Llegeixo l'enèsim article que lloa les salses mare de la cuina francesa. Aquell pòquer de beixamel, velouté, bearnesa i holandesa que genera un receptari immens de variants i retocs amb nom propi que ajuden a mantenir el mite de la quasi infinitud d'aquella cuina.
I jo em pregunto: Perquè no fem el mateix amb la cuina catalana? Perquè no proclamem a bombo i plateret les bondats i possibilitats del nostre repòquer de salses mare? El pòquer de Ferràn Agulló en el seu mític "Llibre de la cuina catalana" (Allioli, picada, sofregit i samfaina) ampliat amb el romesco que el II Congrés Català de la Cuina va beneir com a salsa catalana.

Avui que el diccionari ha obert horitzons i la salsa ja no és "allò que s'afegeix a certs plats per fer-los més saborosos", hauríem de començar a batejar i promoure les variants del nostre repòquer. Presumint, desacomplexadament, de receptari ampli i modern.

A més, el moment és dolç. Els aires gastronòmics del veganisme i similars, inflarien les veles de les nostres salses, majoritàriament vegetals enfront l'omnipresència de l'ou i la crema de llet en les nostres competidores. Fixeu-vos que fins i tot parlem d'allioli i no de maionesa.

A més, tenim un valor afegit. La possibilitat d'una de les salses -el romesco- de ser treballada en cru -com a salsa de xató- o en cuit com a salsa de romesco. Ja sigui abans d'incorporar-la al plat d'escarola o als calçots, o de barrejar-la amb la resta d'ingredients per sotmetre-la a la preceptiva cocció. És a dir, en tots els escenaris possibles de la cuina. Que més volem?

I, en canvi, seguim sense marcar territori. Sense donar als plats que aquestes possibilitats generen, un nom diferenciat que permeti posicionar-lo en els receptaris. Ens tenalla la tradició. La por a enfadar als nostres ancestres si parlem, per exemple, d'una crema de romesco per incrementar el ventall de cremes fredes estiuenques, o d'un sofregit de coca per escampar-lo pel damunt d'una coca de pa i gaudir d'una alternativa a la "quatre estacions" de rigor el dia que hi ha partit de futbol a la tele.

Insisteixo. Fora complexos.