El vi aporta un 1,6% al PIB català, amb un valor afegit brut de 3.630 MEUR

La indústria del vi aporta un 1,6% al PIB de Catalunya, generant un valor afegit brut de 3.630 milions d’euros. Ho recull l’informe ‘Importància Econòmica i Social del Sector Vitivinícola a Catalunya’, elaborat per la Interprofessional del Vi a Espanya i presentat aquest dimarts a la Barcelona Wine Week (BWW). L’anàlisi assenyala que l’impacte directe a l’economia supera els 2.000 MEUR, mentre el sector dona feina a 61.350 persones, fet que equival al 2% de l’ocupació catalana. Alhora, ressalta el potencial exportador de Catalunya, amb més de 600 MEUR, el 19,6% de totes les vendes estatals a l’estranger. Això la situa com a segona comunitat autònoma en exportacions. Alemanya, Estats Units, Bèlgica i Regne Unit són els destins principals.

L’informe indica que Catalunya té 56.089 hectàrees de vinyes, el 5,9% de la superfície que hi ha al conjunt de l’estat espanyol. Aquest conreu dona feina a prop de 9.300 pagesos i el vi que se’n fa representa el 8,4% d’hectolitres produïts arreu de l’estat. La producció sobretot es focalitza a Barcelona i Tarragona.

Pel que fa al detall de la cadena de valor, l’anàlisi apunta que la pagesia aporta prop de 60 MEUR bruts al PIB i genera uns 1.500 llocs de treball -directes, indirectes o induïts-. En el cas de l’elaboració i criança dels vins, el valor afegit brut és de 340 MEUR i l’ocupació generada ascendeix als 4.800 empleats. Finalment, la comercialització genera un impacte brut de 1.605 MEUR i dona feina a prop de 30.000 persones.

En relació a les exportacions, aquests superen els 600 MEUR, segons una mitjana del període 2016-2020. Catalunya és la segona comunitat autònoma en vendes de vi a l’estranger, per darrere de Castella la Manxa. Per destins, Alemanya és el país on Catalunya exporta més vi, amb un impacte de 95 MEUR. La segueixen els Estats Units (75,9 MEUR), Bèlgica (60,6 MEUR), el Regne Unit (52,6 MEUR) i Japó (40,9 MEUR).

Al seu informe, la Interprofessional del Vi destaca especialment la “diversitat” de la vinya catalana, tant pel que fa a les varietats de raïm com per la tipologia de sols i la dimensió dels diferents cellers. En aquest sentit, ressalta que Catalunya lidera el cens de cellers i embotelladores de producció ecològica, amb 279 empreses, i és la segona comunitat autònoma amb més superfície de cultiu sense sulfits.

Al mateix temps, l’entitat posa en valor que el cultiu de la vinya promou l’assentament de la població al territori, tant per la dedicació que suposa aquesta feina com per la impossibilitat de deslocalitzar la producció. En aquest sentit, a més de la meitat de pobles de Catalunya hi ha conreu vitícola, “fet clau per al manteniment de les zones rurals”, ha assenyalat el president de la Interprofessional, Ángel Villafranca.

Al seu torn, el director d’Economia Aplicada d’Analistes Financers Internacionals (AFI), Diego Vizcaíno, ha assegurat que “el dinamisme demogràfic, la sostenibilitat econòmica i ambiental, i la diversificació del sector” són un conjunt de circumstàncies que “permeten generar una oferta de més valor”.

Per la seva part, el secretari general d’Alimentació de la Generalitat, David Mascort, ha assegurat que l’impacte econòmic recollit a l’informe denota “la importància vital del sector del vi”, si bé ha fet una crida a fomentar la “diferenciació” de la producció catalana respecte la resta de vins i escumosos d’arreu del món “per destacar-ne el prestigi”. “Hem d’incrementar-ne la visibilitat”, ha refermat.

Finalment, pel que fa a l’enoturisme, l’anàlisi indica que cada any el sector atrau 400.000 visitants, fet que contribueix a estendre el turisme més enllà de la ciutat de Barcelona. En l’àmbit de la recerca, destaca el paper de l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària) i del clúster vitivinícola INNOVI. L’Interprofessional celebra que del 2015 al 2020 el Ministeri de Ciència i Innovació va subvencionar més de 10 MEUR d’una vintena de projectes de recerca i desenvolupament