Vist el nínxol de mercat que havia aconseguit el "bag in box" i l'acceptació que l'envàs cilíndric tenia entre el jovent gràcies a la cervesa i les begudes refrescants.

Doncs bé, aquest mes de març sembla que es donarà el tret de sortida a aquesta nova forma de presentació del vi. El repte està llençat i el debat està servit.

Perquè després d'anys i panys de sentir que el vi necessitava repòs, silenci, tap de suro i jo que sé quantes coses més, ara surt una gent -cal dir que a remolc dels EUA on la cosa ja fa temps que funciona- que defensa que el vi tancat en llauna no perd propietats.

Cert que tampoc en guanya, com sembla que ho fa el vi de qualitat guardat en ampolla ben cuidat. Però també cal dir que la llauna ofereix una garantia d'estabilitat que l'ampolla amb tap no pot oferir, justament per la presència d'aquest.

De tota manera, pel que sembla, el debat i la valoració d'avantatges i inconvenients, no anirà tant per la qualitat del producte (la gamma alta, de moment, sembla que seguirà essent patrimoni de l'ampolla) sinó pels avantatges pràctics que l'envàs de llauna ofereix en la vida quotidiana.

Dos m'han cridat especialment l'atenció. El primer, la facilitat de transport i resistència del recipient, pensant en el sector de la gent gran que ha de carretejar fins a casa les ampolles de vi comprades, i el dels joves que les han de dur cap a la festa o la trobada amb els amics.

El segon em sembla més decisiu. Els promotors han trobat el taló d'Aquil·les de l'ampolla de vidre quan ofereixen al consumidor, gràcies a la llauna, la possibilitat que un membre de la parella que conviu begui vi blanc mentre l'altre consumeix un vi negre o un escumós sense necessitat d'obrir dues ampolles. O que a les festes, tothom tingui accés al tipus de vi que més li agrada. Fins i tot a l'escumós, que també arribarà tancat en llauna. Això sí, de moment, respectant la denominació de Cava, Corpinat, Clàssic o Champagne.

Que sigui a fi de bé.