Les estafes i furts a joieries augmenten un 48% i els atracaments amb violència continuen baixant

El sector de la joieria i rellotgeria catalana va patir el 2015 un total de 121 furts i estafes, un 48% més que el 2014, quan es van cometre 82 delictes d'aquest tipus, segons dades de l'informe del Col·legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i Gemmòlegs de Catalunya (JORGC). En canvi, els atracaments i robatoris amb violència i intimidació, els que més alarmen el sector, continuen baixant i es va passar dels 26 del 2014 als 24 del 2015. El 2010 i el 2012 es va arribar a xifres màximes, amb 98 i 83 robatoris violents respectivament. "Les bandes estrangeres, que tenien un component més violent, ja no són tan operatives i hem detectat un increment de delinqüents autòctons, amb un 'modus operandi' focalitzat en estafes i furts", ha apuntat el president del JORGC, Àlex Riu. Quant a l'informe econòmic, el sector va facturar 331 MEUR a preus de venda al públic el 2015, un 7% més que el 2014, quan havia remuntat un 1%. Per a Riu, es tracta d'un "creixement significatiu" que consolida la sortida de la baixada iniciada el 2008.

El sector de la joieria i rellotgeria va registrar el 2015 un total de 206 delictes, mentre que el 2014 se n'havien comès 159. Els delictes contra el sector van arribar al seu màxim el 2010, quan se'n van perpetrar 329, i a partir de llavors van començar un descens (288 el 2011; 283 el 2012; 230 el 2013). Sobretot van pujar el 2015 les estafes i furts –robatoris de targetes, falsificació de joies o documents, entre altres-, que són els delictes més habituals i representen més del 50% del total. El 2015 van augmentar un 48% després de tres anys de baixada (151 el 2011; 134 el 2012; 96 el 2013 i 82 el 2014).

Per contra, els atracaments amb violència i intimidació han mantingut la tendència a la baixa i dels 51 del 2013 s'ha passat als 26 del 2014 i als 24 del 2015. En la presentació de l'informe anual aquest dijous, Riu ha destacat que aquest descens progressiu "tranquil·litza" els professionals perquè són els delictes que tenen un component més violent i l'ha relacionat a la baixada de l'activitat de bandes delinqüencials estrangeres a Catalunya.

El president del JORGC també ha valorat el treball del sector amb els Mossos d'Esquadra i el Departament d'Interior, que ha qualificat de "fonamental". El Sistema d'Alerta Avançada que el col·legi va desenvolupar el 2011 amb els Mossos ha permès als establiments donar avís sobre comportaments sospitosos i situacions de risc i compartir informació sobre els 'modus operandi' dels delinqüents.

Els atacs a transportistes i representants augmenten

Els atacs a representants i transportistes van augmentar a 12 el 2015, mentre que el 2014 se n'havien comès 3. "Ens ha sorprès aquest increment", ha dit el nou president del JORGC, nomenat fa poques setmanes. La Comissió de Seguretat del col·legi està analitzant els fets per identificar-ne les causes. Amb tot, Riu ha apuntat que, segons dades del primer quadrimestre del 2016, aquest tipus de delictes han baixat un 71%. El 2009 els atacs a representants i transportistes van arribar al màxim, amb 23, i després va començar una baixada (13 el 2010; 12 el 2011; 9 el 2012 i el 2013). Finalment, els robatoris amb força es van mantenir estables el 2015, amb 49, pels 48 del 2014.

També segons dades del primer quadrimestre del 2016, els atracaments amb violència continuen baixant (un 25%). Les estafes també s'han reduït en aquest període (13%), així com els robatoris amb força (45%). De mitjana en el conjunt dels delictes, el descens és del 29%.

Les dades per territori

Pel que fa a les dades de l'informe desglossades per territori, la ciutat de Barcelona va patir 65 delictes en total (68 el 2014); les comarques barcelonines, 82 (60 el 2014); les gironines, 11 (12 l'any anterior); les tarragonines, 35 (16) i les lleidatanes, 13 (3). Es van cometre 11 atracaments amb violència i intimidació a la ciutat de Barcelona; 10 a les comarques barcelonines; 2 a les gironines; 1 a les tarragonines i cap a les lleidatanes. Quant a les estafes i furts, la capital catalana en va patir 29; les comarques barcelonines, 48; les gironines, 6; les tarragonines, 28 i les lleidatanes, 10.

Representants i transportistes van patir 4 atacs a la ciutat de Barcelona; 6 a les comarques barcelonines i 2 a les lleidatanes. A les gironines i tarragonines no es va registrar cap delicte d'aquest tipus. Pel que fa als robatoris amb força, se'n van cometre 21 a Barcelona; 18 a les comarques barcelonines; 3 a les gironines; 6 a les lleidatanes i 1 a les lleidatanes.

Incorporació del consumidor local, clau en la recuperació econòmica del sector

El JORGC ha volgut transmetre "un missatge positiu" pel que fa a la recuperació del sector amb l'increment el 2015 del 7% de la facturació a les joieries i rellotgeries de Catalunya, amb 331 MEUR, tot i que el nivell de vendes se situa molt lluny de l'assolit abans de la crisi econòmica, quan les vendes es van desplomar. El 2007 va ser l'últim any de creixement de la facturació, amb 725 MEUR, i el 2013 es va tocar fons, amb 305 MEUR. La campanya de Nadal també va registrar un augment significatiu per primera vegada des del 2007. De cara al 2016, les expectatives del sector són d'un creixement d'entre el 4 i el 5% en les vendes al comerç detallista i entre el 2 i el 3% als fabricants.

Per al flamant president del JORGC, una de les claus és "la incorporació del consumidor local a les compres", al costat del "factor turístic", que "continua sent molt important". El fort diferencial de creixement entre els establiments de grans dimensions i dedicats al gran luxe en zones turístiques i els comerços mitjans més dedicats al consumidor local es comença a tancar.

També el 2015 va ser el primer any en què la joieria va recuperar pes i evoluciona més favorablement que la rellotgeria a les botigues. El 86% dels comerços del sector a Catalunya venen simultàniament les dues categories.

Altres mercats més enllà del rus

Preguntat per la baixada de les vendes al mercat rus, Riu ha respost que cal continuar "tibant d'altres mercats, sigui del rus, britànic, francès o xinès". "Si ens hem de reorientar cap a un altre mercat, ho farem. La flexibilitat és una de les apostes i el futur del col·lectiu", ha subratllat.

La despesa mitjana, 129 euros

L'increment de la demanda de joieria i rellotgeria prové tant de l'augment del tiquet de compra, que arriba als 129 euros de despesa mitjana, un 4% més que l'any anterior, com del nombre de vendes, amb més de 2,6 milions, un 3% més. La major part de les compres, el 55%, oscil·la entre els 51 i els 100 euros; el 12% són inferiors a 50 euros; el 22%, entre 101 a 200 euros; el 6%, de 201 a 500 euros i el 4%, superiors al 5%.

La indústria també creix

La indústria catalana del sector, tant fabricants com artesans, ha reaccionat a l'estímul de l'augment de la demanda i ha crescut al mateix ritme que el comerç, amb un 7%. Segons l'informe del JORGC, la indústria comença a fer noves inversions en personal, promoció, diversificació del producte i internacionalització. "La indústria catalana està lluitant per fer-se un lloc al món i la qualitat i saber fer dels joiers catalans és reconeguda", ha afirmat el vicepresident tercer del col·legi, Josep Miquel Serret.

La nova junta del col·legi

Riu relleva al capdavant del col·legi Francesc Fayos, que ha presidit la institució del 2011 al 2016, els anys de fort impacte de la crisi econòmica i en què es van impulsar iniciatives per acompanyar els professionals, com el Sistema d'Alerta Avançada. El nou president ha destacat la incorporació de joves professionals del sector en la Junta Directiva que encapçala i la "clara aposta" per les noves tecnologies ja des de la formació, de la qual és responsable la vicepresidenta Núria Ruiz.