Reflexions al Campionat d'Europa d'Hoquei

El 52 Campionat d’Europa d’Hoquei Patins en categoria Sènior Masculina que s’ha vingut disputant aquesta darrera setmana a Oliveira de Azemèis (Portugal) ja és història i com era d’esperar Portugal s’ha emportat el títol, en derrotar a Itàlia per 6 gols a 2, malgrat que cal esmentar que els italians van arribat al descans amb avantatge de dos gols a zero.

Per la seva part la Selecció Espanyola ha quedat tercera desprès de guanyar a Suïssa, però aquest tercer lloc tal com estan les coses no ha de sorprendre a ningú, i ara sí que s’ha de parlar d’un veritable canvi de cicle en l’hoquei espanyol.

Desprès d’una època en que la selecció hispana dominava totes les competicions masculines en totes les categories i ho feia d’una forma contundent, des de uns anys ençà això ha canviat com un mitjó. Els resultats canten i veiem com Portugal i Itàlia son les capdavanteres i que la distància amb altres seleccions menors s’ha escurçat encara que sigui transitòriament. I per adobar-ho tenim l’OK Lliga espanyola en plena diàspora veient com va perdent jugadors que marxen a uns altres països.

Enguany la selecció que ha anat a Portugal ha estat, en termes artístics, eclèctica, amb poca solvència per plantar cara a portuguesos i italians. Podran dir que el referent Pedrito Gil no hi ha pogut anar per estar lesionat, però es que a aquest sensacional davanter ja se li ha covat l’arròs i feia temps que hauria d’haver fet un pas al costat, i això dedueixo que ell mateix ho pensava per les seves pròpies paraules.

Si de la llista de la selecció, trèiem als dos porters i al Jordi Bargalló, la resta poden ser jugadors amb qualitat, però en els moment dels èxits haguessin estat complementaris. Diem-ho clar i català, aquesta selecció no tenia columna vertebral, ni direcció de joc, ni gol i això davant d’alguns equips es sinònim de derrota.

Si analitzem la fase prèvia es va golejar a Austria per 12 a 0, cal recordar que els austríacs han quedat últims amb 4 gols a favor i 55 en contra, desprès en la segona jornada Portugal ens va passar la ma per la cara com i quan va voler (6 a 1), en la tercera jornada victòria clara davant Suïssa per 8 a 1, però pensem que els helvètics sols han guanyat dos partits i ens han disputat la tercera plaça.

En quarts de final golejada a Alemanya -una nova pereta dolça-, i en semifinals derrota per la mínima davant Itàlia. No ens enganyem els italians van jugar amb el cap i els hispans amb el cor. Fins que van marcar el gol, el domini va ser seu amb claredat, desprès a veure- les venir. I si no s’aprofiten dos penals i una directa, dons ja no cal dir res més.

Com era d’esperar dissabte en la lluita per la tercera plaça, Suïssa va ser un còmode adversari, poca coseta més. El 7 a 1 final maquilla el discret paper de la selecció de Quim Paüls

Creiem sincerament, que ara cal un replantejament profund de les estructures de l’hoquei, sense presses ni drames, però sense pausa i fer com recorda el pare de la historiografia moderna l`alemany Ranke referint-se al paper de la història, un anàlisi del passat, per instruir el present i poder preparar el futur amb esperança.