La dopamina és un neurotransmissor produït en diverses parts del cervell, incloent-hi la substància negra i l'àrea tegmental ventral. És essencial per a la comunicació entre neurones (cèl·lules nervioses) i està implicada en nombrosos processos corporals i cerebrals.
Com actua la dopamina?
La dopamina es lliura als espais sinàptics (les connexions entre neurones) i s'uneix als receptors dopaminèrgics de les neurones veïnes. Aquest procés permet la transmissió de senyals que influeixen en diverses funcions del cos i la ment. Hi ha cinc tipus principals de receptors de dopamina, designats com D1 a D5, i cadascun té un paper específic en la resposta a la dopamina.
Els nivells de dopamina poden augmentar en diverses situacions, incloent-hi:
- Experiències plaents: Menjar, tenir relacions sexuals, escoltar música que agrada, o qualsevol activitat que el cervell percebi com a plaent.
- Èxit i recompensa: Quan una persona aconsegueix un objectiu o rep una recompensa, els nivells de dopamina augmenten, fomentant un sentiment de satisfacció.
- Activitat física: Fer exercici físic pot augmentar els nivells de dopamina, millorant l'estat d'ànim i l'energia.
- Drogues i substàncies: Algunes drogues, com la cocaïna i les amfetamines, augmenten artificialment els nivells de dopamina, generant sensacions de plaer i eufòria.
La dopamina té diverses funcions importants en el cos i la ment:
- Motivació i recompensa: És fonamental en el sistema de recompensa del cervell, influenciant la motivació i el plaer.
- Moviment: Juga un paper crucial en el control motor. La degeneració de les neurones productores de dopamina a la substància negra és una característica de la malaltia de Parkinson, que causa problemes de moviment.
- Funció cognitiva: Està implicada en processos cognitius com l'atenció, la memòria i la resolució de problemes.
- Regulació de l'humor: Nivells inadequats de dopamina estan associats amb trastorns de l'estat d'ànim, com la depressió.
- Sistema endocrí: Influeix en la secreció d'hormones, incloent-hi la prolactina, que regula la producció de llet en les glàndules mamàries.
