La normativa de la FIFA manté 21 nens sense poder jugar al futbol base català

La setmana passada Eix Diari publicava la carta d’una mare indignada per l’impediment al seu nen d’acollida sahrauí, de 13 anys, de poder competir en futbol base, ja que se li ha anul·lat la fitxa federativa per la normativa de la Federació Internacional de Futbol (FIFA). És un dels 21 casos del futbol base català que a dia d’avui no disposen de fitxa per poder jugar, segons explica el Secretari General de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Oriol Camacho, que afegeix que “mentre no s’ha resolt el seu cas, tots ells han pogut jugar temporalment amb una fitxa provisional que els hi hem expedit, fins i tot en casos en què no es complien els dos anys d’empadronament a Catalunya requerits”.

Des del 2015, la FCF ha tractat prop de 20.000 casos com aquest, “per tant, a nivell numèric són pocs els nens afectats i els casos insalvables, però darrera dels números hi ha persones i sap molt de greu dir-li a un nen que no pot jugar” lamenta Camacho.
La FIFA lluita des del 2009 per evitar que nens d’arreu del món acabin als carrers de grans ciutats després d’haver estat rebutjats per entitats futbolístiques i oblidats per representants sense escrúpols que prèviament els han tret dels seus països d’origen prometent-los una vida millor gràcies a les seves qualitats esportives. El que és una bona mesura a nivell d’elit, acaba repercutint negativament en nens i nenes que res tenen a veure en aquestes transferències entre els grans clubs, però el pes de la llei els recau d’igual manera i es troben sense jugar.

Camacho alerta que les mesures de la FCF per solucionar-ho també són qüestionades per la FIFA: “vam rebre un requeriment informatiu molt dur demanant-nos perquè emetem llicències provisionals; és un punt molt delicat, i no ens ho demanen específicament per clubs d’elit, els últims han estat per jugadors del Cornellà, l’Hospitalet i el Pubilla Cases, estan molt atents a totes les nostres actuacions”.

El Secretari General de la FCF explica que “en el cas del nen penedesenc, el problema amb el que ens hem trobat és que la seva residència a Catalunya no és amb els pares; i en aquests casos la FIFA exigeix documentació equivalent a l’status de refugiat i, si no en disposa, s’ha d’argumentar quina sèrie de circumstàncies l’han portat a Catalunya i per quins motius no pot tornar al seu país d’origen. La documentació que hem aportat des de la FCF ha estat rebutjada en tres ocasions per la Federació Espanyola (RFEF), amb qui tenim contacte habitual i hem pactat, en aquest cas, que la informació s’enviï directament a la FIFA i que sigui qui ho valori definitivament a veure si és possible que hi acabi havent tramitació de fitxa”.

Camacho també argumenta que “si deixem seguir jugant al nen ens poden posar sancions com l’exclusió de la FEF”, i recorda que “hi ha un control molt exigent perquè la Comissió Europea quasi cada any li obre un expedient a la FIFA pel tema de tràfic de menors i això els obliga a ser molt rigorosos”.

Tota aquesta problemàtica és arrel de l’article 19 de la FIFA, que va entrar en vigor l’any 2009 i que busca “protegir els interessos dels menors d’edat i evitar, en alguns casos, que s’abusi d’ells o se’ls exploti en un país estranger”. A grans trets, la normativa impedeix la transferència internacional de futbolistes menors de 18 anys amb tres excepcions: que els pares canviïn de país però que no sigui a causa del fitxatge del seu fill; que el jugador ja tingui 16 anys i sigui europeu; i que visqui a menys de 50 quilòmetres de la frontera.

La sanció al FC Barcelona sense poder fitxar va col·locar la normativa en el focus mediàtic i, a dia d’avui, segueix tenint la seva repercussió en el dia a dia en el futbol base i en clubs modestos en casos que passen desapercebuts per la societat.