Unió de Pagesos avisa que el preu del raïm calculat per la Taula del Cava ha impedit cobrir els costos de la verema

Unió de Pagesos lamenta que la verema d'enguany ha tornat a ser deficitària pels viticultors. Segons el balanç fet pel sindicat, s'han complert els mals pronòstics i el volum de raïm recol·lectat per fer cava ha baixat un 30% degut a la sequera. UP també avisa que els cellers han pagat els quilos de raïm a un preu "totalment insuficient". El sindicat recorda que la Taula del Cava va situar entre 0,40 i 0,46 euros els costos de producció d'un quilo de raïm, xifra mínima a pagar als viticultors per complir la Llei de la cadena alimentària. Davant el baix rendiment de les vinyes, però, UP assegura que els costos s'han disparat i insta la Generalitat a fer inspeccions a cellers i viticultors per constatar quina ha estat la despesa real.

UP ha assegurat aquest dimarts que la qualitat de la collita d'enguany ha estat "bona" però ha lamentat que hi ha hagut una "pèrdua considerable" de la producció per culpa de la sequera. De mitjana, el volum de raïm collit al conjunt de Catalunya -tant per a vi tranquil com per a cava i altres escumosos- ha baixat un 30%, amb pèrdues que arriben al 50% en algunes varietats del Penedès. L'esclafit que va caure a Vilafranca i municipis de l'entorn a finals d'agost va afectar una zona de 1.000 hectàrees de vinyes en plena verema, amb pèrdues en una tercera part d'aquests conreus.

El sindicat ha carregat especialment contra el sector del cava, que centra el gruix de la verema penedesenca. Després que la Taula del Cava situés en 0,40 i 0,46 euros els costos de producció i indirectament recordés als cellers que havien pagar aquest preu mínim per complir la Llei de la cadena alimentària, UP ha assegurat que aquest import ha quedat lluny de la despesa d'enguany. "El preu mínim hauria d'haver rondat entre 0,50 i 0,60 euros el quilo, mentre el raïm ecològic s'hauria de pagar gairebé a un euro", ha recalcat el responsable de la Vinya i el Vi, Josep Marrugat.

En aquest sentit, Marrugat ha apuntat que el rendiment mitjà que han tingut els pagesos a cada hectàrea de vinya no ha arribat als 7.000 quilos, lluny dels 10.000 que permet la DO Cava, "fet que deixa desfasat el preu recomanat des de la Taula del Cava". "Potser en una collita normal haurien estat suficients els 0,40 euros, però ara no", ha afegit.

Per resoldre la diferència entre els costos de producció i el preu que han acabat cobrant els viticultors aquest estiu, Unió de Pagesos demana a la Generalitat que faci inspeccions on els pagesos puguin acreditar totes les despeses d'enguany i que sancioni els cellers que han pagat per sota del mínim legal. "Nosaltres no volem sancions, sinó que es compleixi la llei", ha asseverat el coordinador comarcal, Rafel Ramon.

Unió de Pagesos ha insistit que el conreu destinat a cava és el que "ha patit més" durant aquesta verema, ja que a altres territoris com les DO Pla de Bages, Empordà, Priorat o Montsant "els raïms han estat més ben pagats". Preguntats per la diferència amb el Penedès, els representants sindicals han assenyalat directament Henkell-Freixenet "i un oligopoli de tres o quatre empreses" que marquen el preu "i tots els cellers hi van a remolc perquè sembla que ja els va bé". Marrugat també considera que no hi ajuda el preu del raïm per a Cava de Guarda Superior -el de més qualitat-, que es paga a 0,50 cèntims.

D'altra banda, el sindicat també ha criticat que els cellers hagin fet públic els darrers mesos una progressiva escalada de preus de les ampolles degut a l'encariment de matèries primeres com el paper, el vidre o el metall, "sense plantejar en cap moment un encariment del raïm". "El vi escumós que omple l'ampolla de cava hauria d'estar al centre de la valorització del producte, i no menystinguts com estem ara", ha etzibat.

Marrugat ha advertit que ara els cellers hauran de gestionar la manca de vi premsat per la caiguda de producció d'aquest estiu. Amb tot, ha matisat que difícilment els compradors ho notaran a les botigues, ja que les empreses tindran marge per embotellar amb estoc d'altres anyades.