Les vendes de la DO Cava creixen tímidament i freguen la xifra rècord de 252 milions d’ampolles durant el 2023

La DO Cava ha tancat el 2023 amb 251,8 milions d’ampolles venudes, un 1,1% més que l’any anterior. És una xifra rècord, en un exercici en què s’han expedit 253,8 milions d’ampolles. Les expedicions són similars a l’any anterior, però en aquell moment les vendes es van quedar en 249 milions d’ampolles. Pel que fa als mercats, el 2023 la distribució a l’estat espanyol torna a empènyer el consum, amb un creixement del 4%. Per contra, les exportacions baixen un 0,25%. Pel que fa als efectes de la sequera, la DO Cava mostra la seva “preocupació” després que la collita hagi minvat prop d’un 40% a Catalunya els últims dos anys. Augura una caiguda de la producció d’ampolles a curt termini, mentre treballa mesures per compensar la falta de raïm.

En una trobada amb la premsa aquest dimecres a Barcelona, Pagès ha apuntat que la facturació global del cava l’últim any va ser de 2.200 milions d’euros. En el cas del mercat interior, ha assenyalat que ha crescut gràcies a un auge del turisme i a l’acceptació que té el producte entre els consumidors estatals “perquè el cava té molts més moments per ser consumit en comparació a altres vins”.

Ha precisat que durant el 2023 el cava va ser l’escumós que més va créixer a l’estat espanyol, arribant a ocupar el 87,7% de la quota de mercat. El creixement, ha dit, va ser tant en volum (+3,9%) com en valor (+10,6%).

En el cas dels mercats exteriors, aquests segueixen sent el destí majoritari de les ampolles de cava, amb un 68% del volum total de producció. Pel que fa al descens de vendes del 0,25% en comparació al 2022, Pagès ho ha atribuït a l’efecte de la inflació als principals mercats europeus i la caiguda als Estats Units. En el cas nordamericà, ha precisat que és un mercat “amb una competència molt forta” entre altres escumosos i ha recordat que el darrer exercici el cava havia viscut un augment destacat.

En relació al rànquing de països més consumidors durant el 2023, el lidera Alemanya amb 31,1 milions d’ampolles (+4,14%), seguit dels Estats Units, amb 21,6 milions d’ampolles i un retrocés del 13,48%, mentre que Bèlgica és en tercer lloc. Un dels països on més va créixer la distribució va ser Brasil amb un +75,82%, tot i que el volum global d’ampolles distribuïdes no arriba als 2 milions.

D’altra banda, Pagès ha celebrat l’auge “sense precedents” dels caves ecològics, dels quals el darrer any se’n van vendre un 24,59% més en comparació al 2022, arribant a les 32,3 milions d’ampolles distribuïdes. Des del Consell Regulador recorden que la previsió és que l’any que ve tots els caves de Guarda Superior -els de més envelliment- siguin 100% ecològics.

Per categories, els caves rosats van créixer un 3,31% durant l’any passat, de manera que se’n van vendre 23,5 milions d’ampolles. Pel que fa als productes de més envelliment, el 2023 va ser el primer exercici en què van sortir al mercat els Caves de Guarda Superior Reserva amb mínim 18 mesos de criança -abans n’eren 15-. Javier Pagès ha assegurat que aquesta nova segmentació està “impulsant” constantment el valor del cava.

Un fons de provisions per combatre la sequera

Pel que fa a l’afectació que està tenint la sequera al sector cavista, Pagès ha admès “preocupació” entre elaboradors i viticultors després de dues veremes en què la collita no ha parat d'anar a menys. Entre el 2023 i el 2021, al conjunt de vinyes de la DO Cava la producció de raïm ha baixat un 30%, però la xifra es dispara fins el 37,8% si s’analitzen només les hectàrees de Catalunya. “I tot indica que tornem a estar a les portes d’una nova verema curta i difícil”, ha lamentat el president del consell regulador.

Pagès ha assegurat que a mig termini això comportarà una reducció de les ampolles de cava que podran fer els cellers. “Caldrà planificar-se molt millor per col·locar el producte de forma òptima”, ha dit, de manera que ha donat per fet que els elaboradors hauran de prioritzar aquells clients que els resultin més rendibles o estratègics, en detriment dels mercats minoritaris. En paral·lel a aquesta selecció de mercats, ha augurat que les empreses es veuran obligades a apujar preus.

Davant l’escenari de sequera, el president ha avançat que el consell regulador està debatent diverses mesures que permetin compensar la falta de raïm i de vi. En ple debat intern, l’opció que ara pren més força és la creació d’un fons de provisions per garantir vi base a tres anys vista. “Confiem aprovar-ho d’aquí a no gaires setmanes”, ha dit Pagès, que no ha detallat com crearan aquest fons. Ha assegurat que el consell regulador “no pot fer gaire cosa més”.

El president dels cavistes ha apuntat que als elaboradors i viticultors no els quedarà més remei que apostar per tècniques de gestió de la vinya més eficients, referint-se així a la selecció de varietats, a les clonacions i als troncs que s’empelten. Pel que fa al reg, ha assenyalat que cada cop serà més habitual comptar amb un suport extern i ha dit que ja hi ha empreses que estan utilitzant aigua comprada i traslladada amb cisternes.

Tot i que el sector hagi d’introduir canvis, Pagès ha requerit a la Generalitat que “busqui la manera d’aconseguir aigua i canalitzar-la per a què pugui arribar a zones com el Penedès”. Ha recordat que és dels territoris amb menys pluviometria i més hectàrees de vinya, “de manera que és de les zones que més està patint”. “Proporcionar aigua és una responsabilitat pública”, ha asseverat, i ha reclamat un estudi científic “rigurós” que permeti planificar l’abastiment d’aigua regenerada o dessalada “si realment es vol mantenir el Penedès amb vinyes”.