcelona. Ha treballat en diversos aspectes vinculats a les adaptacions cinematogràfiques la més coneguda és la darrera de Fernando Trueba, Chico & Rita. Ha novel•lat en diverses ocasions la transició com En tiempo de Mujeres en que relata la història de tres germanes amb el teló de fons de la convulsió política dels moments de canvi democràtic. Es barregen en la narració la soledat , al descoberta del món i de les relacions, i finalment el drama que fruit de moltes circumstàncies es produeix. Junt amb aquest encara dues més de les seves obres tenen alguna relació amb la guerra i el canvis democràtics. A Enterrar a los muertos en que narra la desaparició i mort de José Robles un intel•lectual de soca rel, republicà fins la medul•la que desapareix a l’any 1937 a mans dels agents soviètics i la recerca que fa d’ell l’escriptor americà John dos Pasos amic seu , la novel•la posa llum a un dels episodis més negres de la guerra civil. A la seva anterior novel•la Dientes de leche ens explica la memòria d’un vell feixista que veu com es va trastocant tot el seu nom amb l’exemple de la seva pròpia família. Ha publicat a més. Carreteras secundarias (1996), Foto de familia (1998), El viaje americano (1998), Una guerra africana (2000 y 2008), María bonita (2001Ha obtingut diversos premis des que destacaríem Premio Pedro Saputo 2000 al mejor libro aragonés del año por María bonita, Premio Dulce Chacón de Narrativa Española 2006 por Enterrar a los muertos, Premio Rodolfo Walsh 2005 por Enterrar a los muerto, Premio San Clemente 2009 por Dientes de leche.

En el Día de mañana torna a endinsar-se en el món fosc i tèrbol del franquisme i ho fa a través de la figura d’un confident de la policia des del moment en que entra a formar part de la xarxa de delators fins que el maten com a conseqüència de la seva feina un cop ja ha començat el procés de la transició democràtica. És la història del perquè una persona és capaç d’arribar a una situació en que les sembla que les circumstàncies el puguin portar a acabar delatant als seus amics i moure’s en ambients per fer després la selecció de qui cal o no delatar.

L’autor sense exculpar el personatge, sí que intenta justificar, des del seu punt de vista, algunes de les circumstàncies, les seves actituds i les seves evolucions. Justo Gil , el personatge que és descobert finalment com a confident de la brigada polític-social va essent retratat per tota la gent que, d’alguna manera, el va conèixer i es va relacionar amb ell. Des del seu cosí que el rep quan arriba a Barcelona amb la seva mare malalta i deshauciada fins el darrer amic que té,un noi que l’ajuda a construir una casa, i que és testimoni de la seva mort a mans dels grups d’extrema dreta a qui ell acaba també traint passant molta informació a un periodista. Curiosament la visió d’aquest conjunt de persones que es relacionen amb Justo van donar una visió parcial de la persona i finalment es tanca el trencaclosques i acabes veient la vida i tragèdia d’ algú que buscava fer-se un lloc en la vida i acaba esdevenint un traïdor a tots els seus amics i coneguts i un delator que viu amb la necessària degradació moral que comportà aquest fet.

La narració de la vida de Justo porta evidentment a narrar la vida de l’Espanya i la Catalunya -més directament- de la transició i del comportament d’una part de la societat que va voler accelerar els canvis. La tancada a Montserrat, la caiguda dels 113, els atemptats de l’extrema dreta, són episodis en que el delator i té un paper, i això permet fer-ne la interpretació actual. Aquesta barreja de literatura i història porta a alguns personatges secundaris prenguin carta de realitat en les figures de Gil de Biedma, Jaime Camino o Vila Matas i com diu el propi autor “ La intenció era fer una biografia col•lectiva amb detalls que fessin que aquesta novel•la respires vida”.

Ho fa amb escreix i amb una envejable qualitat literària.
Absolutament recomanable. 

El día de mañana
Ignacio Martínez de Pisón.
Col.lecció Biblioteca Breve
Editorial Seix i barral.
Barcelona, abril 2011