Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era

El Consell de Govern espanyol va decidir augmentar un 33,5% la prima del concert amb les mútues ADESLAS, DKV i ASISA, quasi el doble de la proposta inicial, que era del 17%. Però aquesta segona proposta tampoc l’accepten les mútues: sota el seu criteri és encara inferior a les seves necessitats. Això significa deixar al descobert 770.000 treballadors públics espanyols i 424.000 beneficiaris.

El Govern està atrapat pel lobby sanitari privat i els ha fet una proposta de 4.478 milions d’euros entre 2025 i 2027. La prima mitjana d’un mutualista és de 1.032,12 euros i passaria a ser de 1.262,28. Acceptar el que entenc com una especulació pura i dura per part de les mútues representaria una millora substancial dels ingressos de les asseguradores privades i perpetuaria un model sanitari obsolet i que trenca l'equitat social. Crec que això no seria coherent fet per un Govern que es diu progressista, defensor de la sanitat pública i la igualtat social. Defensar la sanitat pública implica destinar recursos al sistema públic i aquesta decisió de continuar finançant i recolzant la sanitat privada va en la direcció contrària. El que volen aquestes mútues és privatitzar la sanitat quedant-se amb els mutualistes joves (els més rendibles), i que els grans/vells passin a la Seguretat Social. Resulta lamentable que el Govern hagi caigut al xantatge d'unes asseguradores privades que entenen la salut com un model de negoci, que tenen com a únic objectiu obtenir benefici d'un dret bàsic i elemental com és la sanitat. ADESLAS atén el 41,6% dels mutualistes i la seva mútua està en mans de Mútua Madrileña i CaixaBank. La Mútua va tenir l’any 2023 uns beneficis declarats de 431 milions, un 6,3% més que l’any 2022. El beneficis de CaixaBank de 2023 van ser de 4.248 milions, un 16,1% superiors als de l’any anterior. Ara diuen que l’augment del 33,5% de la prima no és suficient pels seus interessos

Però em sembla del tot una “fantasmada” donar com a solució que els mutualistes passin a formar part de la Sanitat Pública, tenint present la situació actual d’aquesta sanitat. Les llistes d'espera per visitar-se amb el metge, fer-se una prova diagnòstica o operar-se, han estat sempre el punt feble del sistema sanitari català, i més encara després d'una pandèmia que va sacsejar tota l’assistència pública. Si ara a Catalunya les llistes d’espera són llargues, amb la incorporació dels mutualistes (1.200.000), aquestes llistes s’haurien d’imprimir en paper de WC. Podem concretar algunes dades: les intervencions quirúrgiques tenen 131 dies d’espera de mitjana (afecta a 172.027 persones); per a una primera consulta amb un especialista, la mitjana entre totes les especialitats és de 103 dies (afecta a 471.422 persones). Les dades són de 2023, i resulten millors que les que hi havia l’any 2020. Lamentablement les llistes d’espera només es poden consultar respecte a intervencions quirúrgiques i primera visita en atenció especialitzada, però no per a proves diagnòstiques o per a visites en atenció primària.

La sanitat pública és qui hauria d’atendre tothom, però disposant d’unes condicions econòmiques, laborals i d’infraestructura que ara com ara no té. Cal apostar per la sanitat pública obertament i fer una planificació per veure quan el sistema sanitari podria ja prescindir de la intervenció de la privada concertada. Les mútues hi estarien d’acord? No, segur que no, però caldria recordar-los els 49 anys que fa que es beneficien del sistema públic per apuntalar els seus negocis i finances. Ara la sanitat pública depèn de la polseguera que aixequen les mútues privades-concertades, però cal tenir present que “qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”.

Jo tinc clar el dret social bàsic de la salut i de la sanitat. El defenso com ho faig en el cas d’altres drets. Com dur-ho a la pràctica no em pertoca determinar-ho, ho han de fer les persones que tenen en les seves mans la formació, la informació, el sou i el compromís d’aconseguir-ho.