“Estem lluny de poder mantenir l’equilibri entre la salut espiritual, emocional, mental i física”

David Centre de Massatges i Teràpies és una clínica especialista en totes les tècniques de la Medicina Tradicional Xinesa com acupuntura, osteopatia xinesa, Tui Na, cinesiologia, reflexologia, auriculoteràpia, drenatges limfàtics, ventosateràpia, tractaments amb bambú, pedres calentes, entre altres, dirigida pel terapeuta i naturòpata, David Sánchez.

David Sánchez forma part del comitè de regulació de l’Observatori d’Acupuntura  i Regulació de les Medicines Tradicionals, Complementàries i Integratives (MTCI). Aquest observatori és un òrgan de caràcter tècnic, que assessora al patronat de la Fundació Teràpies Naturals en la seva presa de decisions respecte a temes relacionat amb l’àrea de l’acupuntura i la medicina xinesa. A Espanya, tècniques mil·lenàries com l’acupuntura no és una opció terapèutica en l’actual sistema nacional de salut, tot i tenir una evidència científica. El terapeuta vilanoví aposta per la integració de totes les tècniques anomenades alternatives en la medicina convencional i per la col·laboració mútua amb un únic objectiu: ajudar les persones.

Existeixen discrepàncies amb la medicina convencional?

Ara, la Societat d’Acupuntura Mèdica d’Espanya (SAME) està intentant que l’acupuntura la facin els metges. Nosaltres defensem els nostres drets a través d’un comitè regulador, el de l’Observatori de l’Acupuntura i MTCI, i volem que hi hagi alternatives. No volem que es creï un monopoli, sinó que es reguli dins uns paràmetres i d’una formació reglada per tal que ens considerin personal sanitari. D’aquesta manera, hi haurà més persones al servei de les persones, hi haurà menys intrusisme i no ens ficaran dins del sac de la pseudociència. Però, no volen escoltar-nos, tot i que reconeixen que funciona. Hem de lluitar i fer-nos visibles i una prova és que portem 12 anys funcionant a Vilanova i la Geltrú. Som un equip de 9 persones i atenem 50 persones al dia. Tanmateix, fins que tot això no es reguli, la societat ens seguirà mirant de manera reticent perquè no tenim una bona publicitat i hi ha molta gent que desconeix els beneficis. De fet, les persones que em coneixen són les que realment han fet aquesta tasca de divulgació dels beneficis de les nostres tècniques a través del boca-orella.

Noteu que hi ha més persones interessades en les tècniques que oferiu?

La meva formació és integrativa, és a dir, integrem diverses especialitats. En aquest sentit, oferim aquest tipus de medicina integrativa, de qualitat i d’experiència i, a més, tenim bones ressenyes de les persones usuàries. Hem de tenir en compte que també existeix gent molt reticent a aquest tipus de tècniques, però cada dia es fa més una feina de divulgació. Alhora, la gent està més desesperada perquè la sanitat no funciona com deuria i hi ha menys comprensió respecte als pacients, llavors, la gent busca millorar amb altres tècniques alternatives. Per exemple, quan un cos s’ha de tractar després d’una operació, des del meu punt de vista, després cal fer una recuperació global: estabilitat emocional, energia, alimentació, funcionalitats, etc.

Quan arribem a un límit de dolor és perquè no escoltem el nostre cos?

Correcte. Això és com l’ansietat, no surt fins que arriba un dia que explotes perquè has arribat al teu límit. El cos ens dóna molts avisos i els percebem, però la nostra educació ens ha fet que no atenguem aquests avisos. Si ens fa mal el maluc, les lumbars, tenim dolor de cervicals, etc. alguna cosa està passant al cos. Llavors, l’hem d’atendre. Si anem al metge, ens fan un anàlisi, ens revisen, etc. i els paràmetres són normals, però el dolor continua, això vol dir que hi ha més coses. No ens ha educat per escoltar al nostre cos.

Quines serien les patologies més freqüents? Existeix un determinat perfil de persona usuària?

No, perquè entre totes aquestes 50 persones que cada dia passen pel centre ens trobem de tot. Amb cada persona ens trobem situacions molt diferents: cops, dolors, contractures, ansietats, addiccions, persones amb hernies, persones que han fet una rehabilitació i no acaben de trobar-se bé... és a dir, hi ha tot un ventall de situacions. No hi ha un perfil determinat de persona usuària.

Després de la pandèmia, passem moltes més hores davant una pantalla (mòbils, ordinadors...), heu notat un canvi en el comportament de les persones que venen al centre? Amb més ansietat, estrès?

Hem anat a pitjor. M’he trobat amb persones que s’estaven autolesionant, d’altres que m’he assabentat que s’han suïcidat, infants que pateixen bullying...  ens estem carregant la part més humana i els governs, en part, ens són responsables, perquè ens trobem amb situacions molt vulnerables. Deixem que l’ésser humà es posi malat, no hi ha una escolta activa, no hi ha un model d’ajuda, perquè tot és un negoci, inclòs, la salut. Atenem tot tipus de persones amb situacions molt delicades.

Llavors, estem lluny de poder mantenir l’equilibri entre la salut espiritual, emocional, mental i física?

Sí, estem molt lluny de poder aconseguir-ho. Cada cop hi ha menys professionals al servei de les persones i si, a més, no ens donen suport perquè tot això es reguli hi haurà més intrusisme que afectarà directament a la nostra manera de treballar i d’atendre les persones. Crec que cada especialista ha de tenir la seva funció i on no arribi un que arribi l’altre, sempre pensant en les necessitats de les persones, com fan a altres països del món.

Quins canvis s’han de produir per millorar o revertir totes aquestes situacions?

Els polítics s’haurien de seure amb nosaltres, amb les persones que formem part d’aquest sector, per poder regular les teràpies alternatives i fer una feina de divulgació de les mateixes. La medicació serveix, però ha de quedar clar que és un complement durant i mentre es fa un tractament i treballar alhora des d’altres camps.

Llavors, la millor manera de treballar i estar al servei de les persones seria la col·laboració estreta entre la medicina convencional i les teràpies alternatives?

Sí, tal com es fa a altres països, com Canadà o la Xina. S’integrarien totes les especialitats i oferiríem una mirada global al pacient (emocional, mental, física...). A més, hem de tenir en compte que oferim teràpies que s’han de pagar i no estan a l’abast de tothom i, en canvi, la pastilla és gratis. La gent no té paciència. Si prenen una pastilla cada dia, cada 8 hores, és una constant, i el que oferim nosaltres ha de ser el mateix, d’una manera gradual. La diferència és que tot això es paga, no es valora. No hi ha una consciència: la gent se’n recorda quan realment es troba malament i es vol curar ràpid. La pastilla és ràpida però no hi ha una cura anterior ni posterior. Mentre que no hi hagi un consens regulat i es generi un coneixement sobre les nostres tècniques, la gent no les coneixerà, perquè no tenim aquest tipus d’integració en la nostra vida. Els xinesos, els canadencs, el àrabs... tenen un altre coneixement del seu propi cos, i l’integren.

David Centre de Massatges i Teràpies
C/ l’Estudi, 15 amb cantonada C/ Santa Anna, 73
Vilanova i la Geltrú
08800 (Barcelona)
Telf: 93 814 87 21 / 603 27 56 24
terapiasvilanova.mtc@gmail.com