Hammada i la FIFA

Us vull fer arribar la meva decepció per part  la federació catalana, davant al fet que personalment ens ha passat, que segurament és el de moltes famílies amb passaport estranger però residents en aquets país també pateixen.

Son una família amb que ha acollit a un nen sahrauí, que ve dels camps de refugiat de Tindouf, en un projecte d’estudis. Com qualsevol nen va a l’institut i també fa extraescolars.

Ara be, tot comença com una odissea amb un munt  papers i documents a l’hora de poder federat al nen per que jugui els partits de cap de setmana. I després de que porten mitja temporada jugant, arriba un comunicat de la FIFA dient que la fitxa queda anul·lada, per que incompleix l’article 19 sobre la transferència de jugadors menors d’edat. Quina transferència?

L’article 19, està molt bé per protegir als infants davant la voragine capitalista del futbol, del mercadeig entre grans clubs que tenen el seu despatx d’avocats que saben resoldre tots els casos on vegin un “futur Messi”.

Per això en sobte molt que vosaltres que esteu al peu de camp, on us trobeu amb canalla i amb les seves famílies, on el súmmum dels nens és jugar el dissabte contra el poble del costat. No planteu cara a la FIFA una administració d’àmbit privat amb seu a Suiza, que te la potestat de dir si un nen de 13 anys pot o no jugar. Crec que és totalment injusta aquesta decisió.

He de dit que no m’agrada el futbol, però menys les injustícies. Estic molt enfadada, sort del nen que diu “no te enfadis, solo es futbol”.