Seguint una línia de treball que ja havia començat en altres països de tradició vinícola.

En paral·lel, naturalment, va començar la batalla legal per poder mantenir el nom de vi per aquell producte que s'obtenia per manipulació del que fins aleshores s'havia definit sempre com a "vi". La cosa es va anar resolent escadusserament, fent que el producte rebés el nom de "beguda derivada de vi desalcoholitzat" mentre la seva producció es millorava i potenciava, sobretot a l'ombra de les campanyes antialcohòliques.

Així anava tirant el sector en el si de la Unió Europea fins que l'any 2021, arran de la corresponent modificació de la Política Agrària Comuna (PCA), el nou producte feu un gran pas endavant. S'autoritzava la menció al vi amb dues variants avui vigents. "Vi desalcoholitzat" quan el percentatge final d'etanol no arribava al 0'5% i "vi parcialment desalcoholitzat" quan aquest límit se superava. Amb una addenda que, imagino, buscava mantenir la pau en el sector, s'autoritzaven les dues opcions en els vins que no estaven acollits a cap DOP o IGP, deixant per aquests darrers l'opció de la "desalcoholització parcial".

Ara, sembla que aquesta variant podria agafar un major protagonisme sobretot en els col·lectius relacionats amb la salut i, per tant, els productors podrien potenciar la seva publicitat. Un fet que hauria de fer-nos plantejar si no estarem embolicant al consumidor final en una teranyina de noms i definicions que el desorienten. Perquè, en el fons, el vi a seques no és altra cosa que el suc del raïm fermentat d'una determinada manera. I tot el que puguem fer amb ell, hauria d'incorporar al nom un adjectiu o complement que deixi les coses clares i els conceptes explicats.

O vosaltres sou dels que accepten sense piular que li ofereixin una hamburguesa de carn vegetal? Però, ben mirat, bé que acceptem que les sirenes són peixos-humans o humans-peixos. Clar que, en els contes, diguem-ho tot.