Són uns dels peixos blaus més consumits, amb un alt contingut d’àcids grassos omega-3, que redueixen els nivells de triglicèrids a la sang, disminueixen la pressió arterial i el risc de trombosi i augmenten la vasodilatació arterial
A les portes de la primavera, l'activitat del moll pesquer de Vilanova i la Geltrú comença a augmentar amb dos dels protagonistes dels mercats municipals: la sardina i el seitó. Aquests peixos blaus obren la temporada alta de pesca a la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú i són dels més consumits. El seu alt contingut d’àcids grassos omega-3, que redueixen els nivells de triglicèrids a la sang, disminueixen la pressió arterial i el risc de trombosi i augmenten la vasodilatació arterial, els converteixen en dues de les espècies més saludables de les peixateries.
El peix blau rep el seu nom degut a la seva coloració externa blava-verdosa. Des del punt de vista nutritiu, és el peix amb més contingut en greix, superior al 5% en el seu teixit muscular, necessari per poder fer les llargues migracions que realitza. Aquesta elevada quantitat de greix, que és insaturat, i per tant beneficiós per a la salut, és la que li dona la coloració més fosca al múscul.
Igualment, és una font de proteïnes, vitamines (A, D3, B12), minerals (iode, ferro, fòsfor, magnesi, calci), i greixos insaturats (oleic, linoleic i omega 3). I tenint en compte que la característica principal d’aquest tipus de peix és el seu contingut d’àcids grassos omega-3, el consum de peix blau es recomana amb una freqüència aproximada de dos cops per setmana.
La sardina i el seitó són dels peixos blaus semi grassos, que incorporen entre 6 i 10 g per 100 g de peix, i dels més consumits. Gràcies als seus greixos, aquestes espècies són les més demandades als mercats municipals i les més versàtils a les cuines, ja que admet tota mena de cocció a la brasa, a la planxa, en guisats, en amanides, pizzes, empanades, etc. Tot i això cal tenir en especial cura en consumir aquest peix cru o semicru ja que podria estar infectat amb el paràsit anisakis i per això cal eviscerar el més aviat possible i congelar-lo durant 5 dies abans de consumir, per exemple, en vinagre.
El patró major de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú, Jaume Carnicer, explica que “deixant enrere les vedes, en aquestes setmanes se'ns obre el camí fins al desembre sense cap parada important en la feina”. La temporada arrenca amb grans reptes sobre la taula, com ara les noves mesures de selectivitats aprovades per la Unió Europea i que encara s'han de traduir en accions concretes al territori: “ens preocupa la pesca d'arrossegament per les noves mesures. La reducció de jornades laborals, a més de la utilització de xarxes més grosses i la creació de reserves marítimes davant de cada confraria fan que la perspectiva de la temporada encara no sigui clara”. Carnicer assegura que des de la Confraria es valora positivament l'aplicació de mesures de selectivitat: “Ho veiem bé, però no s'ha valorat el que implica per a les flotes locals. És millor la selectivitat de reservar una zona i no la reducció de les jornades laborals”
Des de la Confraria es calcula que a finals de primavera estarà definida la temporada: “esperem que sigui un any bo i que els preus es mantinguin”. Per Carnicer, és preferible l'estabilitat del mercat: “no cal els preus pugin molt al desembre, és millor que siguis estables per poder fer un càlcul de la feina de la temporada de pesca”.
Monogràfic patrocinat per la regidoria del Primer Sector i Mercats Municipals de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
