Derrota sense paliatius del Patí Vilanova davant l'Alpicat

L’Alpicat de Lleida va guanyar per 2 gols a 4 al C.P. Vilanova en el partit corresponent a la setena jornada de la Primera Nacional disputat ahir al vespre en el Pavelló de la Plaça de les Casernes que presentava una discreta entrada d’un públic que va sortir força emprenyat (diguem-ho clar i català) del que es va veure sobre la pista per part de l’equip local.

El resultat és totalment just i fins i tot curt, i això es així gràcies a la molt bona actuació de Jordi Esteve sota els pals vilanovins. Amb una mica menys d’encert del Jordi el resultat hagués estat d’escàndol. I perquè? Perquè el Vilanova, no va jugar a res, sense idees, a remolc dels de l’Alpicat que van imposar el ritme i control que més els va convindre per les seves característiques. I ningú pot dir que no estava avisat el Patí.

Des de el començament el partit va ser una anada i tornada continuada, cosa que és el que menys convenia al Patí, perquè el rival és un equip més físic i el Vilanova va perdre l’ordre defensiu contínuament permetent contraatacs rivals  amb superioritat manifesta d’efectius, i un cop i un altre  i, bé per desencert dels davanters i per la gran actuació de l’Esteve, sols en van transformar dos en els minuts 10 i 21.

El resultat era realment curt, però una falta directa per targeta blava a Peralta va permetre a Gual escurçar diferències i una nova targeta blava a M. Serret per protestar, va deixar a poc més de dos minut pel descans a l’Alpicat en inferioritat que va aprofitar Paris per fer l’empat, pràcticament sobre la botzina.

La segona part va semblar que el Patí s’espavilava, però en el minut 3 tot es va trencar amb un gol de “xurro” de M. Serret, fent un xut des de la seva àrea. A partir d’aquí els lleidatans es van tornar a trobar el partit on volien, veient com les poques ocasions del Patí es perdien per manca d’encert i fins i tot alguna bola al pal (l’Alpicat també en va estavellar alguna). La sentencia definitiva va arribar a manca de cinc minuts pel final.

El més lamentable es que l’Alpicat no és un equip punter, ni amb grans jugadors, sinó tot el contrari, és un equip físic, amb ordre defensiu, i que juga sense floritures tenint clar cada jugador les seves característiques i limitacions. I tot així ens van passar la ma per la cara. En el Patí fins i tot jugadors que defensivament eren fiables ahir no ho van ser.

Comentari a part els arbitres, deficients, i no pas per situacions reglamentàries, que aquestes sempre son subjectives, sinó perquè teníem la sensació que en qualsevol moment el partit s’els podria anar de les mans.

Fitxa tècnica

C.P. VILANOVA.- Esteve, Garreta, Garrido, Muntané Aguilar (equip inicial) Paris, Gual i Cuevas

C.P. ALPICAT.- Casals, M. Serret, Zilken, Ballesteros, J.R. Serret (equip inicial) Peralta, Francis, Piñol

ARBITRES: Srs O. Pérez i E. Ribas. Deficients. No van deixar contents a ningú

GOLS

1a part: 0-1 M. Serret (min 10); 0-2 M. Serret (min21); 1-2 Gual de FD (min 23); 2-2 Paris (min 25)

2a part: 2-3 M. Serret (min3); 2-4 Zilken (min 20)

Targetes: Blaves per Peralta i M. Serret