El cas recent del règim d'estimació objectiva i la introducció de l’IA en processos de revisió de l’AEAT
La seguretat jurídica tributària, es un principi essencial reconegut per la Constitució espanyola i pel dret comunitari europeu, està sent qüestionada novament a Espanya. Recentment, la votació del Parlament espanyol al febrer va rebutjar el Reial decret que establia nous límits de facturació per a acollir-se al règim d'estimació objectiva (mòduls), una decisió que arriba a penes quinze dies abans del tancament del termini perquè els autònoms presentin les seves declaracions fiscals.
Aquesta situació ha generat una profunda incertesa entre els contribuents afectats. Diverses associacions, com l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals (AEDAF), han manifestat la seva preocupació davant la reiterada pràctica d'introduir canvis legislatius tributaris a última hora mitjançant reials decrets llei, sense la deguda tramitació parlamentària ni un debat transparent. Aquests canvis abruptes no sols dificulten enormement la planificació fiscal dels contribuents, sinó que incrementen significativament la possibilitat de cometre errors involuntaris en la declaració d'impostos.
Un exemple clar de la inseguretat jurídica generada va ser denunciat per AEDAF amb els Reials decrets llei 2/2016 i 3/2016, on modificacions significatives en impostos com l'Impost de societats es van realitzar sense el degut debat legislatiu, ocasionant un gran nombre de recursos judicials i una elevada litigiositat contra l'Estat.
En aquest moment tenim una situació semblant al règim de mòduls; és especialment crítica. Nombrosos autònoms denuncien que la falta de claredat normativa provoca que desconeguin fins a últim moment (a 15 dies per pagar els models trimestrals) si podran seguir acollits al règim simplificat o hauran d'adaptar-se al més complex sistema d'estimació directa. Aquest tipus de decisions, preses sense suficient previsió, col·loquen a milers de petits negocis davant una incertesa econòmica i administrativa considerable.
A més, aquesta inseguretat jurídica incrementa, molt notablement, e indirectament la pressió fiscal sobre els contribuents a causa del cost addicional que suposa contractar assessors fiscals per a interpretar i complir amb les normatives canviants i la seva complexitat. El cost associat a aquests serveis professionals augmenta la càrrega financera sobre empreses i autònoms, especialment les petites empreses, que solen disposar de menys recursos per a afrontar aquestes despeses.
Una altra font d'inseguretat jurídica recent ha sorgit arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre l'aplicació de les Mútues de Treball. L'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) va emetre un imprès específic en la campanya de la renda 2023 en relació amb aquesta sentència, però posteriorment, al desembre de 2024, va anul·lar aquest imprès mitjançant una nota aclaridora, generant encara més confusió entre els contribuents i assessors fiscals sobre com procedir adequadament, tot un desgavell.
Així mateix, existeixen a la trista història tributària altres casos recents que han generat gran controvèrsia en els últims anys, com l'obligació de presentar el Model 720, on diverses sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) van declarar il·legal part de la normativa espanyola per ser desproporcionada i discriminatòria (com van manifestar, al seu moment, tots els assessors fiscals). També vull destacar la polèmica marxa de la multinacional Ferrovial cap a Holanda, motivada, en part, per la incertesa jurídica tributària a Espanya, generant un intens debat polític sobre les conseqüències de la inseguretat fiscal per a la inversió estrangera.
Addicionalment, les múltiples sentències del Tribunal Constitucional sobre l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua municipal), declarant inconstitucionals diverses parts de la seva regulació, han afegit més confusió i inseguretat tant a contribuents com als propis ajuntaments i sobre tot qui i com podia recórrer amb diferents interpretacions “embolica que fa fort”.
Una altra mostra recent d'inseguretat jurídica és el continu canvi en la definició de "gran tenidor" en matèria d'arrendaments d'habitatge des de 2020 fins a 2025, amb fluctuacions en les xifres d'habitatges que determinen qui està subjecte a obligacions especials que han passat de 10 a 4 (inclosa l’habitatge habitual), provocant novament inseguretat i incertesa en el mercat immobiliari i entre els inversors.
També a Catalunya tenim la nostra, s'ha generat gran incertesa a causa de la interpretació que fa l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP), especialment en operacions immobiliàries on s'han produït múltiples rectificacions i revisions dels valors declarats inicialment pels contribuents atenent a models de càlculs estimats de valors per contra del que diuen els tribunals amb peritatge presencia obligatori, provocant inseguretat a la seva aplicació i conflictes administratius i judicials.
Per últim de tot l’anterior i, com teníem poc, a aquesta situació s’afegeix un altre factor preocupant: la introducció creixent de la Intel·ligència Artificial (IA) per part de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT). Encara que l'ús de IA promet major eficiència i precisió en la detecció del frau fiscal, experts alerten sobre el risc que la seva implementació augmentarà , sens dubte, la inseguretat jurídica. Les notificacions automàtiques, la interpretació massiva de dades i els possibles errors o biaixos en els algorismes podrien derivar en procediments injustificats o complexos per als contribuents, incrementant encara més la incertesa actual. Recordem que un procediment ja revisat per l'Administració Tributària amb resolució ferm no pot tornar a ser revisat, excepte en els supòsits excepcionals previstos en l'Article 218 LGT i tal com ho manifesta la Sentència del Tribunal Suprem de 16 de febrer de 2015 (Recurs 1553/2013). Per tant, quan l’IA de l’AEAT cometi errors ens considerant actes revisables per “errades materials o aritmètiques? Tot plegat, pinta que tindrem novament feina.
La seguretat jurídica tributària a Europa: una comparació amb Espanya
La problemàtica a Espanya contrasta marcadament amb altres països europeus com Alemanya, França o Països Baixos, on les reformes fiscals solen dur-se a terme amb més anticipació i transparència. En aquests països, les modificacions legislatives tributàries solen incloure extensos processos de consulta pública i debats parlamentaris, la qual cosa proporciona un marc legal més estable i previsible per als contribuents.
Per exemple, a Alemanya, les reformes fiscals importants solen discutir-se àmpliament en el Bundestag i compten amb períodes transitoris adequats perquè les empreses s'adaptin. A França, les reformes fiscals s'anuncien generalment amb suficient anticipació, permetent als contribuents planificar adequadament les seves obligacions tributàries.
Aquesta pràctica habitual europea redueix significativament la litigiositat, millora la percepció ciutadana d'equitat i transparència del sistema fiscal, i contribueix a un entorn econòmic més predictible i atractiu per a la inversió.
Espanya afronta, segons dades estimades, un cost mitjà anual de a prop de 1.000 milions d'euros a causa de sentències judicials desfavorables a l'Estat en matèria fiscal, reflectint la magnitud del problema i que les nostres Administracions perden molt en la via judicial es com a mínim preocupant.
Davant aquesta situació, es fa imprescindible una revisió profunda de la manera en què es gestionen les reformes tributàries a Espanya. Garantir la seguretat jurídica requereix una major anticipació, transparència i estabilitat en el temps en les normatives fiscals (canviar en 5 anys el número habitatges de un grant tenidor, per exemple). L'experiència Europea mostra que la claredat legislativa i una major previsibilitat en els canvis normatius redueixen litigiositat, milloren la confiança empresarial i enforteixen l'economia nacional.
Espanya (Catalunya), per tant, es troba davant el repte de transformar la gestió de la seva política fiscal per a recuperar la confiança totalment perduda per part dels seus contribuents i operadors internacionals. Sense aquesta política no tindrem inversió estrangera, i és perdran oportunitats de creació de noves empreses i/o filials, atenent l’infern fiscal Administratiu al que ens tenen acostumats totes les nostres Administracions tributaries.
LEXION & GRUP DE GESTIÓ FISCAL
Miguel A. Gargallo
