Neteja a fons

Si alguna cosa té l’activitat humana, és la capacitat de generar residus. A tots els nivells. Restes de la transformació dels materials, situacions que influeixen en la seva activitat posterior, idees que queden en el subconscient de les persones condicionant les seves creences i actituds, etc.. Però amb l’inconvenient -enfront els que genera l’activitat dels altres essers vius- de ser residus de difícil destrucció que es van acumulant i convertint-se en una molèstia o inconvenient que s’agreuja amb el pas del temps.

D’aquí que els humans inventéssim, entre altres coses, el fer dissabte. Un procés de retirada de residus que, a diferència de la neteja continua que les nostres activitats habituals i intenses generen, es fa a intervals i de forma més intensa i profunda, buscant recollir i eliminar aquells residus menys abundants i cridaners que van quedant, agradi o no, pels racons. L’interval de set dies, la setmana derivada de la quotidianitat jueva i passada a la nostra cultura tradicional, marca el ritme de repetició d’aquest procés de neteja “més a fons”. Amb altres ritmes estacionals o anuals que reclamen el emblanquinat de les parets del jardí en arribar la primavera o el canvi d’armari a cada pas d’estació climatològica.

La diferencia entre la neteja quotidiana i el fer dissabte, doncs, rau en que aquesta segona opció, actua enfront coses que la neteja quotidiana deixa més o menys de banda, a no ser que algun accident o situació excepcional exigeixin la nostra intervenció immediata.

Tota aquesta reflexió, junt amb la necessitat esporàdica d’una intervenció excepcional, és perfectament aplicable a la situació que ha generat l’episodi meteorològic de la pertorbació que ha afectat a la Comunitat Valenciana. Amb la particularitat que, el que hauria d’haver sigut una resposta extraordinària a una situació excepcional, s’ha tractat com una resposta convencional a una situació “una mica més intensa del normal”.

Per part de tots els agents implicats en un procés com aquest. Des dels controladors de la situació, als que van veure com s’inundava la seva casa, es negaven els seus camps i el cotxe era arrossegat per la torrentada. Amb la diferència, però, que aquests darrers havien de respondre de forma immediata a la situació d’excepcionalitat que s’havia generat. Una resposta de la qual els responsables superiors “passaven”, desbordats per l’abast i complexitat del problema generat.

Però una mínima reflexió posa en evidència que si una neteja diària, es pot resoldre amb una escombra, un recollidor i una baieta, el “fer dissabte” reclama anar una mica més lluny, incorporant-hi els líquids netejadors, el drap de la pols i l’escala per poder arribar a treure la pols del damunt dels armaris. I, en el cas de ser una neteja excepcional enfront un accident, tenir les eines necessàries per afrontar-la.

I això és el que no han sabut fer les nostres administracions, embrancades en una lluita sense treva per treure’s les puces de sobre a base de acusar a la part contrària de no estar a l’alçada de les necessitats i defensar-se dient que no hi havia cobertura.

L’espectacle és deplorable. En un país on els seus polítics presumeixen d’estar al servei dels ciutadans i de voler treballar en harmonia pel be comú, les acusacions d’incompetència de la part contrària estan a l’ordre del dia. Que si el president Mazon se’n va a dinar en plena crisi, que si la vicepresidenta Ribera no truca a Valencia per oferir un ajut més que necessari, que si els responsables de la vigilància no sabien de l’existència d’uns mecanismes d’alerta per catàstrofes naturals... Massa punts febles per seguir proclamant que som un país modèlic.

En comptes de presumir de tenir un aspirador Rumba al menjador que ens netejarà tota la casa, potser hi sortiríem guanyant si algú obris el magatzem/rebost, fes inventari d’escombres, draps, galledes i sabons diversos, i decidís quin dia de la setmana destina a netejar els racons de la pols que s’hi va acumulant, i qui de la família es fa responsable de cada cosa o cada procés. Sense oblidar que la disposició dels mobles i l’ordre de la casa, com el de les carreteres i vies de tren del país, també tenen la seva importància.