Aquesta verdura local està carregada de vitamines i minerals: un contingut elevat en àcid fòlic, vitamina C, vitamina A, potassi i fibra i, com la resta de crucíferes, amb cert efecte preventiu sobre alguns tipus de càncer
Espigall, col brotonera, col espigallera, brotó i col del fadrí. Aquesta verdura exhibeix amb orgull una àmplia diversitat de denominacions alhora que es descobreix com un dels conreus més exclusius, ja que neix específicament a la comarca del Garraf. L'espigall és poc conegut fora del mercat local, però també una de les verdures més estudiades en els darrers anys. I és que els pagesos que conreen els espigalls s’han organitzat per tal de fer-la més visible a la ciutadania ocupant un espai destacat als mercats municipals de Vilanova i la Geltrú i de la comarca. La cinquena edició de la Festa de l'Espigall que s'ha celebrat aquest cap de setmana a Vilanova i la Geltrú és una de les millors mostres de la popularització d'aquesta verdura autòctona, cada cop més present a la cuina i les taules del territori.
La investigació ha jugat un paper clau. De mans de l’Associació d’Espigalls del Garraf s'ha impulsat la recuperació de diversos conreus al Parc del Garraf que antigament formaven part de l’activitat agrícola i econòmica dels habitants d’aquest territori. El projecte de recuperació de l’espigall al Parc del Garraf s’està realitzant en col·laboració de la Fundació Miquel Agustí, un equip de recerca al servei del sector agrícola vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya. El projecte ha permès recuperar l’agricultura dins el Parc del Garraf i obrir una línia de recerca per millorar-ne la seva producció i rendiment, amb l’objectiu final d’assolir una marca de qualitat europea (indicació Geogràfica Protegida o Denominació d’Origen Protegida) que donaria un grau de protecció i reconeixement als espigalls com a producte gastronòmic de rellevància de la cuina catalana.
Gràcies a l’experimentació del conreu de l’espigall s’ha pogut obtenir una bona llavor de qualitat. A nivell nutricional, els brotons i els espigalls tenen unes propietats destacables en vitamines i minerals, un contingut elevat en àcid fòlic, vitamina C, vitamina A, potassi i fibra i, com la resta de germanes de la família de les crucíferes (les cols), contenen compostos amb cert efecte preventiu sobre alguns tipus de càncer.
Aquesta col garrafenca ofereix dues produccions a l'any, que varien de nom i format en funció de l'època de l'any: els brotons són brots de la col amb molta fulla retallada i es cullen d’octubre a novembre i els espigalls apareixen quan la col comença a florir acompanyats de poques fulles, però grosses i retallades, durant els mesos de gener, febrer i març. En cinc anys s'ha duplicat el seu conreu a la comarca i actualment la seva extensió és d'unes cinc hectàrees, més de 20.000 plantes i prop d'una quinzena de productors.
Si encara no el coneixeu, us animem a fer-ho ja que es pot cuinar de variades i saboroses formes i quan és l’època de la collita (novembre / març) sempre trobareu espigalls als mercats municipals i al mercat de pagès diari de Vilanova i la Geltrú.
